Virginia no et puc veure fins d’aquí unes hores, per aixó t’envio aquest ram i aquestes paruales amb un missatger que farà extensiu el que sent cap a tu.
Ja ens veurem a l’altar... no se si podré esperar aquest moment tant ansiat.
Una poesia , feta vida, una cançó mai oblidada, una paraula mai pronunciada.
Una flor de mil colors, una fulla fràgil. Parules des del cor.
Un arbre savi, una fruita dolça. Tota una ona.
Un núvol escumós, una vent arrasador. Una pluja a la tardor.
Un peix de coral, una guerra sense mal. Un pensament capgirat.
Tot aixó est per mí, aixó i molt més, avui ens darem el sí I no ens separarem mai mé Per vuit anys d’amor que hem cuinat amb el nostre caliu, i per mil més que poguem compartir. 3.10.98
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |