Els espanyols li digueren “ TOMATE” de la paraula indígena “TOMALT” , els italians “ POMA D’ORO” i els francesos “ POME D’AMOUR”

Actualmet Tomàtiga, “Tomate”,”Tomato”,”Pomodoro”;són els noms per a denominar un del vegetals més coneguts i emprats arreu del món. Si el maís i la patata han estat aliments fonamentals per a llevar la fam i la gana a Europa,la tomàtiga ho fou en sentit culinari i gastronòmic.

Però com tots els començament, la tomàtiga tampoc ho va tenir excesivament fàcil, més aviat complexe i lent.

La tomàtiga , com la patata és una solanàcia, que arriba a Europa en el segle XVI i les primeres notícies del seu cultiu apareixen a diverses publicacions mèdiques de l’època,apuntant el seu ús com a planta ornamental , malgrat ja sabien que els habitants de les Índies, ja el consumien , i fins i tot en feien salsa.

Però la tomàtiga com a condiment ha de recòrrer un camí més llarg, ja fins el Segle XVIII no es començà a usar de forma habitual..

La salsa de tomàtiga va transformar la cuina espanyola i no diguem l’italiana. La tomàtiga arribà a la península italina en el segle XVI, però com en el nostre cas , no és fins els segle XVIII, quan es popularitza el seu ús. La primera menció es fà d’ella  a un receptari de 1766

Curiosament un dels llocs on més varen tardar en emprar aquesta hortaliza fou als Estat Units, a pesar de que la planta és originària dels seus veinats mexicans. Foren els francesos qui la portaren als EEUU un cop establerta a Europa, però no obstant fins al 1900 els residents americans tenien el temor que la tomàtiga fos venenosa, com ho són altres solanàcies;de fet les fulles de la tomàtiga són tòxiques.

Els usos de la tomàtiga són molts variats, des de crua a cuinada, des de sopa a confitura pasant pel seu us com a postre, que li donen a alguns llocs d’Anglaterra.

Però la forma gastronomica d’elaboració més universal és la Salsa de Tomàtiga pilar de la cuina Mediterrànea entre d’altres.
 
 
 

Sopa freda de trampó.

Ara que comença arribar el bon temps us proposo una sopa freda, que tant es pot emprar com a primer plat com  per a beure a mitjant capvespre. Podriem dir que es una versió del gaspatxo andalús.
 Bon profit.
 

Ingredients per a 5 persones.

½ kilogram de tomàtigues madures.
2 cebes mitjanceres
2 o 3 dents d’all
4 pebres verds.
Sal, pebre bò negre, vinagre i oli d’oliva
½ litre de suc de tomàtiga.

Elaboració.

Pelar les tomàtigues i triturar-les juntament amb les cebes i els pebres verds, fins aconseguir una pasta lleugerament espessa.
Aclarir aquesta pasta amb el suc de tomàtiga fins que tengui la textura desitjada. Assaonar i posar be de gust amb l’oli sal, pebre bo i el vinagre.
Si es desitja es pot passar per un colador i aconseguirem una textura més suau.
Si la servim dins un plat podem guarnir-la amb un poc de tomàtiga, pebre o ceba picada; un poc de pa fregir; unes tires de cuixot salat o uns daus de formatge.