Planeta Terra 17.5.96
Tenc un nin amagat a dins, fermat d'un fil i no pot sortir. No sé com desfer aquest nus, està asustat; i no se sent feliç.
Ell me diu que els homes son dolents, que fan malbé sa Terra, que lluiten entre ells... sempre visquent en guerra.
Fan sofrir tot el que troben, plantes... animals...natura, no pense que aquí són molts els que ploren.
Perque no tenen pau, ni un lloc on dormir, ni un lloc on menjar, ni un lloc cobert on descansar.
Un al.lot a Centre-Àfrica, crida perque el seu pare es mort per una estúpida lluita..., però ja és massa tard. Mentres el seu germà , per fam, se li ha aturat el cor, i la seva mare es a terra, només per ser d'un altre color.
Desde aquí vull fer, una crida a tots, per aturar sa miseria..., per viure amb pau, i per compartir , aquest planeta, anomenat Terra
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |