CUINA I MÚSICA 1 (Publicat el 16 de novembre de 2003)
CUINA I MÚSICA 2 (Publicat el 22 de novembre de 2003)
CUINA I MÚSICA 3 (Publicat el 21 d'abril de 2007)
CUINA I MÚSICA 4 (Publicat el 17 de novembrede 2007)
Folrrar un bol de vidre amb paper de plàstic de cuina. ( Per a facilitar aquesta operació podeu col.locar el paper a dins el bol, i omplir el bol amb aigua , el pes de l’aigua ferà que el paper quedi ben adherit als costats del bol i no vos quedi arruat, despres buidau l’aigua)
Folrrar el el bol amb les rodanxes de magdalena o tires de bescuit o
gató.
Dins un recipient apart mesclar el gelat Amb la resta d’ingredients
fins a aconseguir una mescla homogènea i omplir el bot folrrat,
s’ha d’apretar be el gelat per que no es quedin llocs buits
Deixar dins el congelador almenys 24 hores, llavors es pot desmotllar
Compositor francès nascut a Caen l’any 1782, va dirigir el conservatori
de París i els concerts de la cort de Lluís Felip y de la
Capella Imperial de Napoleó III. Es autor de Fra Diávolo
y Els Diamants de la Corona.
El plat que porta el seu nom , molt estés a frança ,
és el Potage Aubert, una sopa espesa amb ciurons, porros i ronyons
picadets finament. ( La recepta original és amb ronyons de conill)
Potage Aubert
250 g de ciurons
Uns brotets d’herbes aromàtiques
4 o 5 porros picats
2 Ronyons de xot o de conill
Brou de carn
Posau en remull els ciurons 12 hores abans. Al dia següent colau-los,
i posaru-los a bollir amb abundant aigua amb sal i les herbes aromàtiques.
Un cop siguin tendres, escorreu-los i reservau el brou resultant..
Dorau amb un poc de saïm els porros i els ronyaons, banyar a,mb
el brou de carn i deixar coure uns 5 minuts. afegirhi la resta de brou
, el brouy de carn i els ciurons i deixar coure fins que tot resulti tendre.
( Se poden afegir unes patates tallades a cantons) . Servir ben calent.
BON PROFIT GASTRONÒMIC I MUSICAL.
Bon profit i fins la setmana que ve. Recordau que podeu aportar les vostres receptes per a publicar-les a n’aquesta secció, enviant-les a la redacció del setmari o a través de correu electrònic a parlemdecuina@hotmail.com
Que tenen en comú els noms de Sebastiani, Patti, Mozart, Rossini, Meyeber, Paganini , Chopin o Pavarotti? Dons que a més de pertànyer a músics , compositors i cantants famosos; són també denominacions de plats de cuina, cuina anomenada clàssica.
Canelons rossini, arròs meyeber, tarta Mozart o la copa pavarotti són alguns dels plats que conformen la proposta gastronòmica d’avui.
Copa gelada Sebastiani
Ingredients:
fruites fresques, rodanxes de taronja, gerds, suc i pell de taronja rallada, 4 o
5 cullerades de sucre de canya per cada 2 quilograms de fruita i tassó de
conyac, whisky o Cointreau. Gelat de vainilla i vodka
Dins una palangana de forn posarem la fruita fresca trossejada , les rodanxes de taronja, el suc de taronja i la taronja rallada, els gerds i licor. Tot això ben mesclat ho enfornarem a foc fort uns 8 minuts. Mentre dins copes distribuirem el gelat sobre el que servirem la fuita al forn i flamejarem tot amb vodka .
Pia Sebastiani: Pianista Argentina nasqué el 27 de febrer de 1925 a Buenos Aires i des dels 16 toca piano, havent estudiat interpretació i composició musical.
Supremes
d’au a la Patti.
Ingredients : 6 pitreres de pollastre, vi blanc, saïm fos, ( Per a la salsa de castanyes): 2 pastanagues picades, 75 grams de saïm, 50 grams de cuixot salat picat, 1 ceba picada, herbes aromàtiques, pebre bo en gra, i tassó de vi de xerès , ½ tassó de conyac. 1 tassa de brou de carn, 3 tomàtigues pelades i castanyes en almívar.
Elaboració: Disposau les pitreres dins una palangana de forn i untades amb saïm i regades amb el vi les heu de coure uns 15 minuts a forn mitjà. Per a la salsa heu de sofregir les pastanagues amb el saïm, juntament amb la ceba i el cuixot. Tot seguit incorporau les herbes, el pebre bo, el xerès, el cognac i el brou. Ha de coure uns 15 minuts, Posteriorment afegiu-hi els tomàquets i deixa reduir la salsa. Triturau-la i passau-la per un colador . Finalitzau la salsa amb un parell de castanyes picades. Serviu la carn regada amb aquesta salsa.
Adelina Patti: Cantant lírica nascuda a Madrid l’any 1843 i que es feu famosa per la seva interpretació de Lucía de Lamermour. Posteriorment es nacionalitzà italiana.
Tarta Mozart
Ingredients:
3 rovells d’ou, 2 tasses de sucre en pols, 3/4 tasses de farina, 1 cullerada de
bicarbonat de soda, 1 tassa de cacau amarg, 1 tassa de d’oli de llavors, ½
tassa d’aigua tèbia. Crema chantilly amb xocolata, confitura i xocolata de
cobertura. 
Elaboració: Batre dins un bol els rovells amb el sucre i afegiu-hi suaument la farina amb el bicarbonat, el cacau, l’oli i l’aigua. La mescla s’ha d’emulsionar fins que dupliqui el volum inicial. Tot seguit l’heu d’enfornar dins un motlles untat amb mantega durant una hora . Un pic refredat s’ha de treure del motlles i tallar a capes que farcirem amb la chantilly ( nata montada) i la confitura. Banyeu totalment amb la cobertura i amb xocolata blanca s’ha d’escriure el nom de Mozart a sobre.
Wolfgang Amadeus Mozart: Compositor Austríac nascut l’any 1756, autor d’òperes com Don Juan, La Flauta Màgica, Las Bodes de Figar. A més d’inoblidables, misses, sonates, simfonies, concerts i música de cambra
Aquest dolç obtingué molta fama en el cafè suís Schwarzenberg.
Bona setmana, bon profit
Mes música i gastronomia a www.cuinant.com Podeu enviar les vostres crítiques a parlemdecuina@hotmail.com
D’aquí a uns dies és la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics. Així que com ja he fet altres vegades anem a unir ambdós arts: cuina i música.
Són motlles les ocasions que tenim per a gaudir d’aquesta unió, com els Canelons Rossini, la copa Melba o la copa Sebastiani, el “potage Aubert”, les supremes d’au a la Patti o la tarta Mozart. Receptes, totes elles, dedicades a compositors, músics o cantants de famós renom i que ja he publicat en aquestes pàgines.
Però com totes les històries , la unió de musica i gastronomia, també té un principi; anem-hi.
Històricament la música sempre a acompanyat els banquets, tiberis i demés orgies gastronòmiques. Egipte, la Grècia Clàssica i l’Imperi Romà , s’alcen com a màxims exponents a l’hora de gaudir de musica i menjar tots dos junts . Els músics formaven part de la festa i amenitzaven els comensals, mentre aquests degustaven les més variades viandes; arpes, percussió, cant i instruments de vent omplien els grans salons. De fet el poder adquisitiu i posició social de l’amfitrió es mesurava segons el menjar que oferia i la música que s’escoltava. Així si es podien oferir deu músics millor que cinc.
Això feia que els músics importants de l’època anessin de tiberi en tiberi i que s’els rifessin ells nobles.
Poc a poc però la música s’anà separant dels banquets i passà a interpretar-se a llocs específics ( sales de concert, teatres , etc), però sempre hi havia la possibilitat d’escoltar música al voltant d’una bona taula. Avui dia quasi tots els restaurants, bars i cafeteria ofereixen música , ja sigui “de llauna” o en directe, i més si ens fixam en els cafè-concert, piano-bar, restaurant-espectacle, bar-chillout i altres locals d’aquests tipus.
Moltes vegades els banquets es planifiquen com un gran concert amb varis moviments, una introducció amb els aperitius menjats al pizzicato , l’Andante arriba amb el primer plat, seguin del l’Al·legro amb la carn i el peix , per a acabar in crescendo amb les postres.
Darrerament també han aparegut molts de llibres que tracten d’establir vincles entre aquest dos arts aquí ús en recomano alguns:
Dins la mateixa sèrie i dels autors italians F. Attardi i Elisa de Luigi podem trobar :
En aquests quatre llibre els autors ens transporten a les trames de les Òperes i en les expliquen a través de la cuina de l’època i cada personatge o situació s’estableix com un pretext per a transportar-nos a les mes variades receptes.
Altres llibres pels quals podeu optar són
I un dels darrers publicats és :
* Cenando con Mozart. De Juana Barría Aguiló. ed Ma Non Troppo de l’any 2006.
En ell l’autora fa un estudi gastronòmic de l’Europa del segle XVIII , l’època en que va viure Mozart. També menciona a cuiners famosos, autors de llibres de gastronomia molt importants a l’època , ja que tractaven de establir unes directius o reformes gastronòmiques per a intentar llevar els excessos habituals a les taules.
Al llarg del llibre també apareixen receptes típiques del S.XVIII i les seves versions actuals que han resistit el pas del segles. Tot això ben “assaonat” amb anècdotes i vivències dels gran mestre compositor.
Sens dubte un llibre molt recomanable.
Ens trobam en aquestes pàgines d’aquí a una setmana; fins a les hores , bona setmana musical i gastronòmica. Podeu enviar els vostres comentaris a parlemdecuina@hotmail.com o bé visitar la web www.cuinant.com
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:
parlemdecuina@hotmail.com o bé a webmaster@cuinant.com
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-07 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
09-02-2008 16:21:34.
