Trencaclosques
Sola ( Relat Curt)
La Bombeta ( Relat curt)
La cuina (98) Relat curt
OMBRA (98) Relat curt
Alba (I)Relat curt
|
POEMARI I RELATS CURTS Aquí vos vull presentar una petita part de mi, la meva vertent més literaria. Caleidoscopi (99) Primer premi "Guillem Colom i Ferra" 1999 Planeta Terra (97) Segon premi "Guillem Colom i Ferra" 1997
|
els que amb tu alegria hem compartit.
tavessant el poble pel ben mig,
rodejat de tans amics i companys
Des dels torrents més ondulants
fins els arbres de plaça que tu has vist sembrar,
es desperten sempre sobtats,
amb el teu incomfundible xerrar.
Sant Bartomeu et mira bocabadat
i repica campanes sempre que et veu passar;
tota la Plaça et saluda amb la mà,
i et mira fins que et perds més enllà del mercat.
Amb el teu color anaronjat,
travesses camps de tarongers;
i descanses de tants vaivens,
quan surts a l’horta un poc cansat.
A sa Roca Roja ja has fet mig camí
i a sa Torre ja sents els esquits de sa platja,
i aquí van tots com una gamba...
torradets com un llagostí
La Vall de Sóller té un tresor,
des de s’estació fins al port,
tots l’estimen de debó,
perquè forma part dels nostres cors.
Anem amb tramvia,
i ho disfrutarem tots,
que sempre ens dóna alegria...
no haver de manar el nostre carretó.
9.2.98
Explicar el que sent amb paraules,
és prou difícil, quasi bé imposible,
són tantes coses plegades,
que s’hem fan inteligibles.
Són molts els sentiments,
que em removen el cor,
que pareixen dimonis , cents;
ballant a un mateix so.
Son tants pensaments un damunt s’altre,
que ja no queda racó al meu cos,
que d’ells no estiga ple;
no hi entra aire,
ni hi surt paraula;
em sento complet
i feliç per estimar-te.
Has colapsat el meu cor,
te l’has fet presoner...captiu per tu.
I ara sols batega records,
del temps que em passat junts,
i de tot el camí que ens queda
per fer plegats...
de totes les passes que ens quedan
per fer aferrats.
Es imposible explicar
tot el que sent,
es díficil poder-ho expresar
i que quedi al menys, coherent.
T’estim... senzillament.
17.6.98
Ploren els meus ulls,
si no ets amb mi,
si mir i no et veig,
si xerr i no respons
si despert i no hi ets,
I es que sense tu no existesc
sense tu no visc,
sensa tu, la meva vida,
no te cap sentit.
La sol.letat em desfà,
tot l’interior,
ja no batega...
tan sols el meu cor.
Ho eres tot en ma vida,
el sol, l'esperança, el plaer...
pero... de que serveix recordar,
si no hi ets, ara que et necesit,
ara que em faltes....,
ara que voldria tornar a ser feliç,
ara que voldria tornar a dir-te que t'estim.
Ets com una nina de porcelana
guapa fina i delicada,
acaronada per l’àire
de la roada de la matinada.
Jo t’estim molt
més del que penses,
no faig res més que pensar amb tu,
sóc esclau del teu món...
sense defenses.
Ets a tots els llocs
per tots els racons
en tots els moments
ets en mi sempre
formes part, ja,
dels meus sentiments.
Ets com una nina d’argent
simpàtica, agradable i intel.ligent,
màgica, encisadora
i de les demés diferent.
Cuan estam junts
un al costat de l’altre
respirant els mateix aire...
compartint els batecs del cor...
sentint les mateixes emocions
em donc conte
de com t’estim
de com no puc viure
si no ets amb mi.
28.9.97
Explicar el que sent amb paraules,
és prou difícil, quasi bé imposible,
són tantes coses plegades,
que s’hem fan inteligibles.
Són molts els sentiments,
que em removen el cor,
que pareixen dimonis , cents;
ballant a un mateix so.
Son tants pensaments un damunt s’altre,
que ja no queda racó al meu cos,
que d’ells no estiga ple;
no hi entra aire,
ni hi surt paraula;
em sento complet
i feliç per estimar-te.
Has colapsat el meu cor,
te l’has fet presoner...captiu per tu.
I ara sols batega records,
del temps que em passat junts,
i de tot el camí que ens queda
per fer plegats...
de totes les passes que ens quedan
per fer aferrats.
Es imposible explicar
tot el que sent,
es díficil poder-ho expresar
i que quedi al menys, coherent.
T’estim... senzillament.
A na Virginia, el dia de la nostra boda. Pels vuit anys d’amor que hem compartit i per mils més que poguem gaudir.
3 d’octubre 1998
ARA, Araceli que compleixes devuit anys
Araceli, ARA que ja ets major d’edat,
segueix fins com ARA, inteligent, madura, segura
però també aprofita a partir d’ARA
totes les ventatges d’aquesta nova etapa, ARA, gaudeix-la.!
De tota la gent que més t’estima.
20 d’agost de 2002
Virginia no et puc veure fins d’aquí unes hores,
per aixó t’envio aquest ram
i aquestes paruales amb un missatger
que farà extensiu el que sent cap a tu.
Ja ens veurem a l’altar...
no se si podré esperar
aquest moment tant ansiat.
Una poesia , feta vida,
una cançó mai oblidada,
una paraula mai pronunciada.
Una flor de mil colors,
una fulla fràgil.
Parules des del cor.
Un arbre savi,
una fruita dolça.
Tota una ona.
Un núvol escumós,
una vent arrasador.
Una pluja a la tardor.
Un peix de coral,
una guerra sense mal.
Un pensament capgirat.
Tot aixó est per mí,
aixó i molt més,
avui ens darem el sí
I no ens separarem mai mé
Per vuit anys d’amor que hem cuinat amb el nostre caliu,
i per mil més que poguem compartir.
3.10.98
Preguntes sense resposta
Com expresar
amb paraules,
allò que no en te?.
Com expresar
amb paraules
allò que ni tan sols es v eu?.
Com expresar
un sentiment?.
Com enunciar
una sensació?.
Com indicar
el que sent,
i que m’omple cada racò?.
Com puc dir-te
que t’estim?
Com explicar-te
que ho ets tot per mi?.
Com xerrar-te amb paper,
si de boca no ho se fer?.
Com pot ser,
plegats, tants sentiments?
Com pot ser
voler dir i
mai esser suficient?
Com puc explicar
amb aquestes linees,
allò que vull
per a tota ma vida?
Mai hi haurà
paraules suficients,
ni pàgines abastaments,
ni textes , ni llibres ,ni res mai fet
que puguin explicar
allò que amb amor
es sent
14 de febrer de 2000
Preguntes.
Com expresar
amb paraules
allò que no en te?.
Com expresar
amb mirades
allò que no es veu?.
Com expresar
un sentiment?.
Com enunciar una sensació?
Com indicar
el que sent
i que m’omple cada racó?.
Com puc dir-te
que t’estim?
Com explicar-te
que ho ets tot per mi?
Com xerrar-te amb paper,
si de boca no ho se fer?
Com pot ser,
plegats, tants sentiment?
com pot ser
voler dir i
mai ésser suficient?
Com puc explicar
amb aquestes linees
allò que vull
per tota ma vida?.
Mai hi haurà
paraules suficients,
ni pàgines abastaments
ni textes, ni llibres, ni res ,mai fet
que puguin explicar
allò que amb amor es sent.
9 de febrer de 2000
Triptic
Trípic són
tres bocins d’amor,
tres formes
diferents de dir t’ho.
Tres poemes conectats,
que no es poden separar,
tres besades de paper...
tríptic són els meus sentiments.
Tríptic ha sortir,
d’allò que duc dedins,
Trípic es pot dir
que es una part de mi.
De paper,
són tres bocins,
i amb ells
he intentat
reflectir,
tot allò
que em fas sentir,
quan ets
aprop de mi.
Tríptic vol ésser
tres pessics del meu cor.
Tríptic vol ésser
per tota la vida lo millor.
Trípic són
tres bocins d’amor,
tres formes
diferents de dir t’ho.
Avegades
em costa escriure,
allò
que duc al cor...
s’ha munteguen
les paraules,
i no hi trob
sol.lució.
Com explicar-te
un mirada,
com redactar-te
una abraçada,
com dir-te
d’una vegada,
el que sent
la meva ànima.
Voldria tenir ales,
i volar ben amunt,
i des de allà.... les estrelles,
escriure’t que estic...boix per tu .
escriure’t que sols...visc per tu.
Avegades
em costa escriure,
allò
que duc al cor...
feb.2000
lejos.
Y me dejas...
aquí sin ti...
ni nadie.
El corazón...
triste.
Ya no late...
llora.
El alma
no me envuelve...
me ahoga
Y sufro;
¿porqué te vas?
y sufro;
¿porqué no estás?
y lloro....
El sol no sale...
huye.
La luna blanca...
destiñe.
La noche fresca...
quema.
El día cálido...
hiela.
Y sufro;
¿porqué te vas?
y sufro;
¿porqué no estás?
y lloro...
Lo eres todo...
vida.
Y a la vez
nada.
Siento contigo...
cosas.
Siento contigo...
vida.
Y sufro;
¿porqué te vas?
y sufro;
¿porqué no estás?
y lloro...solo.
29.9.97
son tus lágrimas;
gotas de rocío,
sobre frágiles rosas,
de pétalos
ensangrentados ,
golpeados
por la escarcha,
que los acaricia,
que los rompe
sin malicia.
Son tus ojos
dulce camino
de futuro,
palomas
sobre sombras,
arboledas
en una ribera,
que conducen
al río,
claro , limpio
y caprichoso,
a la vez que
peligroso,
rápido
y respetuoso.
Tus lágrimas,
son tesoros...
rotos.
Tus lágrimas
son destellos...
maliciosos.
Tus lágrimas
son luceros
locos.
28.9.97.
a tu lado,
vida.
Sentir
junto a ti
algo magico.
Segir
contigo,
en tu viaje.
Segir
Contigo
contra el oleaje.
Soñar
lo mismo,
sin miedo.
Soñar
lo mismo,
como un juego.
Llorar
a tu lado,
solidario.
Llorar
a tu lado,
extasiado.
Todo
a tu lado,
todo,
contigo,
todo
lo mismo,
todo
a tu lado....
nada
si no vamos
de la mano.
1997. 1-10.
Ploren els meus ulls,
si no ets amb mi,
si mir i no et veig,
si xerr i no respons,
si despert i no hi ets.
I es que sense tu no existesc,
sense tu no visc,
sense tu la mene vida,
no te cap sentit.
Les fulles cauen dels arbres
acariciant l’espai,
prop d’quell banc
on ens diguerem
que no ens separeriem mai.
La sol.letad em corromp,
tot el meu interior,
ja no batega,
tan sols el meu cor.
Ho eres tot en la meva vida,m
el sol,
l’esperança,
el plaer.
Però de què serveix recordar,
si no hi ets, ara que et necessit,
ara que em faltes,
que voldria tornar a ser feliç,
que voldria tornar a riure,
per dir-te com t’estim.
94.
ones a l’espai,
jugues
amb notes de paper,
fas sentir el que no se sent mai.
Blanc o negre,
ens sorprens, cada cop més,
amb melodia
sensual i tendre,
amb emocions i sentiments.
Si no hi ets,
no hi ha res.
Si no sones,
vull morir,
ja que no se sentir,
si no et sent,
ja que no te sentit
si no hi ets .
Cordes àgils,
que amb les vostres veus,
ens feis plorar,
ens feis riure i ballar,
no falteu,
que aquí som molts,
els qui vos volem escoltar.
Vent,
bufa fort,
Percusió crida com mai,
que vos sentin,
totes les persones,de cada racó del planeta,
agermanau-nos a tots, posau fi a la guerra,
que si ha hi sou, ningú es fará mal,
que amb les vostres rialles s’apagin els plors,
que tots escoltin, el que ens heu de dir,
que la música ens doni força als cors.
5.1.98
per celebrar Sa Trobada una altre pic,
ja en van tretze, qui ens ho hagués dit,
que arribariem fins aquí.
Començarem a Palma,
ara fa un grapat d’anys,
Sineu, Sa Pobla o Inca,
han estat molts pobles,
però molts més companys.
Avui l’hi a tocat a Sóller,
rebre a tant notable gent,
amics i amigues
confrares i presidents,
tots junt una altre cop ens troban,
per compartir sa taula,
festa i bauxa,
tots plegats com a germans.
Sa misa no pot faltar,
necessària per fer-mos raonar,
i després de ses clàssiques xerrades,
per fi a taula podrem menjar.
No son els actes
els importants,
és la gent que hi trobam
i que ens hi fa costat.
Tretzena trobada de confraries de Mallorca a Sóller.
1.març.1998
Erem una parella d’enamorats,
sortiem, reiem i ens divertiem,
en un de sol ens foniem.
Tots dos sempre ens feiem costat,
Jo d’ajudar-te, he mirat ,
fins hi tot per tu he plorat ,
però al fons ja ha arribat,
i sa nostre rel.lació s’ha ofegat.
Em sap greu que s’esfonsi així,
però tot de un llímit, sí!
i jo ja hi he arribat,
n’he perdut de sa guerra tots els combats.
De familia ja no en tens,
a tots lentament els has matat.
Dels amics que tenies no em parlem,
tots sol t’han deixat.
I jo ... fons he tocat,
el sol , mai més veuràs,
sa fosca de ses drogues,
una altre ànima ha guanyat.
12.1.98
La fosca nit
s’hem fa clara,
si respir
amb sa persona estimada.
La pluja humida
ja no em mulla,
ma vida és perduda
amb ella nua.
La paraula
s’hem fa sorda,
i els nus
ja no tanca corda.
La mirada s’hem fa muda,
les fulles de la flor,
no cauen a la tardor,
sols es despulla,
per l’hivern abraçador.
I és que res, és com és,
si ella no és al meu costat,
i és que res, és com és,
perque d’ella n’estit enamorat.
16.1.98
Llàgrimes de cristall,
clavades a l’ànima,
llàgrimes de cristall
per sa persona estimada.
Llàgrimes de cristall,
es fonen amb sa vida,
tot es fosc, ni nit ni dia,
ni un pesic d’energia,
perqué ella ha marxat,
sol he quetat,
jo sense la seva companyia.
16.1.98
No m’ho demanis ja més,
l’estim més que res,
ella és la meva ànima,
sense ella no hi ha aire.
L’estim perqué és bella,
plena de joia ,hermosa doncella
tendres les mans, suau la pell,
agaradable la mirada, seva;
i de viu color n’es el cabell.
No m’ho demanis més,
l’estim, perqué es vida,
perqué te dolça la veu,
perqué la sento dins meu.
Es meva, i jo d’ella, si em deixa, sempre ho seré,
vull compartir sa vida amb ella,
full riure al seu costat,
l’estim de veritat,
vull amb ella alegria,
vull amb ella poesia,
ho vull amb ella... na Virginia.
16.1.98
tinyeix el cel,
la lluna,
juga a conions amb ell,
els núvols suaus,
fan de l’aire escuma,
i les muntanyes
antigues,
de saviesa primitiva,
fan que no s’escapi,
la vida,
que tenen captiva,
i d’ella en fan juguina,
pels éssers que ha hi conviven.
I una flor,
llueix els seu cor,
de foc color,
i emplena de sensacions,
totes les fronteres,
de les nacions;
totes les persones,
amb batecs de cors semblants,
de mil colors barretjats,
totes les aventures,
que comparteixen juntes,
fan del món una casa,
i tots vora sa foganya,
contant contes,
que ens ensenyaren els avies,
que aprengueren els arbres, savis.
Tots feim pinya,
per dur endevant sa vida,
lluitam esquena amb esquena,
per protegirnos uns als altres,
però deixam a un racó les armes,
no em necessitam ,
feim servir les ànimes.
Feim servir d’escut la l’alegria,
que ens omple d’il.lusió,
que no ens fan pensar amb sa por;
il.lusions que ens donen poesia,
per seguir endevant,
per anar fent camí,
tots plegats,
fent un gran sí,
promentent que no ens farem mal,
prometent que estimarem al germà...
Ha que seria maravellòs,
viure en un món així,
pens que no es dificíl...
si enrredos...,
però val la pena,
que deixem les fronteres,
per donar-nos la ma,
i viure sense barreres.
Qualque dia,
llegirem aquesta poesia...
i qui sap ,
per ventura no seria cap fantasia.
16.1.96
Jo volia fer-te un regal,
per expresar el que sent per tu,
i dar-te el molt d’anys,
en quest dia tan senyalat.
Res no vaig trobar,
per la teva valia expresar,
amb un regal material,
i vaig pensar que t’agradaria més,
saber que vals més que res,
que res et...
pot fer hombra,
que cap desitg és...
prou gros,
per igualarse al teu cor.
Però vaig pensar
que es millor regal,
viu al teu costat,
es teu home i dues filles,
que sempre t’han estimat.
Ets dona màgica,
que a tots ens has captivat,
amb es teu especial carisma,
que sempre has demostrat.
Res pot competir,
amb tant gros regal,
domes es desitg,
per sempre molta felicitat.
Aixó és una forma,
de dir-te que t’estim,
no fa massa que ens coneixem,
uns quants anys fent camí,
però ja han bastat per descobrir,
la saviesa que durs dedins.
Molts d’anys per sempre.17.1.98
em destrossa el plaer,
amb una abraçada teva,
perd la noció dels temps.
Amb una paraula teva,
s’hem regirem tots els pensaments,
Amb una mirada teva,
sa s’acceleren tots els batecs.
I es què basta que em miris,
per fer-me bossinets,
i es qué sols que em respiris,
ja estic babaluet.
I es què una caricia teva,
crema;
un somriure viu,
es caliu;
un besada tendre
es foc per sempre.
i una paraula senzilla
basta per regirar ma vida.
26.1.98
Lluna blanca,
mirall d’animes,
d’esser extranys,
que senten la nit
que viven el vespre,
dins la sangs,
que senten com els dónes,
forces per anar caminant.
Lluna blanca,
centre de tantes històries,
des de que l’home és home,
des del primcipi del temps,
has il.luminat persones,
has acompanyat pobres i rics,
frares o assassins,
dònes fràgils,
o atletes àgils,
a tots, sense pietat
els ànims
els has dictat.
Sempre has estat a d’alt,
blanca lluna,
sempre ens has fet costat,
màgica espurna,
sense has estat de la nit ,
suau escuma.
8.2.98
força, vida i passes pel camí,
passío,bogeria i de sentiments, un bocí,
alè, batecs i tot quan respir,
felicitat, tristesa i tot quan puc sentir,
i es que ella és així,
tendre, amable, un rupit,
interesant, guapa, alegria sense fi,
divina, carinyosa, roada del matí,
intel.ligent, agradable, ànims per seguir.
Jo l’estim més que res,
jo la necesit per fer-ho tot,
sense ella, ho soc a l’esquerra,
sense ella l’interior esclata en gerra,
ella m’ajuda i jo li vull agrair,
per aixó li torn repetir,
que sense tu no se sentir,
que sense tu no se plorar,
que mai te deixare d’estimar,
passi el que passi,
sempre ho seràs tot per mi.
8.2.98
Ben haja l’ombra quieta dels tarongers de Sóller.
Ben haja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.
Ben haja la saviesa,
que tu ens dònes a conèixer.
Ben haja la serra que t’envolta
i et fa presoner en el temps.
Ben haja l’ànima desperta,
que ofereixes a la gent.
Ben hajes tu, noble.
Ben hajes tu com a poble.
Ben haja la teva màgia,
amagada dins les roques.
Ben hajen les persones,
que ja ens deixaren i tu anyores.
Ben hajen els qui amb tu comparteixen,
tardes de calor a l’hivern,
plenes de tendresa...sense cap parany.
Ben hajes els qui mai envelleixen,
perquè tu els dònes infantesa
de cap a cap d’any.
Ben haja l’ombra quieta
del tarongers de Sóller.
Ben hajes tu noble,
ben hajes tu com a poble.
(9 de feber de 1998)
Inspirat amb unes paraules de
J.Ll. Pons i Gallarza.
Adeu.(segona versió)
Ploren els meus ulls
ara que no ets amb mi.
es romp el meu cor en mil bocins,
ara que has partit.
Has marxat lluny
sense una besada d’acomiat,
t’en has anat
i ja mai tornaràs.
I es que encare et veig,
asseguda,vora es foc,avivant sa foganya,
espolsan-te es fred,
jugant amb els nins, com ho has fet sempre,
com has sabut fer sa vida alegre,
a tots els qui t’envolten...
a tots els qui t’estimen...
a tots els qui t’aprecien.
Ens has deixat, aquí al món,
una gàbia, una pressó
un pou sense fons,
un joc sense sol.lució.
Tant de temps junts,
tantes aventures plegats,
tantes sorpreses que m’has donat,
tantes alegries...tots dos, un.
T’en recordes d’aquells viatges,
i d’aquelles sortides,
i de tants sopars,
de tantes rialles,
i ara ... res.
T’enrecordes d’en Biel...
de na Maria,
De na Joana
i en Vicenç.
Els recordes...
Tots ara ploren.
En ho passavem tant bé, tu i jo,
erem una sola persona i ara som coix.
Erem una sola boca i ara som mud.
Erem una sola mirada i ara som ceg.
Ceg, mud, coix, tris i sol, molt sol.... massa sol.
Perqué m’has deixat !
No em pot fer aixó !
Només una raor per entendre-ho !
Només una resposta per favor!
Torna,torna,torna...
No...no...no,
no puc més,
estic sol,
necessit tornar a sentir la teva renou,
necessit tornar a sentir la teva veu,
i només et puc dir adeu,
només puc plorar per tu,
sols tenc el teu record,
sols et tenc aqui
al cor.
.1997.
També és amor.
El foc em crema,
tot per dins,
l’anima ja m’ofega,
si no et veig passar per aquí.
El joc mai s’acaba,
dia a dia et veig
amb mil vestits
és una jugada sense sentit,
es com tirar una pedra a la mar,
i esperar que la torni,
per seguir jugant.
Em sent buit perquè tu no hi ets,
em sent sol i estàs massa lluny,
per sentir el meu crit,
ja sia de dia a de nit
tot és a l’inrrevés,
i ma vida cap dins un puny.
Però sóc feliç quan de passada em mires,
i em somrrius com a còmplice,
però sols uns segons després,
seguixes el teu camí
i de mi t’oblides.
I es que sóc feliç quan et veig
caminar pel carrer,
però no tenc cap esperança,
perquè em donis el teu calor,
ni molt menys l’amor,
i ni pensari amb una araçada.
Hi em part ho entec,
i comprenc ma vida
sóc el teu amant secret,
i darrera la meva vitrina,
sols sóc un canet.
9.2.98
Con una rosa en la mano
y un clavel en el corazón
te digo a ti bombón...
Virginia, te amo.
Porque así como te amo
nadie te puede amar
y aunque tu no me quieras
yo nunca te podré olvidar.
Tus ojos claros y hermosos
cual miel de azahar,
en nectar y ambrosia
tu alma tiene que estar.
Porque alma como la tuya
no vi otra igual,
eres para mi la única,
y nunca te dejaré de amar.
Virginia eres la única.
Virginia eres especial.
Virginia yo te quiero
y siempre te queré.
Pequeña.1990.
Pequeña,
amapola,
vestida de chica.
Inofensiva
y dulce girasol
que reluce
cuando le dicen
amor.
Pequeña
princesa,
de un reino
enigmático;
el reino
del amor.
Pequeña
sin razón,
pues tu corazón
grande como un camión
rebosa
amor.
Esta poesia
un poco cursi
te la dedico,a ti,
pues te quiero
más no puedes imaginarte
cuanto.
Basta que sepas que te quiero
y siempre te querré.
labios de fresa,
ojos de cristal
corazón mejor no hay.
2- Mirada amable,
olor a rosa,
sonrrisa incansable;
como tu no hay otra.
3-Te llamas Virginia.
latido de mi corazón.
Tu destino es fantástico;
ser la reina de un paraiso llamado,
amor.
1
En Sóller vivia un chico, 6
Quedaron para verse,
Triste solo y sin ilusión, a la semana siguiente.
Buscaba su media naranja, El joven muy enamorado,
Buscaba un buen bombón. sólo esperaba la semana viniente.
2 7
Un buen día en la plaza El Sabado llegó,
Una chica preciosa divisó, y él a ella la vió,
y como había fiesta, el Domingo llegó,
para bailar le pidió. y otra vez a Palma partió.
3 8
Ella con una sonrrisa, Él a la semana siguiente,
con la cabeza asintió, a su casa la fue a buscar,
y el joven Solleric; ...y ella no había venido,
prendado de ella se quedó. se había quedado a estudiar.
4 9
Bailaron toda la noche, A la semana siguiente,
bailaron sin parar tampoco a Sóller regresó,
él no pensaba en el baile, y semana a semana
no se en lo que debía pensar. un mes pasó.
5
Al día siguiente, el la invitó.
a pasar un buen día
en una bonita excursión,
y sin más acontecimientos
el día pasó...
llegó la noche....
y ella a Palma partió.
1-
Amor...
eres alma
que vaga,
eres sombra
que flota,
por las venas
de mi corazón.
2-
Amor ...
eres Eva
del paraiso terrenal,
eres reina,
de una pasión sin final.
Eres ola
que mece el agua,
de la fuente
de la juventud...eterna.
3-
Amor...
eres como nunca pude imaginar;
blanca,
pura,
hermosa,
sincera,
das todo lo que tienes,
sin apenas esperar
que te devuelvan,
todo lo que das.
4-
Amor...
eres mano, siempre
dulcemente extendida.
Eres sonrisa
eres...se
siempre tu misma,
Virginia.
Tu fuistes la semilla,
que planté en mi jardín,
de la que brotó una rosa,
toda para mi.
Yo te cuidaré
como mejor lo sepa hacer
ya que mi máxima ambición
es tenerte por mujer.
Porque tú eres mi alma,
tú eres una flor.
Porque tú eres la daga,
clavadaen mi corazón
Nuestro amor
es como una columna,
imposible de derrumbar
que nosotros podemos ...hacer durar.
Nuestro amor
es como una gota de agua,
que corre por un rio...
un rio sin fin,
un rio rodeado de flores,
imposibles de marchitar.
flores que susurran
siempre la misma canción.
una canción cantada por mi corazón.
un corazón lleno de gozo
al ver que es,
correspondido en el amor
correspondido por tu corazón...
corespondido...por tu...corazón.
Te vas...
...pero te quedas,
en un lugar,
aquí dentro;
en lo más hondo de mi sentimiento,
en lo más profundo
de mi alma,
en lo eterno de mi corazón,
que aún nota tu aliento;
que aún nota tu respiración.
Te vas...
...pero te quedas,
en las lágrimas
que brotan de mis ojos,
en los latidos de mi corazón
en los ahogados gritos
de desesperación,
porque se escapa
su amor.
Te vas...
...pero te quedas,
y mueves la cabeza,
ligeramente hacia atrás
y con los ojos tiernos y llorosos...
me dices que volverás.
i te farè un regal,
Tanca els ulls
i te farè sommiar.
Avui és un gran dia,
ple de joia i emoció,
tot és goig i alegria,
en aquest petit racó.
Na Virginia, fa ets anys...
i tots seim aquí per celebrar-ho...
i farem
d'aquest dia....
un record inesborrable
dintre el seu cor.
Tanca els ullls
i te faré feliç,
tanca els ulls
i te farè un regal.
Tanca els ulls
i tornaràs a sommiar.
21 de Març 1996
Camino a oscuras
llevo los ojos vendados,
el verdugo acecha,
ya siento sus pasos.
Cruje una puerta puerta,
y el chillido de la plaza,
clamando a gritos;
venganza, venganza.
Un chico se acerca,
y me moja los labios con agua,
le oigo decir,
se valiente, pronto se acaba.
Mi cuerpo suda,
me fallan las piernas,
al notar por el cuello
una gruesa cuerda.
Redoble de tambores...,
después...silencio sepulcral...
el viento cesa,
incluso él rompe a llorar.
La lluvia empapa,
mi rostro blanquecino,
y una voz me pregunta....
¿Cómo te declaras?.
Vos alcaide,
me condenais
por amar a una mujer,
por enamorarme de una chica.
Por querer a Virginia.
Soy culpable,
de dar mi amor,
a cambio de nada...
de partir mi corazón,
y dárselo a mi amada,
por eso pido...
Verdugo
la sentencia está dictada.
6 de Abril de 1996.
A tu per ser molt especial.1990.
Reina coronada,
d'auba daurada;
flor encantada,
bellessa desmesurada.
Reina estimada
que viu en el meu cor,
cor roig i calent,
cor ple d'inmens amor.
Un cor que batega
sense aturar,
com un noble cavaller,
que camina cercant,
un altre lloc ha on reposar.
Te posaren Virginia,
nom fantàstic i encisador.
Te posaren Virginia per ser la millor...
la millor en tot el món,
la millor en tot l'univers,
i així,besante i estimante...
acab aquest vers.
Ja son cuasi sent anys,
tavesant el poble pel ben mig,
son moltes persones ja,
que amb tu alegria han compartit.
Comences al matí,
i des dels torrents més ondulants
fins els arbres de plaça que tu has vist sembrar,
es desperten sempre sobtats,
amb el teu incomfundible xerrar.
Sant Bartomeu et mira anonadat
i repica campanes,
i a l’altre costat tants batles,
et miren fins que et perds més enllà del mercat.
Amb el teu color anaronjat,
traveses camps de tarongers,
fins que surts a l`horta i un poc cansat,
descanses de tants vaivens.
A Roca Rojta,
ja dus mit viatge,
i quan arribes a Sa Torre,
ja sents el esquits de sa plaja.
Els al.lots et miren,
i tu somrrius cada vegada,
els al.lots creixen,
però tu sempre passa sobre passa.
I així arribes al port,
i et donen la benvinguda,
llaüts, pescadors i bots,
i després d’una copeta a La Payesa,
de seguida i tot depressa,
com cada vegada
un cop més
tornes a casa,
per tornar a començar la tasca.
9.2.98
una cançó mai oblidada,
una paraula mai pronunciada,
una flor de mil colors,
una fulla fràgil ,
parules des del cor,
un arbre savi,
una fruita dolça,
tota una ona,
un núvol escumós,
una vent arrasador,
una pluja a la tardor,
un peix de coral,
una guerra sense mal,
un pensament capgirat,
un embull, ben embuat,
per una persona,
que no deixeré mai d’estimar.
10.2.98.
El retorn ( l’euro II part)
En un mercat únic,
ses patates ens volen fer comprar,
i amb el camvi que ens tornaran,
una calculadora ens regalaran.
Diven que serà millor,
aixó de pagar amb euros,
així ja no necessitaran el estrangers,
pesetes per fotrer-nos els xalets.
Els alemays feran Mallorca seva,
fins hi tots Lluc ens comparan,
els Blavets a Viena emigran
i a sa Moreneta estimada,
i vestit tirolés li posaran.
Tornaran el pans de céntim,
i les cervesses de canya de dos reals,
i un xiclet de regalessim,
tres unces ens cobraran.
Del nostre Juan Carles,
la foto ja no utilitzarán,
tampoc molt de greu en sap,
ja es major i prest es jubilarà,
però lo que més greu em sap,
en que ara que ens arriba un nou rei,
curro, alt i ben posat,
no li posin sa foto,
damunt l’euro que ens volen endinsar.
Tot aixó serà un desgavell,
des del jove fins al vell,
s’auran d’estrenyer el capell,
si no volen que de contar,
lis fugi el cervell.
Adeu peseta,
benvingut Euro de la punyeta.
Déu ens culli confesats,
perquè aixó de l’Euro
si que és un gran embuat.
10.2.98
sota màsqueres,
ocultes,
dins llum i color,
amagades per carrerons
plens
de tradició,
arrelada.
Cuitat màgica,
perla de l’Adriàtic,
banyada,
d’encant,
plegada,
de majestuositat,
calada,
el els cors
dels que tan visitat.
Des de San Marcos,
fins a Ponte Rialto.
Des de Plaça Roma
tot és
passió ,
sobre una góndola,
passió,
sota una màsquera,
que es confón
amb tantes històries,
de bruixes i bufons,
d’arlequins.
Des de el Pont dels Suspirs,
fins al racó més petit,
Venecia ens deixa encisats,
i el qui la coneix,
d’ella queda enamorat.
19.2.98
Des de Venecia amb amor.
Sols tu em fas sentir així,
sols tu, d’amor em fas morir.
Una besada teva
crema,
i una mirada teva
gela.
Sols tu em fas embogir,
amb una paraula,
sols tu em fas patir,
d’amor amb una mirada.
Un batec teu
em repica dins el cos,
una llàgrima teva,
em fa morir poc a poc
26.2.98
Sols els teus ull em captiven,
sols la teva veu em sedueix,
sols les teves mans m’acaronen
i sols les teves besades em donen,
foc que em crema,
i que em consumeix.
Jo t’estim, com mai es pot haver estimat,
des de el primer dia em tens captivat,
m’has podant forces per seguir endevant,
vull lluitar a sa vida, amb tu al meu costat.
6.2.98.
per tu i amb tu,
sentir...
amb tu, alhora, junts.
Sommiar-te...
a tu, aprop,
derpertar-me...
amb tu,
mai cap dels dos...
tot sol.
Riure...
compartint amb tu,
plorar...
mai sense on reposar,
Caminar..
avui i demà.
Sospirar...
amb un alé acompasat.
Bategar...
dos cors plegats.
27.2.98
Els anys no t’han passat en va,
com a olivera de forta escorça
tens sàvia jove,
plena de força,
plena de joia,
plena de vida,
padri Vila.
Ens has ensenyat,
a mouren’s, passa a passa.
Nit i dia
ens has ensenyat,
amb gran saviesa,
a ser persones,
a caminar pel mar de la vida,
sense por a les ones,
que ens fan front.
El nostre coratge, t’ho devem a tu,
el nostre aprenentage, t’ho devem a tu.
Estic orgullòs de tenir-te,
i parl en mon de tots els que t’aprecien,
gràcies de tot cor,
per ser home exemplar,
gràcies de tot cor.
per ser un padri com cal.
29-3-98
acompanya la teva figura nua,
entre les meves mans,
que no deixen racó sense explorar.
Els teus alens,
amb els meus es fonen,
i una papallona còmplice,
ens observa entre les fulles,
dels arbres del camí,
i les ombres somrriuen,
jugant amb el vent,
que siula suau,
a l’orella de la lluna,
que acompanya le teva figura nua.
29-III-98
Des de aquí
el cel es fon amb el mar,
les muntanyes verdes i rotges,
coronen la vall,
i et fan pensar
amb la bellesa de les coses
que t’envolten,
i que tu saps estimar.
Des de aquí,
es respira un altre aire,
pur i fresc,
són les coses de la vida que un sent,
és la saviesa que la natura ens ofereix.
Des de aquí tot te un altre color,
les sensacions t’inunden,
i et fan petit el cor,
són els batecs de la vida
que et fan fort.
Muleta de ca s’Hereu.30-3-98
on escriure paraules clares,
insuficient per tot el que tu abarques,
per tot el que jo sent.
Una sensació extranya,
quan som tu bella doncella,
una electricitat em banya,
i el cos em deixa baldat,
domés de pensar amb la bellesa
que tenc al meu costat.
Sent lo que mai he escrit,
escric lo que mai he sentit,
dic lo que mai he expresat,
exprés allò que mai he xerrat.
T’estim i formes ja, part de mi,
et sent a dins,i no et deixaré sortir
et sent bategar
entre esquena i pit,
ja no soc responsable de mi,
el meus actes es tornen irracionals
del primer al darrer;
Tu em captives...
sóc i vull ser
presoner.
31-3-98
Recorda tot depén de tu.
Ningú et pot ajudar,
sol un petit cop de ma,
de la familia que sempre t’estimarà
però sigues fort i no deixis de lluitar,
val la pena el resultat,
que amb esforç aconseguiràs.
Recorda tot depén de tu.
Un cop més t’han enganant,
però tu ho resoldràs,
sé que penses amb es cap,
i tot sól desferàs s’embolicat.
Recorda tot depén de tu.
Se que t’han promés coses al.lucinants,
i t’han dit que un pic no fa mal,
però vés en compte t’han encerronat,
sols tendràs problemes i res de felicitat.
Recorda tot depén de tu.
Digués no a temps,
demostra que ets valent,
la vida és massa guapa i t’estima molta gent,
perqué t’ho destrossi tot un camell.
1.4.98
Ploren els nostres ulls,
ara que no ets aquí,
es rompen cors en mil bosins
ara que has partit.
Has marxat lluny,
ja pots descansar.
T’en has anat
i ja mai tornaràs.
Tu ens estimaves,
i sempre ens vares cuidar,
per tots vel.lares,
a s’hora de riure,
o quan tocava plorar.
Et durem al cor,
en el nostre camí...
per la vida,
en els nostres passes...
dia a dia.
En els nostres plors
o en les nostres alegries.
Ens n’has fet tan de bé,
i sempre t’anyorarem,
a sa foganya de sa vida,
junts et recordarem.
Una gran dona fores,
una gran dona seràs,
sempre tots els que t’estimaren...
mai t’oblidaran.
La vida és,
una pàgina de l’eternitat.
I l’eternitat és un llibre,
en els cors,
dels qui ens han estimat.
A sa memòria de Maria Serra Rullan “ Sa marraine”, que ens va deixar dia devuit de desembre de 1997
Descansi amb Pau
I tu m’ho demanes
amb paraules trendres?
Poesia és el pensament
que et golpeja la ment,
quan tu em toques suaument,
i els teus llavis es fonen amb els meus.
Poesia és la llum
que desprenen els teus ulls
que m’han fet captiu,
poesia és la teva veu
quan acarona l’espai
i fa que els temps no pasi mai.
Poesia es passió,
d’un cos nu,n’es calor
poesia es amor,
poesia es alegria,
poesia es tristessa,
poesia es vida,
poesia és saviesa
Què és poesia ?
I tu m’ho demanes
amb paraules trendres?
Poesia ets tu.
3.6.98
Pasan los dias
esperando para volverte a ver,
deseando volver
a sentir tu piel.
A veces
despierto
y beso tu foto,
el frio cristal
se vuelve ardiente
glaciar.
Que calma,
mi pena,
que ahoga,
mil temores,
que quema mi alma.
Que arrastra tiernos amores.
Una lágrima ,
choca contra el cristal,
la almoada,
calla mi llorar.
Vuelvo,
en silencio,
a dormir
y sueño,
tenerte a mi lado.
Despertar
no quiero,
a tocarte
no llego.
93-97
El amor es,
ser como la noche
sobre la piel
que llevas;
es caricia
de cuerpos,
es mirada que abraza
caliente
alma.
Es sentimiento,
con palabras,
es sinceridad,
con tenura,
es amistad,
sin ataduras.
(92-97)
El agua
humedece tu piel;
las olas salpican
tu mejilla,
dulce,
y aniñada,
en esta playa imaginaria
La brisa,
acarica tu pelo,
y el sol
tiñe tu piel,
al lejos ,en el horizonte,
un barco de papel.
Las aves,
extienden sus alas,
destellos en el agua,
en esta
playa imaginaria.
Tu paseas
con las olas;
juega la espuma blanca,
en esta ...
una caracola canta,
un delfín la acompaña,
todo es posible,
en esta playa imaginaria.
(91-97)
Pequeña princesa
de ojos dorados,
sonrisa alegre,
labios encarnados.
Me gustaria tenerte
siempre a mi lado
para poder
lo mucho que te amo;
para poder decirte
que estoy enamorado.
Pequeña princesa de gran corazón,
latidos de amor,
gotas de pasión,
enciendes besos,
apagas traición.
(91-97)
única en el mundo;
bonita,
corazón en un puño;
si tu
no estás.
Montes,
eternos cruzar,
si a tu lado
puedo estar,
chiquilla;
si tu
no estas.
Más que todo,
me gustas,
y nada va a cambiar;
truene, nieve,
ni grite tempestad.
Mi amor,
es universo,
dulce,frágil,
sincero.
Es fuerza;
delicada,
es palabra,
acallada;
es sinceridad,
desbocada.
23.12.97
Cada vez que te miro a la cara,
cada vez que me reflejo en tus ojos,
cada vez que te noto respirar,
me doy cuenta,
que jamás te dejaré de amar.
Así como yo te amo,
nadie se lo puede imaginar,
creen que estoy loco o desquiciado,
pero nadie se da cuesta,
que lo que estoy es enamorado.
Cuando estoy a tu lado,
me noto cambiar,
se acelera el pulso,
a penas puedo respirar.
Lo que siento por ti,
me va a destrozar.
(91-97)
Pura flor de alma dulce,
dulce sol que reluce,
tierno amor,
loco corazón.
Pura flor,
que se abre cada día,
radiando alegria,
pasión de corazón.
Cada día que pasa,
todo me hace pensar,
que nuestra relación,
jamás tendra final.
1991
Me gustaría expresarte
todos mis sentimientos,
me gustaría decirte,
todo lo que llevo dentro.
No puedo explicarlo con palabras,
ni con letras en esta carta.
No hay tinta suficiente,
y las frases son incoherentes.
No se como decirte,
que te necesito a mi lado,
que sinti
me hago mucho daño,
que sin ti,
estoy llorando,
que sin ti,
soy cero...al otro lado.
(91-97)
en tus ojos ,
el reflejo de una estrella,
veo,
en tu ojos,
eterna luna llena,
no puedo creer
que exista
cosa
más bella,
que tus ojos,
encendidos,
que tus ojos
confundidos,
con cometas,
fugitivos.
23.12.97
Con rima de la edad media,
a vuesas mercedes, quiéroles deleitar,
de ángeles y música,
su corazón quiero llenar.
Hubo una vez,
un joven zagal mallorquín,
que una noche de estrellas blancas,
asomose al alféizar de su ventana,
para recordar a su amada.
A una estrella, vielo el cielo cruzar,
con manto de hada,
seda, oro y plata,
y un deseo le fue a encomendar,
mientras los dedos cruzaba
y no dejaba de soñar.
Concentrándose, con plena imaginación,
como bravo lancero gerrero,
pidiole a la estrella,
lo cual voy a relatar.
“Con la dulce Virginia siempre quiero estar,
pase lo que pase,
nunca la quiero dejar de amar,
cautivo de su corazón siempre quiero reposar”.
Y como vuesas mercedes, pueden imaginar,
la estrella concediole el deseo,
y vivieron amada y amado,
juntos toda la eternidad.
Y aqui se despide ,
un humilde servidor de ustedes,
que quiso alegrarles la velada,
con este pequeño relato de hadas.
Sean usias felices,
y vivan en paz y harmonia,
vivan la vida día a día,
y no se olviden de comer perdices.
(S.Xv-91-97)
Como tú no hay otra igual,
como tú nunca la podrán encontar,
aunque volteen el infinito,
aunque deshagan la eternidad.
Cada día que pasa más te quiero.
Cada día que pasa más me gustas.
Cada día simplemente...
más te deseo.
Como tú nadie me hizo sentir,
en este estado maraviloso,
como si flotara en el cielo,
como si de una estrella se tratara,
en el mismo firmamento.
Cada día más me atres.
Cada día mi amor es más grande.
Cada día simplemente...
te quiero hasta la muerte.
1991
Añoranza.
Cada día que no estás
llora mi corazón,
se llena de tristeza,
solo en un rincón.
Pues añora que llegue Sábado,
y poder estar a tu lado,
sentir tu aliento,
sentirse de nuevo enamorado.
Añora pasear contigo,
el tacto de tu piel,
tus tiernas manos,
tu boca que es miel.
1991
i tu no em respons,
de tocar-te intent,
i tu no et mous.
No pot ser ser;
ets aquí al costat
i et vull abraçar,
ets aquí al costat
i et vull acaronar,
però és massa demanar,
que intentis contestar,
el meu amor
singular;
la meva passió
que m’en bogirà.
I és difícil estimar,
es difícil estat més penjat
i més que si de qui t’has enamorat
sols tens el seu retrat
25.6.98
Ja ha arribat l’estiu,
Sant Joan l’ha estrenat
i Sant Pere ja va viu
de no queda retrassat.
Sant Just i Sant Tomàs,
començen el Juliol,
a la plaja els veuràs
fent un cap fico o prenguent el Sol.
Sant Alfons
inaugura l’Agost,
i tots els sants morts de calor
s’en van de vacacions.
I Sant Bartumeu ja ens fa l’horatge fred,
i ens diu que el septembre ja és ben apropet,
i porem anar preparant sa rebeca,
sa flassada
i sa ximeneia amb bon foquet.
24.6.98 ( Sant Joan)
Mir lluny,
més enllà
i em deix portar,
pel plaer inmens
de sentir-me relaxat,
i poder
acaornar els sentiments,
que em golpejen
la ment;
i em fan sentir
el que mai he sentit,
de la vida pèrd el fil,
en aquest moment,
em sent morir,
clarament.
El cel és
un llac de mil colors
i la terra un mirall
que els reflexa tots
els arbres canvien de tons,
les flors
s’adormen poc a poc,
tot és magia
al món,
quan el sol es pon.
28 juny de 1998 ( Posta de sol a Ca S’hereu
allò que sents,
apreciar,
allò que vius,
estimar
allò que tens
sentir,
allò que escrius.
I transmetre-ho,
a qui ho lletgeix,
i poder senti-ho
tot el mateix,
i plorar
per aquell sentiment,
i riure
conjuntament,
o anyorar a qui no hi és.
Tot allò que sents
s’amaga sota el paper,
i la ploma que ho escriu,
és un camí fet de caliu.
1 juliol 98
Tu eres la luz
de un cielo estrellado
encendido por los ángeles
que vuelan a tu lado.
Tu eres la salvación
de un cuerpo herido,
por la peor enfermedad,
llamada amor.
De entre todas las mujeres
tu eres la más bella,
porque naciste princesa,
del valle de los quereres.
1- 2-
El amor es una poesia El amor es un alegre día
el canto del ruiseñor, lleno de paz y ternura,
al despertar de la paloma en el que todo el mundo se quiere,
cuando le rozan, un día que para siempre perdura.
los rayos del sol.
3- 3-
El amor a todos les llega, El amor es una exeriencia
un día u otro, que no se puede contar,
pero no hay que preocuparse no puedo decir
si llega con retraso, si es ciencia o fantasia,
pues es un retraso de oro. si es real o irreal,,
sólo se que es mágico
fantástico y genial
y que a todo el mundo,
se lo quiero desear.
que luce en mi corazón
tu eres para mi
todo el fulgor,
que mueve mi amor.
Un amor que se encendió,
un buen día por casualidad;
un amor que vive,
por una chica muy especial,
Que sólo por ella moriría,
que sólo por ella sería capaz de matar,
al que se pusiera enmedio
y se atrevise a decir....
....que algún día......
la dejaré de amar.
Dentro de mi Dentro de mi,
siento un aliento. noto que me muero,
Dentro de mi, cuando siento que te quiero,
siento un susurro. pero estás lejos de aquó.
Dentro de mi,
te siento a ti. Dentro de mi,
noto una voz,
Dentro de mi, que me habla,
noto tu piel, de una hermosa doncella,
suave y dulce, suave y dulce,
como la miel, cual estrella,
que acaricia, en su máxima grandeza,
mi cuerpo dentro de mi...
como en un, Virginia Forteza.
lejano recuerdo,
que vuelve,
dulce,
a la mente...
dulcemente.
Dentro de mi,
siento que me muero,
cuando siento que te quiero,
pero estás lejos de aquí
Pedirme,
que viva ,
sin tu amor.
Es como
pedirle,
a una flor,
que viva,
sin color.
Mis ojos
se cruzan con los tuyos,
en tímidas miradas,
enlazadas.
Mis manos
acarician las tuyas,
en tímidaws caricias,
enlazadas.
Mi cuerpo,
se acerca al tuyo,
en tímidos latidos,
enlazados.
Mis labios,
se fundos con los tuyos,
en tímidos besos,
enlazados.
Y nos fundimos en un abrazo,
los dos...
enlazados.
Te soñé,
cuando dormia..
Te envié
rayos e luz,
cuando dormia.
Te mandé
un abrazo,
através de las estrellas,
y te alcanzé,
cuando dormia.
Te sentí,
cuando dormia,
Y concebí,
esta poesia,
ayer,
MAS.................................................
Más...
cada día que pasa.
Más...
cada segundo,
que se marcha.
Más...
cada vez,
que veo tu foto.
Más...
cada vez ,
que recuerdo tus ojos.
Más...
Cada mañana,
que me faltas.
Más...
cada vez,
que no me llamas.
Más...
Cada vez,
que noto tu aliento.
Más...
Cada vez,
más te quiero.
Quisera ser,
brisa,
y volar
hacia la
magia,
de tu vida.
Quisiera ser,
Tormenta,
en el mar,
de tus,
caricias.
Quisiera ser,
La mano,
que guia tu vida,
y hacerla,
mia.
Quisiera ser,
el abrazo,
que,
te atrapa,
sin piedad.
Quisiera ser,
latido
de tu corazón.
Quisiera ser,
amor,
de tu amor.
Un beso...
pero, ¿que és un beso?,
sino el respirar del agua,
al correr conn desesperación,
por los caminos del amor.
Un Abrazo...
pero, ¿que és un abrazo?,
sino el calor de una manta,
que sin temor te tapa,
una fría mañana,
al despuntar el alba.
Un sentimiento...
pero ¿ Que és un sentimiento?,
sino el amor que siento por ti,
desde el primer día que te vi,
desde el primer día que me di cuenta que te amaba,
y queria que fueses, mi princesa,
mi estrella,
mi amada.
Sin ti,
a veces el silencio,
es un palacio inmenso,
lleno de crueldad y mistério,
penumbras y secretos,
de sombras y deseos sin dueño.
Sin ti,
aveces la oscuridad,
me envuelve,
sin compasión,
inundando mi corazón,,
de miedo y terror;
dejando mi alma vacia,
como ser inerte,
sin vida.
Y busco en los rncones
de olvidadas pasiones,
leo en las hojas del destino,
que forjam0s los dos unidos.
Para ver si encuentro
el camino
y así volver a estar contigo.
Quin lo diría,
que el amor, llegase un día,
que fuese dolor con ira,
al verme lejos de ti,
sin tu amor y compañia.
La alegria se vuelve pesadilla,
el placer dolor y melancolia,
al sentir tu voz muy lejos,
sin ver tus lindos cabellos,
al ver que pasa otro día,
sin llegar a sentir tu alegría.
Aveces...
sin ti...
deseo morir,
para nacer a siguiente día,
y así pasar este suplício,
que es estar sin ti...
que es estar sin tu compañia.
Llum meu
que il·lumines ma vida,
que omples la meva existència.
Llum meu
que m’has donat tres espurnes
de foc
que cremen el meu cor.
Aire que respir
que inunda el meu esperit,
ma que m’acompanya
en el dur camí.
m’has donat vida
m’has donat tranquil·litat.
Bella flor del jardí,
dolç ocell petit
ample mar immens
càlid foc intern.
Vull viure amb tu,
fins la posta de sol,
i que el temps que ens quedi
per gaudir de la companyia
sigui tan bo com el passat,
sigui tan bo com sempre t’estimat .
Gràcies de tot cor, per tot el que m’has donat per tot el que m’has fet sentir .
EPÍLEG
De tant en tant m’agrada fer un petit repàs a tot, a mi inclòs, i aquesta vegada el reflectiré sobre el paper.
No se quin temps fa que no t’escric una carta, per ventura anys, tal vegada massa temps. A vegades m’oblido de les coses més bàsiques, però més que un oblit, es una mena de pacte un tipus “ ja esta clar” “ ja ho sap”, com amb raó es sol dir “la confiança mata”.
El darrer pic que te vaig escriure devia de tenir uns 18 o 20 anys, ara n’han passat 10, en deu anys el meu amor cap a tu s’ha fet immens i cada cop que te vist a esta com el primer, suor freda, nyirvis, emoció i excitació, tal i com hem va passar el primer dia que te vaig veure, i es que des d’aquell dia, no te deixat d’estimar, de pensar amb tu, ab la teva veu, amb els teus llavis, el teu cabell, els teus ulls. Mai he deixat d’estimar-te. Mai et deixaré d’estimar .
Pot ser demà matí torni a sortir el sol i tornem a creuar-mos per l’escala, tu pugesi jo baix, o ens seguem junts, tu amb en Jordi i jo amb ses nines, però be que vull que sàpigues que malgrat no et parli, malgrat no et pugui parlar, el meu cor és amb tu, el meu cor està amb el teu, per sempre.
Gràcies per la vida que m’has donat, per la felicitat de cada dia, per les teves carícies, per les teves paraules, per en Jordi, per na Mirea, per n’Ariadna, pel teu amor incondicional, gracies, gracies, gracies.
Mai podré estimar a ningú com t’estim a tu.
Per sempre teu, Juan Antonio
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © d'ençà de 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
28-09-2022 00:23:36.