|
Es per tu, aquesta pedra de Santa Llúcia, acaronada per la mar, polida ni i dia. Aquesta maravella, es per tu, arrabassada de les mans del mateix Neptú.
Voldria abraçar-te, com una ona, li dona forma, com una ona la va fent més maca, de mica en mica, cada dia, ets tu per mi, sa meva pedra de Santa Llúcia.
Voldria ser aigua per banyar-te tota... per sentir-te tota... per gaudir-te tota.. i recorrer cada punt del teu cos... sense ....deixar-ne ni.... gota.
Santa Ponça 22 de gener de 1997
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |