Va De Vins (2)

Colaboració de : Sebastià Crespí Ordinas. Tècnic Superior en Restauració i Marketing.

LES REGULARITZACIONS DEL VI

Les Denominacions d’Origen apareixen a la història de manera espontània a partir del

moment en que el consumidor o el negociant comença a diferenciar els productes d’una zona geogràfica en els quals reconeix unes característiques pròpies atribuïdes a unes condicions particulars de l’ecosistema on es cultiven i a la influència de l’home en la producció i elaboració.

DENOMINACIÓ D’ORIGEN: D.O. és el nom geogràfic de la regió, comarca, lloc o localitat, utilitzat per designar un vi procedent d’aquesta zona que tingui qualitats i caràcter diferencials deguts principalment al medi natural i als sistemes d’elaboració i de criança.

“La Denominació d’Origen” garanteix no només l’origen geogràfic, sinó també la qualitat d’un vi, i que aquest està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament.

Cada D.O. té la seva reglamentació particular però es podria afirmar que la majoria pretenen controlar aspectes com:

Delimitar la zona de producció, establir les varietats de ceps que constitueixen la vinya tradicional de la zona, reglamentar sistemes de cultiu, determinar el rendiment màxim de raïm per hectàrea, determinar la producció màxima per hectàrea, regular les pràctiques enològiques, etc...

VINS DE TAULA: L’expressió “vins de taula” fa referència als vins corrents, aptes per al consum i que han estat elaborats en un país de la Comunitat Europea, són tots els vins que no s’emparen sota les sigles “v.q.p.r.d.” ( vi de qualitat produït a una regió determinada ). No compten amb una legislació específica, només han de complir les normes alimentaries bàsiques. Alguns d’aquests vins porten l’expressió “mescla” o “coupage” que correspon a vins elaborats amb collites de diferents països de la Unió Europea.

VINS DE LA TERRA: Es denomina amb aquesta expressió als “vins de taula” típics i tradicionals vinculats a una zona determinada. A vegades, baix aquesta denominació, s’agrupen vins de zones que no tenen una producció suficientment important per ser denominació d’origen. També s’utilitza per qualitats mitjanes, però hi ha grans vins espanyols que s’engloben en aquesta denominació, degut a que les normatives permeten a l’enòleg vinificar sense tantes limitacions. Els vins de la terra són una escala qualitativa superior als “vins de taula” als quals s’autoritza la indicació de l’any de collita, les varietats utilitzades en la seva elaboració i la zona de producció.

Oporto va ser la primera denominació d’origen mundial i seguint el seu model es varen crear les altres denominacions. En el marc Europeu, la Unió Europea és l’encarregada de legislar i controlar el mercat de vi. A Espanya existeixen dues denominacions d’origen Qualificades ( D.O.C.), Rioja i Priorat que són legislacions més restrictives i amb controls més rigorosos..

QUAN I COM DECANTAR UN VI

Decantar té principalment dues funcions. La primera consisteix en transvasar un líquid d’un recipient a un altre sense que el sediment hi passi. Aquest sediment s’ha desenvolupat amb el temps dins la botella per causa del pas dels anys, o bé, pels sistemes d’elaboració utilitzats. Dependrà si ha estat filtrat i clarificat més o menys vegades. Lo que volem aconseguir mitjançant la decantació és que aquells pòsits i àcids cristal·litzats no passin a la copa donant una mala presencia, potser uns gusts amargs i una textura no desitjada del vi dins la boca. Per això, posarem la botella en posició vertical un o dos dies abans del seu servei perquè així els sòlids es precipitin al fons de la botella. Després s’obri la botella i s’extreu completament la càpsula del vi de manera que quedi visible tot el coll. Lentament és passa el vi dins el decantador anant en molta atenció que els sediments no hi passin. Quan els sòlids s’aproximen al coll de la botella ha de finalitzar l’operació. Per fer-ho un poc més romàntic és pot utilitzar una espelma que la col·locarem davall el coll de la botella en el moment de la seva decantació i ens permetrà observar clarament l’aproximació dels sediments .

L’altra raó per decantar un vi, és permetre la seva oxigenació de forma prèvia al seu consum. Això vol dir obrir els seus descriptors aromàtics i accelerar la seva maduració o bé, en vins que han estat llarg temps en criança dins botella on poden aparèixer aromes poc agradables ( aromes de reducció ), aquest desapareixeran en posar el vi en contacte amb l’oxigen.

Tot això no és tan senzill, hi ha moltes opinions i sovint contradictòries a l’hora de determinar quins vins han de ser decantats i quins no, ja que en segons quins casos hi ha vins que milloren i d’altres que no. Normalment en vins de molta criança la decantació potser tan perjudicial com beneficiosa, en qüestió de minuts podem perdre l’estructura i l’intensitat dels aromes generats durant tot aquest temps. El que s’aconsella és actuar amb molta prudència, decantar una petita quantitat de vi i després comparar amb el que queda dins la botella, d’aquesta manera sabrem el que més ens convé.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com