Un dia en Jon i la seva família es van comprar una casa. Un dia en Jon hi era sól quan va sentir un soroll al porxo, ell tot espantat va anar de puntetes cap adalt.

Quan va esser adalt, al fons del porxo hi havia un petit llumet però quan s’hi va atracar el llumet va desaparèixer.

Ell de seguida va encendre el llum, però, ja no hi havia res, ell es va espantar molt però no els va dir res als seus pares quna varen arribar.

Quan se’n va anar a dormir, ell va tornar a sentir el soroll i no va fer cas i se’n va anar a dormir. Al s’endemà al matí els seus pares eren a la feina i ell encara no tenia escola, se’n va anar a mirar la televisió i va tornar asentir el soroll, va pujar, poc a poc, i va tornar a veure el llumet. Lentament es va atracar i de seguida va veure una ombra però al moment ja no hi era. Va mirar si hi havia algun forat o alguna cosa que sortis del normal, però no va trobar res, i no hi va fer molt de cas i s’en va anar a mirar la televisió.I va decidir que si tornava a sentir el soroll no hi faria gens de cas.

Passat una horta després, el va tornar a sentir, més fort i continuat que abans. En Jon va agafar un coixí i es va tapar el cap, per no sentir-lo ,però el renou contiuava cada cop més estrident.

Cansat de sentir el renou va pujar i va tonar a veure el llumet. Es va espantar però no se’n va anar, ell veia que l’ombra intentava parlar però sense aconseguir-ho i senyalava a la paret un forat que hi havia devall la finestra. En Jon es va acostar al forat i l’ombra d’un bot es va posar devant en JOn i amb les mans li va fer senyes de que no s’hi acostàs.

En Joan li va demanar:

-Què passa?.

L’ombra intentava parlar

però sense aconseguir-ho.

En Joan va tornar a demanar:

-Qui ets?.

L’ombra volia parlar i li varen sortit algunes paraules però no se l’entenia, gens ni mica;en Jon va sentir arribar als seus pares,i li va dir a l’ombra:

-Demà tornaré però ara me n’he d’anar.

L’ombra fent un gest amb les mans es va acomiadar.

Els pares d’en Jon el cridaren i ell corregé perquè no volia que els seus pares s’assebentassin de que hi havia al porxo.

Al dia següent ell es va despertar, quan els seus pares ja havien partit a la feina.I el primer que va fer fou pujar adalt, on l’ombra ja l’esperava, i en veure’l aquesta li va dir:

-Hola Jon

Ell boabadat li va dir:

-Ja pots parlar!

-Si ja ho pouc fer-Va contertar-li l’ombra-Ja puc parlar i t’he de contar molter coses.

-Doncs, comença que tenim 3 hores fins que arribin els meus pares.

L’ombra va parlar.

-Jo era un nen petit, de set anys. Els meus pares sempre es barallaven i un dia el pare li va pegar a la mare i ella d’una portada se’n va anar. Després el pare amb la policia la varen anar a cercardurant molt de temps, però res de res.Despres vaig esser jo el qui rebia els cops del pare. Un dia la pallisa va esser tan forta que vaig trucar a la policia, però quan era amb el telèfon a la ma vaig rebre un cop molt fort al cap amb una cadira, desprès vaig perdre el coneixament.

Quan vaig despertar-me era aquí dalt, sense cos...una ombra i de llavors ençà he viscut aquí.

En Jon seguia l’història amb la boca oberta i els péls de punta, i es atrevir a demanar, amb veu tremolosa:

-I que passa amb el forat de la paret?.

-Quan me’n vull anar desaparesc i el meu llit és aquí dintre el forat- va resppondre l¡ombra.

-Bé, i a tot aixó, com et dius?- demanà en Jon.

-Toni, el meu nom és Toni.

-Eh...Si puc fer res per tu ...Toni, diguem-ho- Va dir en Jon estirant la ma i pasant-la através de l’ombra, fent un lleuger moviment circular.

-Al.lucinat,no?- Va dir l’ombra amb un lleu to d’humor-Vull que trobir el meu pare, vull vengar el que em va fer.-Va continuar l’ombra, conviant bruscament el to de veu.

-I com és el tue pare?, com és diu?-Li va demanar en Jon.

-El meu pare es deia Toni Sony-Thomson.

Després de dinar i encara amb el cor a cent per hora per l’experiència del porxo, en Jon va anar a la policia a buscar qualque indici del pare de l’ombra.

El segent de policia li diguè:

-Aquest tal Toni Sony-Thomson, és a la presó de per vida, culpable de maltractaments físics a la seva dona i al seu fill desaparegut.

-Com desaparegut?-va intrerrompre en Jon.

-Si, el varen comdennar per la mort del seu fill peró mai vo es va trobar el cos...Però et pot saber que t’interessa a tu tot aixó,ninet!.

-Jo conec al fill d’en Toni...bé que se on és el cos.

La policia va anar a can Jon varen escorcollar tot el porxo i devall la finestra, en el forat del llit de l’ombra, i varen trobar una falsa paret i allà dins, embolicat amb un llençol trobaren el cos de nin.

Quan la policia hagué partit, amb el cos, i reobert el cas contra el senyor Toni Sony-Thomson, en Jon tornà al porxo.

L’ombra el va rebre tota contenta:

-Mai estaré prou agraït pel que has fet per jo,gracies per ajudar-me a trobar pau i esser el meu amic.

-Estic content també d’haver-te ajudat, ha estat una aventura d’aquelle que si és conten no es creuen.

-Bé idó serà un secret entre els dos-va dir l’ombra-Ara tenc a partir, a descansar per sempre.

-Ja no ens tornarem a veure- Va dir en Jon tot acongoixat.

-Si, qualque dia ens trobarem però encara et queda molta vida per devant, tens una bona historia de fantasmes per contar als teus nets.

-Nets...?-Va dir en Jon.

I com un núvol, l’ombra es fa fondre dins l’aire.

-Toni...no em deixis, ets el meu amic.

Però ja no va contertar ningú, al porxo sols hi era ella, l’ombra ja havia partit.

En Jon baixà el cap i amb cara trista partir cap a la porta,quan de sobte aquesta es va tancar amb un fort cop, es va sentir una rialla per tota la casa i sobra la pols de un vell mirall, és varen començar a escriure unes paraules: "Gracies i Adeu Jon".

-Adeu Toni-Va dir en jon tancant la porta del porxo.

Història original:Araceli Fernández Vila

Revisió de textos: Juan Antonio Fernández Vila.

Realització ,edició i publicació: