Cuina i cinema . www.cuinant.com

SOUL KITCHEN Estrena 2010 Dir. Fatih Akin
LLISTAT DE PEL.LÍCULES PER ANY D'ESTRENA
INFORMACIÓ EXTRETA DE:
1971 Willy Wonka & The chocolate Factory Dir: Mel Stuard
1973 La Grande Bouffe, Dir: Marco Ferreri
1978 Who Is Killing the Great Chefs of Europe? . Dir: Ted Kotcheff
1986 Tampopo Dir: Juzo Itami
1987 El festí de Babette, Dir: Gabriel Axel
1987 Bagdad Café Dir: Percy Adlon
1988 Còctel Dir: Roger Donaldson
1988 Pasión Devoradora Dir: Monty Phyton
1990 Delicatessen Dir: Marc Caro
1992 Com a aigua per a xocolata Dir: Alfonso Araus
1993 EL banquete de Bodas Dir: Ang Lee
1994 Comer, beber, amar Dir: Ang Lee
1995 Au petit Marguery Dir: Laurent Benegui
1996 Big Night (La Gran Nit). Dir: Campbell Scott i Stanley Tucci
1996 El chef enamorat. Dir: Nana Djordjadze
1998 Restaurant. Dir: Eric Bross
1998 American Cusine Jean Louis Piton
1998 El cuiner, el lladre, la seva i l’amant Peter Greenaway
1998 Celebration Mogen Rukov
1999 Simplemente irresistible Mark Tarlov
1999 El asadito Gustavo Postiglione
2000 Vatel Roland Joffé
2000 Wath’s Cooking? G. Chadda
2000 Woman on top Fina Torres
2001 Xocolata Lasse Halström
2001 Tortilla Soup Maria Ripoll
2001 Deliciosa Marta Sandra Nettelbeck
2003 Un Toc de canyella Tassos Boulmetis
2004 Super SizeMe Morgan Spurlok. (Documental)
2004 Mondovino, Jonathan Nossiter .(Documental)
2004 Entre Copes Alexander Payne
2005 Charlie y la fábrica de chocolate Tim Burton
2005 Tapas. dir.José Corbacho
2006 La joven de las especias Paul Mayeda Berges
2006 Marchando... ( waiting) Rob McKittrick
2006 Fast Food Nation Erich Shlosser
2007 Ratatouille- Disney/Pixar. John Lasseter
2008 El pollo el pez y el cangrejo real Dir: José Luis López-Linares
2008 Fuera de Carta Dirir. Nacho García Velilla
2008 Estòmago. Dir. Marcos Jorge
2008 Cooking History Dir:Peter Kerekes (Documental)		Sinópsis: Cooking History se centra en un aspecto en particular: el elemento sensual de la guerra. El filme es un retrato de diferentes chefs militares de toda Europa que sirvieron en varios ejércitos y fueron testigos de las guerras europeas del siglo XX. “Un soldado hambriento no se siente seguro”, explica el cocinero de un ejército. Alimentar a las tropas es una estrategia usada con resultados verdaderamente sorprendentes en los principales conflictos europeos del siglo XX. Las historias personales de los testigos olvidados de la historia humanizan las batallas y sus costes: 6 guerras, 10 recetas y 60,361,024 muertos. Cooking History es una fascinante manera de volver a contar el pasado http://www.todocine.com/mov/00517160.htm
2009 Dieta Mediterranea Dir Joaquín. Oristrell.
2009 Cus Cus Dir Abdellatif Kechiche
2009 Lluvia de albòndigas Dir:Chistopher Miller
2009 Gordos Dir Sánchez Arévalo
2009 Julie & Julia Dir: Nora Ephron
2009 SOUL KITCHEN Dir. Fatih Akin

	Hi ha moltes formes, algunes d’elles molt col·loquials, de lloar el que s’ha menjat en tal lloc; una d’elles, és a dir això de "vaig menjar... de cine". Encara que pugui semblar el contrari, el cinema i la gastronomia han fet bona companyia; el catàleg de pel·lícules que podríem qualificar de "gastronòmiques" és prou ampli com a omplir pàgines i pàgines parlant d’aquests tipus de films. Ja se que no podem considerar gastronòmica una pel·lícula pel simple fet que en ella els seus personatges mengin o beguin; el que és cert és que en el cinema hi ha moltes i molt bones seqüències gastronòmiques o fins hi tot pel·lícules que parlen o presenten la cuina diferents punts de vista. Fins hi tot, l’unió de la cuina i el cinema a traspassat les fronteres de les pantalles per a instaurar-se en el món real, així d’aquesta manera , Robert de Niro, Silvester Stallone o Dani DeVito tenen les seves pròpies cadenes de restaurants. La relació entre cuina i cinema sempre ha estat present des dels mateixos inicis del cinema, de fet el 28 de desembre 1895, quant els gemars Lumiere oferiren en el Gran Cafè de París, , la que fou la primera projecció de cinema. Una de les pélícules d’aquella sessió foren unes imatges del fill d’August Lumiere menjant . Pel.lícula titulada"Le Repas de Bébé" I des d’aquell dia aquesta unió s’ha fet present en molt de films, ja sigui en escenes gastronòmiques memorables i que s’han tornat clàssiques , com aquella de Charles Chaplin menjant-se una bota o la del banquet de flors de la película "Com a aigua per a xocolata ", d’Alfonso Araus. Cal a dir que depèn del continent , s’ha mostrat la cuina i cinema de formes molts dispars, així, el cine Europeu , motra la part mes crua de les histories, amb films fets per personatges quasi desconeguts on el que prima és l’història i la vida dels personatges; en canvi el cinema de la casa gran ( USA) és més distant i cobren importancia els actors i no l’història, com per exemple a Cóctel amb Tom Cruise. Pel que fa al cinema asiàtic i sud americà , es centre més en les escenes gastronòmiques i la cultura de l’acte gastronòmic: com "Menjar, beure amar " o "El banquete de noces "d’Anng Lee... ...càmara i acció... Sóller 2010.
