Especial Nadal – Parlem de Cuina ‘04
El Nadal arreu del Mon.
Virgínia Forteza / Juan Antonio Fernández
El Nadal són unes festes de trobades familiars, d’intercanvi d’il·lusions i de regals i com no, unes festes, pot ser, les més celebrades gastronòmicament al llarg de tot l’any.
Aquests dies ens ofereixen tot un seguit de receptes plenes de tradició festiva: sopa farcida, porcelles, cabrits rostits, menjar blanc, torrons, polvorons , massapà, cava i vi dolç, entre d’altres plats ben saborosos.
Però no tot el món viu el Nadal de la mateixa forma, per això en aquestes pàgines intentaré fer una petita visita al Nadal d’altres països, a través de les impressions i vivències personals d’alguns immigrants que per un motiu o un altre han recalat a Sóller i han refet la seva vida molt lluny de casa seva.
Anem a veure que fan per Nadal.....
Lorena Navia ( Viña de Mar , Xile)
Lorena Navia , natural de Xile, va arribar a Mallorca ara tot just fa un any. Aquestes són les seves primeres festes a la nostra illa que pot viure plenament , ja que el passat Nadal li va coincidir amb l’arribada i no les va poder gaudir massa.
Així ens conta com viuen el Nadal ella i la seva família; està casada amb Ricardo, també de Xile, i tenen un fill, en Diego, que estudia ESO a l’Institut.
“A Xile el Nadal coincideix amb l’estiu i es celebra Nit Bona, Nadal i Any Nou. L’única festa que no feim i que si es fa aquí són els Reis; allà el 24 de desembre rebem al “ Viejo Pascuero” ( Pare Noel), i la gent es fa regals i les famílies es reuneixen per a sopar.
En aquestes festes es tradicional que la gent prengui xocolata amb “ queques” o “ tortas” i per a sopar cuinen pollastres farcits amb verdures i cuixot, guarnit amb patates Duquesa ( souflé). A Vegades es sols substituir el pollastre per vedella al forn .
Un fet curiós és que a Xile no disposam d’aquest assortiment de dolços nadalencs que podem trobar aquí, allà quasi exclusivament es pren xocolata dins tassons o tasses decorades amb “ Viejos Pascueros”.
Enguany celebrarem aquestes festes juntament amb una altre família d’amics de Xile, soparem pollastre farcit amb patates Duquesa; a més m’agraden els treballs manuals i he decorat tota la casa amb motius nadalencs i centres per a les taules”.
Lorena Soto Hernández ( Cali, Colòmbia )
Na Lorena va arribar a Sóller fa uns tres anys, juntament amb el seu pare n’Hector Fabio i la seva mare,na Julieta Hernández. Te també una germana aquí i un germà a Colòmbia. Na Lorena estudia cicle formatiu de cuina a l’institut.
Aprofitant un moment de descans de les seves clases li vaig demanar que m’expliqués com són els Nadals al seu pais.
“A Cali les festes de Nadal coincideixen amb l’estació estiuenca i s’inicem el 7 i 8 de desembre amb “El Alumbrado”, on tota la gent encen llums de colors i espelmes pels carrers. Aquests dies comecen els carnavals que duren fins a final de mes.
Durant totes les festes hi ha calvalcades i processons, a més tots els carrers estan plens de festa i bauxa. Els dies més importants són el 24 i el 25 de desembr,e on la gent es reuneix per a fer els menjars tradicionals.
El menjar típic de Nadal és “ Muchacho” , que és una carn cuinada amb verdures o també es menja porcella rostida; pel que fa a les postres els tradicionls són les natilles els bunyols.
Dia 31 a les dotze és tradició que cada casa tregui al carrer un ninot vell que simbolitza l’any que s’acaba, i es fan amb ells unes bones focateres; la gent es tira cava pel cap i alguns agafen les maletes i donen dotze voltes a les seves cases simbolitzant el pas d’un any a altre.
Una altre de les tradicions d’aquests dies és la d’anar a cantar “novenas” al betlems de les cases i la gent dona doblers o caramels als al.lots que les canten. A mi m’agradava molt anar-hi amb els meus amics.
A Sóller ens reunim tota la família i sopam tots junts, intentem fer el mateix que feiem a Colòmbia, però no sortim al carrer a cremar el ninot. També trob a faltar l’ambient de fira i carnaval del Nadal a Cali.”
RECEPTA DE MUCHAHO. ( Recepta radicional de Colòmbia).
Ingredients:
1 bollo o Muchacho ( Carn de vedella: cadera o racò)
Cebes i alls secs ( a Colòmbia venen uns preparats per a aquesta elaboració)
Sal i pebre bo.
Elaboració:
Un cop neta i arreglada la carn, l’assequem bé i la fregam amb l’all i la ceba, a més d’assaonar-la bé amb la sal i el pebre bo. La posam dins una olla ( no a pressió) i la feim coure a foc fluix unes 2 o 3 hores. De tant en tant l’hem d’anar girant i reposant l’aigua que s’hagi evaporat.( Aquesta a d’esser la justa per a la cocció). Un cop cuinada, la carn es talla a medallons i s’acompanya amb arròs o amanida amb coco.
Said Lehamel. ( Oran, Argèlia)
Said te 16 anys i desprès de viure algun temps al pais Valencià, va arribar a Sóller amb la seva família fa uns dos anys. Va venir a Mallorca amb el seu pare n’Alí i la seva mare na Kaira. Said estudia iniciació professional de restaurant-bar a l’institut.
Said i la seva familia no professen la religió catòlica per això no viuen el Nadal com el vivin nosaltres. Per a ells la festa religiosa més important de l’any és el Ramadà, així com el Nadal ho és per a nosaltres.
Malgrat això viuen envoltats de “ l’esperit nadadalenc” i de tant en tant es reuneixen amb amics per a menjar tots plegats. En said ens conta que a ell li agrada anar amb el seus amics de festa.
Aprofitant l’entrevista li vaig demanar que m’expliqués alguna cosa sobre la celebració del Ramadà i sobre tot pel que fa a la gastronomia
“El Ramadà és la festa religiosa més important per a nosaltres, enguany l’hem celebrat el mes de novembre, però no és així cada any ja que pot variar bastant cada volta.
Bàsicament el que feim durant el Ramadà ,que dura trenta o trenta-un dies segons el mes, és que no podem menjar ni beure res .....millor dit no ens podem posar res a la boca d’ençà que surt el sol fins que es pon . Despèés, al final del dia ens reunim tota la famila i menjam plegats: Cous-cous i Harira ( Veure El Sóller d’11 de setembre 2004 per a aquestes receptes)
Un fet curiós que feim durant la cel.lebració del Ramadà, ésl que si ens troban durant el dia un vagabund o una persona necessitada que també cel.lebra el Ramadà, no podem menjar res si primer no ho fa ell, per això el convidam a menjar a casa; primer menja ell i desprès nosaltres.
Pel que fa aquí algun cop ens reunim amb amics per a fer algun sopar durant les festes , mengem pollastre o alguna cosa així, però res semblant al Nadal com el feis vosaltres.”
En Said em va explicar més coses sobre la gastronomia i la religió, pero d’això vos en xerraré en un proper article.
Sebastian Bink ( Hamburg, Alemanya)
En Sebastian és natural d’Hamburg (Alemanya) i allà va coneixer a na Silvia, natural de Barcelona , tots dos varen venir a Sóller fa 4 anys i tenen una nineta de 3 anyets, n’Alba.
En Sebastian ens conta com fan el Nadals a Hamburg.
Les festes comencen quatre diumenges abans de Nit Bona, el que es coneix per Advent. A les cases es fan unes corones amb branques d’avet amb quatre ciris i cada diumenge n’encenim un, mentres es prenen pastissos i es beu tè. També és tradicional regalar els primers dies de desembre un calendari d’Advent , d’on cada dia els més petits agafen el regal corresponent
Del 5 a 6 de desembre tenim la festa de Nicolaus , on els nins deixen a la porta de les cases una bota o sabata i al dia següent la troben plena de regals.
La Nit Bona és una jornada de trobades familiars, i els plats tradicionals són l’oca farcida al forn” Gänsebraten” guarnida amb boles de patata “Gekochte Kartoffelklöbe” i col morada “Rotkhol” o bé carpa al forn. Les postres tradicionals són els fruits secs, les galletes “Lebkuchen”, les neules amb espècies, el pa dolç amb massapà o les fruites confitades entre altres postres. En aquesta vetlada es decora l’arbre de Nadal amb espelmes i es deixen els regals a sota.
En Sebastian ens ha donat la recepta d’oca farcida, típica de Nadal a Hamburg, per a que vosaltres pogueu assaborir una forma diferent de viure les festes:
Gänsebraten ( Rostit d’oca)
Ingredients:
1 oca ( 2 – 3 kg)
Eventualment cognac, cervessa, vi blanc o suc de taronja.
Sal
Oca farcida de pomes :
8-12 pomes i una mica d’artemissa ( herba)
Elaboració :
Escalfau el forn a 170ºC, netejau l’au de plomes i restes de greix. Remullau-la amb aigua freda i assecau-la be. Salau-la per dintre i per fora i punxau amb una agulla llarga el greix ( no la carn).
Apart netejau les pomes i sense tallar-les li treis el cor i les llevors. Tot seguit podeu introduirles ( senceres) pel forat de la panxa de l’au que abans haureu espolvoretjat amb l’artermissa.
Un cop teniu l’animal farcit cosiu el forat de la panxa amb una agulla i fil gruixat. Embolicau , fermau o amagau les puntes de les ales contra el cos de l’au per a evitar que durant la cocció es cremin.
La cocció durarà unes tres hores i l’heu de fer així:
Posau l’oca al forn amb la part de les pitreres per amunt ( a la part alta del forn i sobre les graelles, amb una safata a sota per recollir el suc de la cocció).
Heu de regar l’au cada 60 minuts amb el líquid de la cocció i li feis la volta daumunt devall cada cop. Uns 30 minuts abans de finalitzar la cocció podeu regar el rostit amb cognac o cervessa que anirem afegint per sobre amb l’ajud d’un pincell .
Obriu una mica la porta del forn per a que es formi una costra cruixent sobre el rostit i pujau al màxim la temperatura del forn els darrer 10 minuts amb l’animal col.locat amb les pitreres per amunt . Un cop la carn sigui cuita apagau el forn i deixau a dintre l’au, però amb la porta del forn oberta un parell de minuts.
Serviu la carn regada amb el suc del rostit barrejat amb un poc de suc de taronja o vi blanc.
Gutten Appetit!
Després d’aquesta visita per arreu del món sols queda desitjar-vos Bon Nadal i Venturós Any Nou i com no, donar el més sincer agraiment a tots els qui ens han regalat aquesta visió especial del Nadal: Lorena Navia, Lorena Soto, Said Lehamel i Sebastian Bink.
www.cuinant.com parlemdecuina@hotmail.com
Juan Antonio Fernandez / Virginia Forteza