|
Tenia molta d'ilusió i te volia fer un canço, però em sortien tantes coses, que no sabia com començar-tho.
Vaig posar que t'estim, més que res en aquest món, que ets lo millor que m'ha passat, vaig posar, per un cantó, i vaig acabar diguent, que estic molt enamorat i que tens tot es meu cor.
El pensament anava més aviat que sa ma, jo crec que es impossible, compredre el que a passat.
De sobte ho veig clar, per fi ho podrè endressar, posarè ses coses per ordre i et diré lo més important.
Ets... Jo...... Tu.... Noltros.... Ho, ho, ja m'estic embuant. Ja me torn embossar. I no se com acabarà aquest gran embolicat.
Crec que ja ho tenc Tu ets el més important, i no hi ha paraules per expresar el meu amor, i no hi ha sentiments més forts per moure es meu cor i no hi ha cabuda per tanta alegria. Domés per tot .... quatre paraules gràcies per ser així.
T'ESTIM Virginia. 21 de Març de 1996
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |