Cuina i festes a les Illes Balears

	FESTIVITATS	PLATS TÍPICS	NOTES
GENER	Reis (6)	Rosquilles de Reis
GENER	Sant Antoni (17) Sant Sebastià (20)	Coques de verdura. Espinagades. Als foguerons es fa carn torrada.( Xuia, sobrassada, llom, costelles, etc)	A mallorca celebram dos Sant Antoni, el dels Albercocs i els dels Ases, un d’estiu i l’altre d’hivern. Aquest darrer és el que festejam dia 17 de gener. Foguerons, dimonis, gloses, ximbombes i bon menjar ompleixen carrers i places de tota l’illa, i tot això acompanyat amb el fred de l’hivern li confereix un color i una calor especial , esdevenint-se en una de les festivitats per sentides per tothom. Sant Antoni és un sant de forta devoció a Mallorca i no existeix, pràcticament, cap església que no li rendeixi culte. És Sant Antoni patró dels animals domèstics i de pastura, és el protector de la pagesia mallorquina i dels conreus. Igualment és el protector dels manescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes ( i dels jocs d'atzar) , els fossers i els enterramorts. ( més)
FEBRER	Carnestoltes	Ensaïmades de tallades	La celebració de les Carnestoltes va lligada a la Setmana Santa, per això aquesta festivitat també canvia d'ubicació cada any.
MARÇ
ABRIL	Pasqua Florida	Crespells o estrelles pasquals Robiols ( de pasta dolça), farcits de brossat, cabell d’angel (Carabassa) o confitura. Panades. Xot Rostit.o xot pasqual. Frexura de pasqua. (de xot). DINAR TÍPIC DE PASQUA	Corema i Setmana Santa canvien la seva ubicació al calendari entre març i abril. La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar. Les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident, i el calendari julià a Orient), i encara no han arribat a cap acord per unificar el seu criteri. Antigament es vigilava molt la corema i fins que les campanes no repicaven el dissabte dematí, aunciant la fi de la corema, no s’en podien menjar. També hi havia la tradició de l’any que a una casa hi havia hagut dol no s’en feien; era la damés família la que les portava.. Solen fer-se amb carn de porc, sobressada, xixols , xuia, i hi ha una recepta antiga de Sóller amb xot i cabell d’àngel.
MAIG
JUNY	Sant Joan (24)	Coques de Sant Joan. Cremadillos Als foguerons es fa carn torrada.( Xuia, sobrassada, llom, costelles, etc)
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE	Les Verges (21)	Bunyols Ensaïmades fregides Vi blanc, vi dolç i anís.	El dia 21 d’octubre, es commemora el sacrifici patit per Santa Úrsula, en companyia d’altres al·lotes, de camí cap a Roma des de la Bretanya. La llegenda diu que en total eren onze mil verges, i tot i que el nombre no se sap amb certesa, alguns estudiosos del tema consideren que no devien passar gaire de la mitja dotzena. El dia de les serenates a les al·lotes és la revetla de les verges dia 20 d'octubre, quan els cantaires van a les cases. Les mares de les al·lotes solen convidar als joves a bunyols i mistel·la. (Col.laboració de Elionoreta)
NOVEMBRE	Tots Sants (1)	Bunyols i ensaïmades fregides.
DESEMBRE	Nadal (25)	Sopa farcida, sopa de brou , sopa torrada ( tant de carn com peix). Menjar blanc d’au ( crema d’au). Menjar blanc d’ametlla ( crema d’ametlles). Porcella o endiot rostit. Frit de porcella Torrò Coques de Nadal Tambó d’ametlles i anís. Coca bamba	Una tradició de Nadal durant el segle XIX a Mallorca, era decorar les esglèsies amb neules dolces i un cop acaba de cantar la Sibil.la (a matines) amb l’espasa tallava els fils d’on penjavenles neules i els al.lots s’apresuraven per a collir-les.