Estris gastronòmics
La forqueta , Reina de la taula
Moltes vegades no posam atenció a les petites coses que ens envolten i quasi be passen desapercebuts objectes amb una història fascinant, que de tan comuns pensam que sempre han estat allà ,però la seva història es complexa. El més probable és que els nostres avantpassats més primitius emprassin de tant en tant algun pal o bastó punxant per a agafar els trossos de carn de sobre el foc, i també closques de moluscs marins o escorça d’arbres per fer les vegades de culleres o tassons, i és que l’ingeni sempre ha estat una característica molt important dins l’evolució humana i més si es tracta d’alimentació.
Ni els grecs ni els romans ( segle IX aC. ) coneixien la forqueta . Sols als gran banquets s’oferien uns punxons, habitualment fets d’or o argent , per a prendre el trossos de carn. Quasi totes les cultures més evolucionades , en general, han presentat els aliments a la taula en petites porcions i aquest s’agafava amb les mans. De fet a la Roma Imperial , els aliments més grossos , abans de ser servits, eren preparats per un esclau anomenat –scissor, carptor, o structor-; cosa que evitava organitzar una carnisseria sobre les taules on menjaven els convidats
Resulta obvi, doncs, que el refinament a la taula sols es pogué desenvolupar àmpliament amb la incorporació de determinats estris . En aquest sentit fou molt important l’aparició de la forqueta ( la més tardana del tres coberts principals; cullera, ganivet i forqueta)
La presència de la forqueta a Europa es sols atribuir al venecians, de fet existeix constància històrica en el segle XI de la primera forqueta tal i com ara la coneixem En el principi, l’ús de la forqueta era considerat un acte quasi be demoníac i de falta de respecte, fins tal punt que era anomenat instrumentum diaboli . Però poc a poc l’ús d’aquest estri es va anat popularitzant per Itàlia i ja a finals del segle XIV el seu ús era popular, generalment usat per a consumir pasta. Després d’Itàlia passaren a França i llavors al Regne Unit, al voltant del 1600 de la ma d’un viatger anglès anomenat Thomas C. , que escrigué en el seu diari “ (...) els italians fan servir un petit instrument per a menjar i tocar la carn . La persona que toca la carn amb les mans és considerada impúdica (...) Les forquetes són de ferro o acer , i les dels nobles d’argent (...) Jo he adoptat aquesta costum fins i tot a Anglaterra, però els meus amics es fam befa de mi i en diuen “FURCIFER” (...)”
A espanya trobam referències de la forqueta en el segle XIV , com a un instrument emprat pels mestres trinxadors; i el Marqués de Villena en un tractat titulat “Arte Cisoria” de 1.423, inclou un estri amb la segúent descripció “ (...): La segona anomenada tridente, perquè te tres puntes, on la primera en te només dues, casa que ha de agafar-se la carn més ferma que amb la primera (...)
L’ús de la forqueta es va generalitzar a espanya en el segle XIX, i fou a Barcelona on es va crear la primera indústria de fabricació de forquetes.
Més informació a www.cuinant.com .Correu de contacte parlemdecuina@hotmail.com i webmaster@cuinant.com