entre el 20
d'agost i el 15 d'octubre
de 2005BREU HISTÒRIA DE LA XOCOLATA
Publicat en el
entre el 20
d'agost i el 15 d'octubre
de 2005
La història de la Xocolata , l’aliment dels Deus.(VI)
Planta originaria d’Amèrica central, el seu nom prové de la veu indígena náhuatl xocóatl, era molt usada els indígenes centro americans i descoberta, com molts d’altres productes alimentaris, arrel del des cobriment del Nou Mon .
Així hi tot varen tenir que passar un parells de segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el brevatge original era molt fort de gust i no adaptar a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.
Es calcula que al començar el segle XVII ja estava resolta la recepta d’elaboració de la xocolata “ europea” , en aquell temps era costum consumir-ne vàries tasses al dia. Més tard , l’any 1728, quan Felip V va vendre el secret de la seva elaboració, les xocolateries es varen estendre per a tota Europa.
La cultura de la xocolata es va esdevenir en un pilar important de les societats europees: el cacau s’exportava d’Amèrica per a abastir un societat on quasi tots els viatgers portaven boles de cacau dins els sarrons , les famílies més pudents atessoraven aquest producte dins grans cofres de noguer i dins l’intimidat les dones de les cases convidaven a les amigues a berenar de xocolata i fruita. També alguns metges en recomanaven el seu consum per a curar el mal de cap, els constipats i el mal de queixals. El més rics prenien la beguda de xocolata dins de delicades xícares de porcellana i el més pobres dins tassons de fang vidrat.. a ningú li mancava la xocolata
Amb la derrota dels exercits espanyols , l’any 1819, va deixar de existir Nova Granada i els port de Guayaquil i de Caracas, que havien estat els principals encarregats de remetre les preciades càrregues xocolateres cap a Espanya; ho varen seguir fent , però cap a altres destinacions: França i Gran Bretanya principalment així la força que havia adquirit Espanya amb cultura de la xocolata es va veure minvada front a nous competidors.
Algunes curiositats sobre la xocolata:
· L’any 1519, els azteques varen acollir molt cordialment i amb honors de Deu a Hernán Cortes, ja que creien que era el deu Quetzalcoalt, que esperaven que tornes reencarnat.
· En l’època precolombina la xocolata mexicana es preparava sense sucre, ja que era un producte que els indis no coneixien
· L’any 1890, ja existien unes màquines automàtiques dispensadores de xocolata
· Les flors de l’arbre del cacau omplen per centenars els trons de la planta, i ja que les flors sols duren obertes unes hores, els treballadors de les plantacions ajuden a la polinització, que fan els insectes, ajudats de fins pinzells depositen manualment el pol·len en els estigmes.
La història de la Xocolata , l’aliment dels Deus. (VII)
Antigament, la planta es cultivava, principalment, a zones càlides i humides d’Amèrica Central a càrrec de rics terratinents que havien d’esperar uns 5 anys per a obtenir el fruit ja que aquest és el temps que passa des de que es sembra la llavor fins que dona el fruit. Això sí després se n’obtenien més de trenta anys de producció i una demanda que anava cada dia en augment, era un negoci més que lucratiu.
El procés d’elaboració , malgrat requerir certa especialització i bastant esforç físic , era part de les tasques domèstiques de les llars, normalment les molineres (al·lotes que molien el cacau) eren treballadores independents que es contractaven per a les seva feina a domicili, i els seus sous s’establien en funció de les llavors que podien processar.
Elaboració de la xocolata, extreta del vídeo enregistrat per la WILMA , l’any 1975. Podeu veure el vídeo a www.cuinant.com
Per començar , s’havien de torrar els fruits i separar la llavors de les closques, per a posteriorment triturar-los a ma entre dues pedres. La pedra sobre la que es molia el cacau tenia forma de pont o forma curvada ( veure les fotografies a www.cuinant.com ) i a sota s’encenia foc suau alimentant amb carbó.
Sobre la pedra curvada i calenta i baix la pressió de l’altra pedra ( allargada i cilíndrica semblant a un corró de cuina) , amb la ma del treballador, s’aconseguia al cap de molt de treball, que el cacau amollés el seu greix i es començada a crear una pasta blana que es mesclava amb es sucre i els aromes : canyella, vainilla, clau i fins i tot pebre bo , n’eren el més comuns. Pel que fa al sucre les quantitats oscil·laven entre afegir-ne la mateixa quantitat de sucre que de cacau fins arribar al doble de sucre que de cacau, en funció dels gusts.
Un cop fet la massa , una dona , ja que aquest pas corresponia a les fèmines, empastava la massa i la disposava dins dels motlles per a seu consum un cop solidificada la peça.
Un cop elaborades es solien guardar dins recipients tancats o embolicats amb paper
Aquest era el procediment bàsic d’elaboració de la xocolata, però abunden les tècniques diferenciades, els trucs i la inclusió de mètodes més avançats , això enriquia la diversitat del les xocolates
“Modo de fer el chocolate en llet y vermell de ous”
( Recepta Mallorquina de principis del segle XIX)
“ Se taya el chocolate com a burbayetes ben fi, se posa sa llet que se necesita, se fa ben calenta; cuant ya està bé se posa es chocolate y se remena bé sens dicharlo de remenar tres o cuatre vegades; si se vol en vermey d’ous se posa dins una escudilla un vermey de ou per cada chíquera de xocolate, si se lleva tot es tel y es basonet se desfà bé en una miqueta de llet y se tira dins sa chocolatera, en el moment de treure el chocolate des foc , y se remenabé devora el fogó fins que està bé, y se serveys tot d’una; però es chocolate se fa un poc més claret si s’a de prende en ou” ( A. Font i F. Trobat, Antics receptaris de cuina Mallorquina, Mallorca LL. Muntaner 1999).
“Hoc non frangit ieunium”-La chocolata (VIII)
Contiuam la nostra visita al món del cacau, descobrint un poc més d’aquest fruit
Theobroma cacao
Pertany a la família de les esterculiàcees, es cacau es un arbre , com ja he explicat en anteriors articles, originari d’Amèrica central , del que es coneixen unes 22 espècies, però sols una és la que s’explota i comercialitza el Theobroma cacao. Actualment es comercialitzen tres varietats d’aquesta espècie: el Criollo ( Amèrica Central i Amèrica del Sud); el cacau Forastero ( de la selva amazònica) i el cacau Trinitario ( híbrit dels dos anteriors) Malgrat ésser originari del continent Americà, durant els segles XVIII i XIX, la gran demanada de cacau va reordenar els circuits de distribució i en l’actualitat costa de Marfil, és el major productor d’aquest producte.
En la història de la xocolata és inevitable parlar d’una gran polèmica : menjar xocolata rompia el dejuni?. Famosos teòlegs hi intervingueren i es publicaren nombrosos llibres sobre el tema. La polèmica va encendre els ànims fins a tal punt que hi hagué d’intervenir el Papa Pau V, que es va pronunciar a favor de la xocolata amb una frase cèlebre “Hoc non frangit ieiunium” ( això no romp el dejuni) que més tard fou ratificada per Gregori XIII. El que si va poder prohibir el Papa Pau V, fou el consum de xocolata durant els sermons , ja que era habitual que les senyores el degustessin durant els oficis religiosos.
Amb la revolució industrial es va implantar la mecanització dels processos de fabricació de la xocolata: la màquina de vapor per moldre el grans ( 1789), la premsa hidràulica per a extreure el greix ( 1815-1825), etc. Aquests i altres processos permeteren la producció a gran escala. El bombons i les xocolatines varen aparèixer en els mercats , arropats per fortes campanyes publicitàries, primer a premsa i radio i posteriorment en la televisió , convertint aquell producte d’origen pre-colombí i que durant el segle XVII s’esdevingué en un producte car i sols destinat a l’aristocràcia Europea ; en un objecte de desig per a les masses àvides del seu sabor i en una font d’ingressos per als empresaris.
Si voleu saber més sobre la xocolata, veure el vídeo de l’elaboració artesana filmat a Sóller l’any 1975 per la WILMA, podeu visitar el portal web d’aquest secció a www.cuinant.com el primer portal gastronòmic de Sóller. També podeu enviar les vostres suggerències , receptes o tot allò que voleu publicar en aquestes pàgines podeu escriure a parlemdecuina@hotmail.com .
Bibliografia sobre la xocolata:
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-11 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
03-02-2011 22:10:20.