Cuina i festes a les Illes Balears

 

FESTIVITATS

PLATS TÍPICS

NOTES

GENER Reis (6) Rosquilles de Reis  
Sant Antoni (17)

Sant Sebastià (20)

Coques de verdura.

Espinagades.

Als foguerons es fa carn torrada.( Xuia, sobrassada, llom, costelles, etc)

A mallorca celebram dos Sant Antoni, el dels Albercocs i els dels Ases, un d’estiu i l’altre d’hivern.  Aquest darrer és el que festejam  dia 17 de gener. Foguerons, dimonis, gloses, ximbombes i bon menjar ompleixen carrers i places de tota l’illa, i tot això acompanyat amb el fred de l’hivern li confereix un color i una calor especial , esdevenint-se en una de les festivitats per sentides per tothom.

Sant Antoni és un sant de forta devoció a Mallorca i no existeix, pràcticament, cap església que no li rendeixi culte. És Sant Antoni patró dels animals domèstics i de pastura, és el protector de la pagesia mallorquina i  dels conreus. Igualment és el protector dels manescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes ( i dels jocs d'atzar) , els fossers i els enterramorts. ( més)

FEBRER Carnestoltes Ensaïmades de tallades La celebració de les Carnestoltes va lligada a la Setmana Santa, per això aquesta festivitat també canvia d'ubicació cada any.
MARÇ      
ABRIL Pasqua Florida Crespells o estrelles pasquals

Robiols ( de pasta dolça), farcits de brossat, cabell d’angel (Carabassa) o confitura.

 Panades.

Xot Rostit.o xot pasqual.

Frexura de pasqua. (de xot).

DINAR TÍPIC DE PASQUA

Corema i Setmana Santa canvien la seva ubicació al calendari entre març i abril. La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar. Les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident, i el calendari julià a Orient), i encara no han arribat a cap acord per unificar el seu criteri.

Antigament es vigilava molt la corema i fins que les campanes no repicaven el dissabte dematí, aunciant la fi de la corema, no s’en podien menjar. També hi havia la tradició de l’any que a una casa hi havia hagut dol no s’en feien; era la damés família la que les portava.. Solen fer-se amb carn de porc, sobressada, xixols , xuia, i hi ha una recepta antiga de Sóller amb xot i cabell d’àngel.

MAIG      
JUNY Sant Joan (24) Coques de Sant Joan.

 Cremadillos

Als foguerons es fa carn torrada.( Xuia, sobrassada, llom, costelles, etc)

 
JULIOL      
AGOST      
SETEMBRE      
OCTUBRE Les Verges (21) Bunyols

 Ensaïmades fregides

Vi blanc, vi dolç i anís.

El dia 21 d’octubre, es commemora el  sacrifici patit per Santa Úrsula, en companyia d’altres al·lotes, de  camí cap a Roma des de la Bretanya. La llegenda diu que en total eren  onze mil verges, i tot i que el nombre no se sap amb certesa, alguns estudiosos del tema consideren que no devien passar gaire de la mitja  dotzena.
 
El dia de les serenates a les al·lotes és la  revetla de les verges dia 20 d'octubre, quan els cantaires van a les  cases. Les mares de les al·lotes solen convidar als joves a  bunyols i mistel·la.

 

(Col.laboració de Elionoreta)

 

NOVEMBRE Tots Sants (1) Bunyols i ensaïmades fregides.  
DESEMBRE Nadal (25) Sopa farcida, sopa de brou , sopa torrada  ( tant de carn com peix).

Menjar blanc d’au ( crema d’au).

Menjar blanc d’ametlla ( crema d’ametlles).

Porcella o endiot rostit.

Frit de porcella

Torrò

Coques de Nadal

Tambó d’ametlles i anís.

Coca bamba

Una tradició  de Nadal  durant el segle XIX a Mallorca, era decorar les esglèsies amb neules dolces i un cop acaba de cantar la Sibil.la (a matines) amb l’espasa tallava els fils d’on penjavenles neules i els al.lots s’apresuraven per  a collir-les.

 

 

 

Un típic dinar de pasqua consistia en:

 

-         Arròs brouòs.

-         Bullit

-         Rostit de xot o escaldums ( de xot, pollastre o endiot)

-         Llet formatjada trempada amb sucre i un polset de canyella

-         Vi blanc

-         Rollos. Eren de pasta de coca tovada i n’hi havia de gruixats com un braç. Se donaven per setmana Santa als al.lots quan anaven a besar les mans dels padrinsi als qui anaven a les processons, vetits d’angelets. Ben ensucrats els se’n duien a ca seva, penjats del braç. També es menjaven mullats en xocolata o  llet formatjada

 

 

 

            

 


Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-12 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el: 19-11-2011 08:32:37.