|
Hi
ha moltes formes, algunes d’elles molt col·loquials, de lloar el que
s’ha menjat en tal lloc; una d’elles, és a dir això de "vaig menjar...
de cine".
Ja
se que no podem considerar gastronòmica una pel·lícula pel simple fet
que en ella els seus personatges mengin o beguin; el que és cert és que
en el cinema hi ha moltes i molt bones seqüències gastronòmiques o fins
hi tot pel·lícules que parlen o presenten la cuina diferents punts de
vista.
Fins hi tot, la unió de la cuina i el cinema a traspassat les fronteres
de les pantalles per a instaurar-se en el món real, així d’aquesta
manera , Robert de Niro, Silvester Stallone o Dani DeVito tenen les
seves pròpies cadenes de restaurants.
La
relació entre cuina i cinema sempre ha estat present des dels mateixos
inicis del cinema, de fet el 28 de desembre 1895, quant els germans
Lumiere oferiren en el Gran Cafè de París, , la que fou la primera
projecció de cinema. Una de les pel·lícules d’aquella sessió foren unes
imatges del fill d’August Lumiere menjant . Pel·lícula titulada"Le Repas
de Bébé"
I
des d’aquell dia aquesta unió s’ha fet present en molt de films, ja
sigui en escenes gastronòmiques memorables i que s’han tornat clàssiques
, com aquella de Charles Chaplin menjant-se una bota o la del banquet de
flors de la pel·lícula "Com a aigua per a xocolata ", d’Alfonso Araus.
Cal
a dir que depèn del continent, s’ha mostrat la cuina i cinema de formes
molts dispars, així, el cine Europeu mostra la part mes crua de les
històries, amb films fets per personatges quasi desconeguts on el que
prima és la història i la vida dels personatges; en canvi el cinema de
la casa gran (USA) és més distant i cobren importància els actors i no
l’història. Pel que fa al cinema asiàtic i sud americà, es centre més en les escenes gastronòmiques i la cultura de l’acte gastronòmic: com "Menjar, beure amar " o "El banquete de noces "d’Anng Lee ..càmara i acció...
. |
.
|
LLISTAT DE PEL.LÍCULES PER ANY
D'ESTRENA
Fins 2010 LLISTAT DE PEL.LÍCULES PER ANY D'ESTRENA a partir de 2011 Receptes / articles publicats en el Sóller PDF IES 2019 (Show Cooking)
|
|
|
||
|
Articles publicats en el setmanari Sóller
ESPECIAL NADAL 2015. UN SOPAR DE CINE.
|
||
|
La alimentació vista des del món de l'animació i el còmic: The Flintstones Capítol: Food anonymous. ( 1960 / Hanna Barbera) |
|
|
|
Caponata.( Big Night) Aquest plat , amb base d’albergínies, podríem dir que te el mateix origen que el nostre Tumbet , l’Escalivada Catalana , el Pisto Manxego o el Ratatouille Francès. De fet un diccionari etimològic Sicilià del 1709 explica com aquesta paraula deriva de l’espanyola “caponada” , però l’origen més acceptat del nom d’aquest plat és que prové de “caupona”, una taverna romana on es servia menjar lleuger o ràpid, on a més els clients s’hi podien acomodar i disposar dels “serveis” de les donzelles de la casa; aquest local també s’anomenaven taberna, taberna diversoria, o diversorium. Locals, tots ells, que poc a poc derivaren en bordells que les autoritats Romanes volien tancar. Originàriament aquest plat era molt consumit entre els homes de la mar i es composava d’una galeta banyada amb aigua de mar, oli i vinagre, res semblant la Caponata Italiana que present avui. Això si en alguns llocs de la nostra península s’elabora per Setmana Santa una amanida amb tonyina i galeta humida amb aigua i sal , anomenada Caponada; així com també és típic a les nostres Illes el consumir les galetes d’inca xapades en dos bocins i esquitxades amb aigua , sal i oli. Com veis la cuina arreu del Mon està clarament influenciada una per l’altre. Fer per Caponata necessitareu 3 o 4 albergínies mitjanceres, 1 ceba picada, 1 branca d’àpit, 100 grs d’olives verdes sense pinyol. 50 grs de tàperes, 1 dl de vi blanc , 1 cullerada de sucre, 1 cullerada de salsa de tomàtiga natural , sal, oli d’oliva verge i 400 grs de tomàtiga
Elaboració: Es tallen les albergínies a daus grossos , s’espolvorejen de sal i s’han de deixar reposar dins un colador per a que treguin el suc i perdin el seu sabor amarg. Dins una cassola posarem a bullir l’àpit picat, les olives i les tàperes. Un cop cuit, s’escorre be i reservarem el brou per a més tard. Seguidament fregirem les albergínies. S’ha de daurar la ceba dins una pella, uns dos minuts, i se li afegeixen els ingredients que teníem bullits. Tot això ha de coure uns 5 minuts . Afegirem el vinagre i deixarem que s’evapori. Després afegirem el sucre, la salsa de tomàtiga i la tomàtiga natural picada. Deixau coure tot uns 10 minuts, més o manco, incorporant al final els daus d’albergínia. Tradicionalment la Caponata es serveix freda. |
||
|
RECEPTARI CINÈFIL. Guatllères amb Sacòfag.( El festin de Babette) Ingredients per a 4 persones: 4 guatlles netes , però amb el cap. Sal, pebre bo un cop de vi negre bo i saïm. Per al farciment: 1 llauna de paté de fetge de porc de Sóller, 150 g de foie fresc d’ànec i 1 tòfona picada ( al film s’usa tòfona blanca, però és difícil d’aconseguir i molt cara; entre 200 i 300€ per 100 g. ) Per a la guarnició: 400 g de bolets variats i dotze ous de guatlles bullits (4 minuts de cocció a partir de que l’aigua arrenqui a bullir). Per a la salsa: 2 dl del suc de la cocció de les aus, ½ copa de vi negre bo, sal i pebre bo, el ossos de les guatlles ( ales i carcasses), una cullerada de fècula de blat de moro . Per a embolicar la carn: 500 g de pasta de fulls. ( L’elaboració millora si feis vosaltres mateixos la pasta de fulls . Podeu trobar la recepta la pàgina web d’aquesta secció a www.cuinant.com ) Elaboració: En primer lloc heu de d’esossar les pitreres de les aus, però intentant conservar l’au íntegra, de forma que l’únic que retirem sigui la carcassa. Carn i pell han de quedar sencers. Feis una pasta amb els ingredients del farciment i ompliu les aus amb ella i amb l’ajut d’un cordill de cuina les fermau. Tot seguir i un cop estiguin ben assaonades les heu de dorar dins una pella amb un poc de saïm, juntament amb els ossos; fins que comencin a agafar color. Seguidament dins la mateixa pella afegireu un poc de vi i ho deixau desgreixar uns minuts , per després treure els ossos i el suc. Les guatlles les posareu sobre uns quadrats o cercles que haureu fet amb la pasta de fulls ( voul-au-vents) , i dins palangana de forn ho posareu tot a rostir uns 10 minuts a forn fort. D’aquesta manera la carn i la pasta de fulls es couen a l’hora . Mentre la carn és al forn saltejarem els bolets amb un poc d’oli d’oliva i un cop siguin cuits lis afegirem els ous de guatlla picats i si ens ha quedat un poc de farciment també li posarem. També farem una poc de salsa amb el suc de les guatlles , una copa de vi i tot lligat amb la maizena. Un cop la carn i la pasta de fulls siguin cuites ja podeu emplatar ben regat amb la salsa que heu fet.
|
||
|
RECEPTARI CINÈFIL. Ratatouille Ingredientes: (4 pax)
Elaboración: Picar la cebolla y el pimiento, cortar la berenjena y el calabacín en dados. En una sartén con el aceite caliente, saltear las cebollas y la berenjena hasta que la cebolla que de transparente. Añadir el pimiento y los calabacines y cocinar 5 minutos más, removiendo de vez en cuando. Añadir el resto de ingredientes y cocinar a fuego lento durante 20 minutos. Se puede servir frío o caliente, en una fuente para picar con pan o extendidas sobre tostas.
|
||
eixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-10[www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
15-04-2020 09:35:10.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
