|
L'EURO En mercat únic l’any dos mil, ses taronges ens volen fer comprar; i a l’hora de pagar, ja ho veuràs; amic meu... t’embullaràs.
Millor ens diven que serà, el canvi que arribarà, així ja no necessitaran els estrangers, pessetes per fotrer-nos els xalets.
Els alemays feran Mallorca seva, fins hi tots Lluc ens comparan; i els Blavets a Viena aniran, aveura si allà els deixen cantar.
Tornaran el pans de cèntim, i les cervesses de canya de dos reals, i per un xiclet de regalèssim, tres unces ens cobraran.
Del nostre Juan Carles, el perfil ja no utilitzarán, i d’en Felip,que ara ens arribarà, no el podrem ni ensumar, i és una pena, ja que ben mirat tindrem un rei ben posat.
Ser europeu es alucinant... l’Euro per pagar i els telèfons / amb nou dígits per marcar... ara sols falta fer, el pa amb oli internacional... i la sobrassada amb pinya tropical.
Tot aixó serà un desgavell, des del jove fins al vell, ens haurem d’estrényer el capell, si no volem que de contar, ens fugi el cervell.
Adeu pesseta, benvingut Euro de la punyeta, i que Déu ens culli confesats, perquè aixó de l’Euro... si que és un gran embullat.
L’euro.
No t’odlidaré . Fins sempre, amiga fidel, has estat tants d’anys aquí dant guerra, que no sé si no anyorar-te podré.
Són moltes coses junts, les que hem disfrutat, festes, viatges i penuries un munt i cap del dos, mai ens hem barallat.
Sempre anavam de la má, tant a missa, com a anar a sercar pa. A l’estiu a la platja, i per nadal a compar.
Crec que no m’avesaré, a viure sense tu, sempre al cor et duré. Gràcies per tot amigueta, i malgrat “Euros” o punyetes, mai t’oblidaré peseta.
10.2.98
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |