Especial Firó 2007

Any 1561

Així ens presenten l’historia de la nostra festa els col·lectius de Moros 11 de maig i el Col·lectiu de pagesos Sant Ponç 1561: (http://www.mallorcaweb.net/morossoller i http://www.pagesosfiro.com/Historia/Historia)

“Una festa profundament arrelada amb la qual el poble de Sóller commemora, cada segon dilluns de maig, la defensa de la vall i posterior victòria dels Sollerics sobre els moros invasors, l'11 de maig de 1561. L’any 2004 es celebrà els 150 anys de la festa. Del desembarc dels moros a Sóller l'any 1561 se'n coneixen tres ressenyes coetànies, escrites dins la setmana següent al propi succés. La primera, de mà de l'escrivà municipal, es guarda a l'Arxiu de les Cases de la Vila; la segona, pràcticament inèdita, fou escrita pel notari Antoni Morell i es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca; i la tercera, del mateix Arxiu, redactada pels jurats del Regne en forma de carta i dirigida al rei Felip II. Més endavant, ja en el segle XVIII (1557 ?), el Comú de Preveres de la parròquia de Sant Bartomeu en fa una reinterpretació en la que recull bona part de les tradicions i llegendes acumulades en els dos-cents darrers anys”

Però no fou Sóller l’única població que patí l’atac dels moros – pirates - corsaris invasors. Durant quasi 75 anys foren moltes les vegades que les nostres Illes patiren aquests atacs, essent una de les més cruentes l’assajament de 1535 a Maó i Ciutadella; però Alcudia (1558), Andratx (1578) i Eivissa (1578) també partiren la seva “ració” de lluites encarnissada contra els invasors.

Però com era la vida i sobre tot l’alimentació durant aquells anys?

Abans del segle SXV tot el mediterrani era ple de vida comercial i s’esdevenia el centre neuràlgic de tot el món conegut, essent els ports de Barcelona i Palma les capitals comercials de l’època. Però aquesta bona economia s’esbocà completament, amb la descoberta del nou món, ja que la impossibilitat de poder comerciar amb Amèrica, (degut a un orde de Isabel la Catòlica), i el trasllat de tot el comerç a les noves rutes, el comerç al mediterrani va entrar en decadència .Cal remarcar que la prohibició de comerciar els Països Catalans, València i les Illes amb Amèrica durà fins l’any 1763.

Doncs malgrat que feia relativament poc que Cristòfol Colom havia descobert el Nou Mon ( 1492), i que eren molt els productes alimentaris nous que d’allà arribaven, la prohibició de poder comercialitzar amb les noves terres va fer que fins ben entrat el segle XVII no es comencés a popularitzar l’ús de productes que avui en dia són imprescindibles en la nostra cuina Mallorquina: tomàtigues, pebres, xocolata, blat, mongetes o patates, per exemple.

La cuina a les Illes durant el període comprés entre el segles XIV i XVII és una cuina casolana ,condicionada per ésser aquest un període de crisis econòmica . La vida a les cases o possessions girava entorn al foc de llenya normalment dins una estància que servia de menjador, sala d’estar i sovint de cuina. Normalment aquesta sala estava coberta per una gran campana que permetia l’extracció de fum.

Entre els avantatges (no gaires) d’aquesta forma de viure cal destacar que així es produïa un foc suau i constant que encalentia tota la casa i que si es vetllava podia durar tot el dia. Per tant era un foc perfecte per a fer rostits a l’ast o a la brasa o per fer aguiats dins olles que bullien lentament , poc a poc i fent “xup-xup”, penjades damunt el foc. Això sí, els inconvenients d’aquesta cuina eren múltiples, preparar la llenya de qualitat , cosa que feia que segons el poder adquisitiu ho dificultés. També era habitual que els menjars quedessin impregnats de fums que no sempre conferien bons sabors. I com es lògic aquesta cuina no permetia d’estar-hi massa temps aprop i feia que no es poguessin realitzar menjars que precisessin d’una constant agitació, com poden ser els sofregits o salses espesses ; per això era habitual que els aguiats s’aferressin o es cremessin sovint.

Però a més del foc dins les cuines no hi podien faltar taules de fusta i cadires, gerres, olles de test, graelles, calders amb els seus trespeus i clemàstecs , usats com a suport damunt el foc; ratlladors, ribells i greixoneres, completaven la vaixella i estris de cuina de l’época. No podem, però, oblidar un dels objectes més usats dins la cuina: els morters, usats per fer la “picada” part imprescindible de la cuina de les hores; que consistia normalment amb pa o fruits secs picats amb herbes i ous bullits i que s’usava pera espessir els cuinats.

Per a acabar amb aquesta breu descripció de la gastronomia a la nostra terra l’any 1561 podríem dir que els principals ingredients eren , evidentment en primer lloc la taronja, seguida de magranes, ametlla, canyella, espinacs, clau, nou moscada, aus; principalment gallina, pollastres, capons, oques i peces de caça com tudons, tords i tórtores. Completaven la llista d’aliments les carns, amb un lloc privilegiat donat al porc i seguit dels cabrits, (carn i freixures, d’ambdós animals). A diferencia d’ara el consum de carn de vaca i bou no era habitual. I pel que fa als productes de la mar; llampuga, ratjada, pagell, molls, lluç, congre i dèntol eren els més habituals.

Se que molta gent aprofita aquestes festes per a cuinar caragols, però malgrat aquest eren consumits no eren considerats un producte, diguem-ne digne, i no era inclòs als llibres i receptaris, les primeres ressenyes d’aquest aliment als receptaris de cuina mallorquina no apareixen fins més envant..

Si el que volem es realitzar alguna recepta de l’època , hem de tenir en compte que les mesures que abans s’usaven per a calcular els ingredients de les elaboracions, i que apareixen als diversos receptaris, eren diferents a les actuals. La unitat comuna a tots els països catalans era la lliura, en general de 12 unces. El valor de la lliura, però, era variable segons els llocs i regions , així i tot podem establir que: (veure mesures i equivalències)

Ja per acabar aquest especial us proposo unes receptes antigues , per tal d’assaborir una cuina mallorquina tradicional arrel de l’actual.

Bon profit, bona Fira i bon Firó.

Nota: Es respecta l’idioma, l’escriptura i la gramàtica de les receptes originals. Cal remarcar que les receptes que s’escrivien antigament sols eren petits recordatoris per al cuiner o cuinera, una mena de llistat de passos o normes a seguir per a fer un plat o l’altre. En aquesta mena de receptes cada persona por interpretar-la de forma lliure.

“Pescado rellenos al horno

Después de limpio se le quita la espina de en medio i todas las que se puedan. Hacer un relleno con pedacitos de pescado picado, perejil un poco de cebolla, tomate, un huevo duro picado y mezclarlo todo con una yema de huevo. Sazonarlo de sal y el pescado se rellena, se pone por encima pan rallado y perejil unas gotas de limón, bastante aceite y se cuece al horno. También se puede hacerse el relleno de pasta de croqueta.”

“Para hacer estrellas o crepells

Por cuatro libras de azúcar, 2 libras de manteca, 2 libras de agua y un poco de canela y un poco de bicarbonato yl a harina que entrara. Dicha pasta a de ser muy floja. Hacer la forma y cocer al horno”

Extretes d’una llibreta manuscrita de cuina sollerica del S XIX. Cedida per Maria Ferrer

“Let molt bona al fforn

Si vols menyar let bulida al fforn, se ffa axí: prenets de bona let ffesqua, e colats-la bé; e quant serà bé colada, matets-la en una casola gran ho poqua, segons que sia la let ne’ls menjadors. E matets-hi hous debatuts, tants que n’i aya hun per homa; e matets-hi mantegua sagons que conexarets que n’i aya manester, e de bones espícies e molt seffrà. E quant asò ayats ffet, vaya al fforn e cogua anmor; e gordats que no cogua massa. Mas la let aquella con sia cuyta e presa he espesa a semblant fflahons, sapiats que és molt bon menyar.”

( Recepta de flam amb safrà) Llibre de Sent Soví ( SXIV-SXV)

Podeu enviar les vostres preguntes o receptes a parlemdecuina@hotmail.com o be visitar www.cuinant.com

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:

parlemdecuina@hotmail.com