|
Sentir aprop teu, la passió boja sense fre, alló que denominam plaer, com dos enamorats joves, com la mar i l’ocell, com l’ocell i el cel, com el cel i el vent, com el vent i les fulles, d’aquell arbre del paradís, que mai envelleix conservant eterna joventut, imperturbable a n’es temps, d’aquell rellotje de l’amor, que batega segons, emocions, que dicte el cor, d’una flor, que es mou amb la ruixada, d’aigua que corre per terra, fent un rierol de vida, per allà on passa, i més enllà aquell riu, i més enllà aquell llac, i més enllà aquella mar. 1994
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |