Hi ha moltes formes, algunes d’elles molt col·loquials, de lloar el que s’ha menjat en tal lloc; una d’elles, és a dir això de "vaig menjar... de cine".

Encara que pugui semblar el contrari, el cinema i la gastronomia han fet bona companyia; el catàleg de pel·lícules que podríem qualificar de "gastronòmiques" és prou ampli com a omplir pàgines i pàgines parlant d’aquests tipus de films.

Ja se que no podem considerar gastronòmica una pel·lícula pel simple fet que en ella els seus personatges mengin o beguin; el que és cert és que en el cinema hi ha moltes i molt bones seqüències gastronòmiques o fins hi tot pel·lícules que parlen o presenten la cuina diferents punts de vista.

Fins hi tot, la unió de la cuina i el cinema a traspassat les fronteres de les pantalles per a instaurar-se en el món real, així d’aquesta manera , Robert de Niro, Silvester Stallone o Dani DeVito tenen les seves pròpies cadenes de restaurants.

La relació entre cuina i cinema sempre ha estat present des dels mateixos inicis del cinema, de fet el 28 de desembre 1895, quant els germans Lumiere oferiren en el Gran Cafè de París, , la que fou la primera projecció de cinema. Una de les pel·lícules d’aquella sessió foren unes imatges del fill d’August Lumiere menjant . Pel·lícula titulada"Le Repas de Bébé"

I des d’aquell dia aquesta unió s’ha fet present en molt de films, ja sigui en escenes gastronòmiques memorables i que s’han tornat clàssiques , com aquella de Charles Chaplin menjant-se una bota o la del banquet de flors de la pel·lícula "Com a aigua per a xocolata ", d’Alfonso Araus.

Cal a dir que depèn del continent, s’ha mostrat la cuina i cinema de formes molts dispars, així, el cine Europeu mostra la part mes crua de les històries, amb films fets per personatges quasi desconeguts on el que prima és la història i la vida dels personatges; en canvi el cinema de la casa gran (USA) és més distant i cobren importància els actors i no l’història.

Pel que fa al cinema asiàtic i sud americà, es centre més en les escenes gastronòmiques i la cultura de l’acte gastronòmic: com "Menjar, beure amar " o "El banquete de noces "d’Anng Lee

..càmara i acció...

.Sóller 2010