La patata

En una gran recepció que es celebrava a Versalles el 25 d’agost de 1785, un home s’atracà cap al rei Lluís XVI, portant un ram de flors malves.Quan arribà al rei ,li donà el ram i li va dir:   “ Senyor , vull oferir-vos un ram digne de sa majestat: la flor d’una planta que treurà la fam del poble francès”.El rei que ja havia rebut notícies de la patata li digué, “ Monsieur Parmentier, a un home com vos no hi ha monedes prou per a compersar-lo; donau-me la mà i acompanyau-me a besar la de la reina”
Aquestes paraules són rigurosament històriques i foren l’inici d’una altra història, la de la patata.Un dels aliments més consumits a tot el món.
La patata és, científicament, una dicotiledónea de la família de les solanàcies. A Europa l’única solanàcia coneguda abans del descobriment d’Amèrica era l’albergínia, que ens arribà d’Àsia.
La patata és coneguda  a Espanya des del s. XVI, originària del Perú i Xile, però des de que és consumeix de forma masiva sols han transcorregut uns 200 anys ( abans  s’usava com a aliment pels animals)
  Al principi ,hi havia certa confusió, ja que amb el nom de patata, també es consumia el boniato o batata, una altra solanàcea que els espanyols portaren de Haití.
Pareix ser que tant la batata com la patata es cultivaren arreu del territori espanyol, però la batata amb un sabor més dolç, tenia més aceptació.
Felipe II envià com a present al Papa,l’any  1565 vàries plantes de patata.
Els primers que experimentaren a Europa amb la  patata com a aliment fòren els espanyols en 1573, arrel de la falta d’altres aliments.
A la patata li costà casi dos segles després de descoberta , passar d’esser ferratje pels alimanls a ser el producte vegetal que més formes de preparació i cocció ens ofereix.: Bollida, torrada, rostida, fregida, en puré, arrebossada, farcida, freda per amanides....
 
 
 

Ventatjes e inconvenients en el seu consum

La patata és un aliment ric en hidrats de carboni (midó). Els experts en nutrició recomanen el seu  consum  diari ; juntament amb altres verdures, lletugues , llegums, purés... com a primer plat, o be, com a guarnició d’altres; això sí, no sempre fregides, si no també al vapor, forn  o l’abans esmenat papillote....menys greixos, i millor digestió.
Vist el seu elevat contingut en potasi, aquelles  persones  amb problemes als ronyons han de tenir en compte que per el seu consum l’han de deixar en remull unes 10 hores , canviant l’aigua varies vegades, perquè el potasi pasí a l’aigua. ( Que s’haurà de tirar sempre)

  Per a  conservar al màxim les seves qualitats, un cop comprades, es recomana guardar-les a llocs frescs i secs, protegits de la llum solar, i això sí, el menor temps possible.
També és recomanable, a l’hora de cuinar-les no deixar-les en remull excesiu temps, no fer-les bollir amb massa aigua i si és possible cuinar-les amb la pell, per a poder preservar al màxim les seves propietats i evitar-ne que quedin disoltes dins l’aigua
  I, ja per acabar, recordau no emprar patates massa velles i aquelles amb parts verdes, ja que contenen una substància tòxica anomenada solanina.
 

Així que ja ho sabeu, a disfrutar de la patata.
 
 
 


novetats.htm presentacio.html receptari.html institut.htm setmanari.htm videos.htm visitasoller.html colaboracions.htm historia.html cuines.htm es sac.htm cuina a domicili.htm va-de-vins.htm links.html