	Articles publicats en el setmanari Sóller
	RECEPTARI CINÈFIL. Caponata.( Big Night) Aquest plat , amb base d’albergínies, podríem dir que te el mateix origen que el nostre Tumbet , l’Escalivada Catalana , el Pisto Manxego o el Ratatouille Francès. De fet un diccionari etimològic Sicilià del 1709 explica com aquesta paraula deriva de l’espanyola “caponada” , però l’origen més acceptat del nom d’aquest plat és que prové de “caupona”, una taverna romana on es servia menjar lleuger o ràpid, on a més els clients s’hi podien acomodar i disposar dels “serveis” de les donzelles de la casa; aquest local també s’anomenaven taberna, taberna diversoria, o diversorium. Locals, tots ells, que poc a poc derivaren en bordells que les autoritats Romanes volien tancar. Originàriament aquest plat era molt consumit entre els homes de la mar i es composava d’una galeta banyada amb aigua de mar, oli i vinagre, res semblant la Caponata Italiana que present avui. Això si en alguns llocs de la nostra península s’elabora per Setmana Santa una amanida amb tonyina i galeta humida amb aigua i sal , anomenada Caponada; així com també és típic a les nostres Illes el consumir les galetes d’inca xapades en dos bocins i esquitxades amb aigua , sal i oli. Com veis la cuina arreu del Mon està clarament influenciada una per l’altre. Fer per Caponata necessitareu 3 o 4 albergínies mitjanceres, 1 ceba picada, 1 branca d’àpit, 100 grs d’olives verdes sense pinyol. 50 grs de tàperes, 1 dl de vi blanc , 1 cullerada de sucre, 1 cullerada de salsa de tomàtiga natural , sal, oli d’oliva verge i 400 grs de tomàtiga Elaboració: Es tallen les albergínies a daus grossos , s’espolvorejen de sal i s’han de deixar reposar dins un colador per a que treguin el suc i perdin el seu sabor amarg. Dins una cassola posarem a bullir l’àpit picat, les olives i les tàperes. Un cop cuit, s’escorre be i reservarem el brou per a més tard. Seguidament fregirem les albergínies. S’ha de daurar la ceba dins una pella, uns dos minuts, i se li afegeixen els ingredients que teníem bullits. Tot això ha de coure uns 5 minuts . Afegirem el vinagre i deixarem que s’evapori. Després afegirem el sucre, la salsa de tomàtiga i la tomàtiga natural picada. Deixau coure tot uns 10 minuts, més o manco, incorporant al final els daus d’albergínia. Tradicionalment la Caponata es serveix freda.
	RECEPTARI CINÈFIL. Guatllères amb Sacòfag.( El festin de Babette) Ingredients per a 4 persones: 4 guatlles netes , però amb el cap. Sal, pebre bo un cop de vi negre bo i saïm. Per al farciment: 1 llauna de paté de fetge de porc de Sóller, 150 g de foie fresc d’ànec i 1 tòfona picada ( al film s’usa tòfona blanca, però és difícil d’aconseguir i molt cara; entre 200 i 300€ per 100 g. ) Per a la guarnició: 400 g de bolets variats i dotze ous de guatlles bullits (4 minuts de cocció a partir de que l’aigua arrenqui a bullir). Per a la salsa: 2 dl del suc de la cocció de les aus, ½ copa de vi negre bo, sal i pebre bo, el ossos de les guatlles ( ales i carcasses), una cullerada de fècula de blat de moro . Per a embolicar la carn: 500 g de pasta de fulls. ( L’elaboració millora si feis vosaltres mateixos la pasta de fulls . Podeu trobar la recepta la pàgina web d’aquesta secció a www.cuinant.com ) Elaboració: En primer lloc heu de d’esossar les pitreres de les aus, però intentant conservar l’au íntegra, de forma que l’únic que retirem sigui la carcassa. Carn i pell han de quedar sencers. Feis una pasta amb els ingredients del farciment i ompliu les aus amb ella i amb l’ajut d’un cordill de cuina les fermau. Tot seguir i un cop estiguin ben assaonades les heu de dorar dins una pella amb un poc de saïm, juntament amb els ossos; fins que comencin a agafar color. Seguidament dins la mateixa pella afegireu un poc de vi i ho deixau desgreixar uns minuts , per després treure els ossos i el suc. Les guatlles les posareu sobre uns quadrats o cercles que haureu fet amb la pasta de fulls ( voul-au-vents) , i dins palangana de forn ho posareu tot a rostir uns 10 minuts a forn fort. D’aquesta manera la carn i la pasta de fulls es couen a l’hora . Mentre la carn és al forn saltejarem els bolets amb un poc d’oli d’oliva i un cop siguin cuits lis afegirem els ous de guatlla picats i si ens ha quedat un poc de farciment també li posarem. També farem una poc de salsa amb el suc de les guatlles , una copa de vi i tot lligat amb la maizena. Un cop la carn i la pasta de fulls siguin cuites ja podeu emplatar ben regat amb la salsa que heu fet.