|
Sa filla d’en Marcal, va venir al llogaret de son Caliu, i jo mentres ella dormia, li vaig mostrar sa perdiu.
Ella es despertà, i que feia, em va demanar, si tu t’estàs quieta t’ho dirè, veuràs com a la llarga t’agradarà.
Ella, que no n’havia vista cap mai, se la mirà de dalt a baix, i amb alens tremolosos, em digué: que cony es aquest carai?.
Si es posa a un foradet, dona vida, i alegria, vet aquí dona aixerida que t’ho mostraré, i te la deixaré ben reblanida.
Aixó es s’historia d’una perdiu revetlera, que li agradava molt es jugar, però ves alerta a on la fiques, no fos cosa que desprès hagis de gratar.
5.1.98
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |