ESPECIAL NADAL '05. Setmanari Sóller
Juan Antonio Fernández Vila.
Per a aquestes festes de Nadal m’agradaria donar a conèixer un poc de la nostra cultura gastronòmica, d’allò que feien els nostres pares i padrins i que poc a poc s’ha anat perdent o evolucionat. Arribarà un dia en que d’aquells temps sols quedaran fotografies i texts com aquest que teniu en les mans. Per arribar a comprendre i elaborar la cuina d’avui , hem de guaitar enrera i veure com eren els inicis
Per això i gràcies a la col·laboració desinteressada dels propietaris ens endinsarem dins algunes les cases de Sóller per a conèixer com es cuinava i quins utensilis s’usaven fa més d’un segle.
El marc especial en que es troba Sóller( entre muntanyes i quasi fins a la construcció del Tren de Sóller, pràcticament aïllat de la resta de Mallorca) i els aconteixements socials que esdevingueren: emigració, comerç amb França, industrialització, crisis i posterior renaixement, han quedat reflectits en els carrers , cases i costums dels seus habitants.
Així trobam una Vall rodejada de grans possessions i finques , amb orígens centenaris i noms amb reminiscències àrabs ( Bàlitx, BiniBassí) ; carrers i llogarets senzills miralls de la primera època de Sóller com a poble; fins a la fastuositat de les cases senyorials que construïren els qui tornarem de les Amèriques, de fer fortuna.
CAN CAROL.SÓLLER ( VEURE + FOTOS)
Començam el nostre periple a traves de les cuines de Sóller visitant Can Carol, al camí de Can Deià.
Es tracta d’una casa de planta baixa i tres alçades i que com a moltes altres cases de Sóller la cuina estava separada de la casa principal , ubicada en una construcció diferent , per tal de diferenciar el lloc per a cuinar del de dormir. Com que des de sempre la vida familiar a estat marcada per la taula i la llar, doncs és normal pensar que la vida en aquest tipus de construccions corria íntegrament a la cuina i que la casa principal sols era habitada per anar-hi a dormir
Les cuines de carbó o econòmiques estaven compostes per a un o varis compartiments on s’anava col·locant el caliu i que a l’hora encalentia unes peces de ferro o mode de fogons. En aquesta cuina troban també un fogons , bastant més moderns que la cuina , que eren de quant Sóller disposava de canalització de Gas Ciutat.
CAN PRUNERA.SÓLLER ( VEURE + FOTOS)
Seguint la visita per Sóller, en aturam a la que pot ésser la casa més representativa de l’estil modernista a Sóller. Balconades amb ferros forjats , persianes i finestres ondulades i pedres ornamentades donen al visitant del carrer de Sa Lluna , una idea del que fou en el seu dia la vida a principis del segle passat Sóller.
La casa ens rep amb una gran entrada on una espectacular escala de caragol i uns sostres molt decorats amb pintures ; la cuina però , juntament amb les grans sales que la precedeixen , usades en el seu temps com a menjadors , es troba en el pis d’abaix, sota l’entrada.
Cal a dir , però , que degut a unes inundacions que va patir la casa la cuina es troba en bastant mal estat, malgrat encara es pot veure que a diferència de la cuina de carbó més antiga que hem conegut abans a Can Carol; aquesta dona pas a una cuina més ornamentada, amb el mateix principi de funcionant, però amb detalls, com les portes de ferro pel caliu, que donen el toc de distinció a conjunt amb la casa.
Aquest estil de cases, ja inclouen la cuina dins la construcció principal, però normalment sempre les ubicaven a la part més baixa , i un poc allunyades del les peces principals, mantenint sempre aquest estatus de que la cuina era un lloc de “ segona” front a les dames habitacions.
CAN DULCE. SÓLLER. ( VEURE + FOTOS)
Per ventura aquesta ,juntament amb la cuina del Museu que veurem a continuació , sigui una de les cuines més conegudes pels Sollerics , però aquest excés de familiarització fa que no ens aturem a gaudir dels detalls, com són el cas de Can Dulce, l’enrajolat de les parets o les piques de pedra picada.
Can Dulce , avui és usada, com a centre Cultural i són moltes les persones que cada dia hi acudeixen a fer vàries activitats, però en recomano una visita lenta i pausada a les diverses sales per gaudir de petits detalls.
La Cuina de Can Dulce, així com la gran majoria de cuines , estan precedides o tenien fàcil accés a les cisternes d’aigua , en el cas que ara veiem, un pou abans de la porta ens dona la benvinguda a una cuina àmplia, amb un únic fogó , però amb una pica doble de pedra i un enrajolat vistós , tant el de les parets com el de les superfícies de la cuina.
MUSEU DE SÓLLER( VEURE + FOTOS)
Una altre cuina típica de casa senyorial , però aquesta un poc anterior a les que hem vist de Can Carol i Can Prunera. La casa del Museu data del 1740.
L’estil d’aquesta cuina es nota un poc més rústic , amb un enrajolat amb roses del vent sols a les zones més properes de la cuina.
Un gran escalfa panxes, presideix la sala , amb una disposició típica de les cases d’aquesta època. Tota la cuina, degut a la seva utilització com a museu, és plena d’estris de cuina i altres arts que ofereixen al visitant un bon ventall dels objectes més habituals a l’època.
La cuina te un accés directa a unes botigues , que malgrat no estan obertes al públic, vaig tenir l’oportunitat de visitar i descobrir un bon assortiment d’objectes tant o més valuosos gastronòmicament com el que estan a la vista .
Destacar del Museu la col·lecció de plats i objectes de ceràmica i , així com vàris morters de pedra i unes balances molt ornamentades.
Balitx d’Adalt.( VEURE + FOTOS)
Abandona’m el centre de Sóller per a pujar cap a les muntanyes, on descobrim un nou tipus de construcció, les possessions.
Conjunts de cases, compostos per a una casa principal i en revoltant aquesta trobam la capella, els estables, els corrals , les cases dels amitgers entre d’altres. També és normal que la construcció principal , tingui un gran pati interior normalment dominat pel pou o les cisternes.
En aquesta ocasió viatjam de Sóller cap al Mirador de Ses Barques per a arribar a Balitx d’adalt. Allà descobrim que la casa principal disposa de dues cuines amb estils clarament diferenciats, una més vistosa situada al pis d’adalt ( que podeu veure a la fotografia) i una altra a la planta baixa, amb una gran campana central , emprada antigament pels treballador de la casa.
Aquesta gran campana, a la cuina d’abaix , està precedida per el menjador amb una taula de fusta grossa i una pica de pedra sota una arcada. Tot el conjunt evoca tardes de foganya ,pa torrat i un bon tassó de vi .
L’altre cuina , la de dalt, és molt semblant al que hem vist fins ara, però podem destacar la peça grossa de ferro que agrupa tot el conjunt de fogons, que fins a les hores totes les cuines que hem vist tenien aquesta superfície enrajolada. També destacar el vistós enrajolat i la campana que cobreix tota la cuina.
BINI BASSI. ( VEURE + FOTOS)
La darrera cuina que visitam per aquest especial de Nadal, es la de Bini Bassí, a la carretera de Fornalutx, una altre possessió, del mateix estil que la que hem visitat abans , Bàlitx, però en la que destaca casa principal coronada per una torre.
Pel que fa a la cuina, tal i com passa amb l’anterior, i com és tradicional a totes les grans possessions , en te dues, la dels senyors a la casa principal i la dels treballadors a la zona baixa.
Ambdues, amb estils molts diferenciats.
La cuina de la casa principal està precedida pel menjador amb les parets plenes d’estris tradicionals i una pica de pedra ubicada a un racó , curiosament enrajolada amb la mateixa rajola que la cuina del Museu de Sóller.
La cuina ( que podeu veure a la fotografia) , és molt semblant a les altres, si més no en ésser una possessió més antiga que l’anterior , l’estil no es tant vistos però el funcionament és el mateix.
Agraïments a Toni i Marilén de Bini Bassí, a Concha Morell de Bàlitx, als propietaris de Can Prunera i Can Carol, al Museu de Sóller i al Centre Cultural de Can Dulce.
Si voleu veure més fotografies d’aquestes cuines i moltes més podeu visitar www.cuinant.com, el primer portal gastronòmic de Sóller.
Bon Nadal a tots i que l’any Nou sigui tant o més bo que el que acabam.
Juan Antonio Fernández Vila.
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-09 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
13-10-2009 16:18:29.