Dos relats molt, molt curts.
Havia acabat de sopar i em disposava a mirar el noticiari de les nou, quan de sobte trucaren a la porta. em vaig aixecar de la meva cómoda butaca de pell i vaig obrir la porta.
Tot era fosc i negre, com ha de ser si vius en una casa a les afores de qualsevol ciutat i a sobre si faltendeu dies per nadal. Bé, com he dit era tot fosc...crec que qualque dia hauria de arreglar el vell fanal de l’entrada, però sempre estic massa enfeinat.
Allà al replà no hi havia ningú, vaig torça el cap a dreta i esquerra, peró no hi havia ningú. Quan començava a pensar que havia estat qualque mena de curtcircuit, vaig veura una bubota a unes passes de la porta, però no veia massa clar que era,tot era fosc...bé crec que ja ho sabeu.
Vaig fer dues passes cap a la bubota i amb la llum del encenidor vaig intentar il.luminar-la. ( No penseu que fum, però com que necessitava qualque cosa per il.luminar, l’autor em deu haver possat un encenidor a la butxaca).
Aquella bubota em va parèixer una capsa, i sense pensar-ho dues vegades la vaig aglapir pels costats, ja que era mol grossa, la vaig entrar al rebedor i vaig tencar la porta.
La capsa era prou grossa, al voltans de 150 cm d’alçada per dos pams d’ample.Vaig mirar si duia qualque indicació, pero no hi havia res, ni noms ni números.
Quan la duia pel jardí em va soprendre que pesàs poc pel volum que tenia, així que la vaig sacsajar per escoltar si havia res a dintre.
Peró no vaig sentir res, donava la sensació que fos buida, però qui havia de posar una capsa de fusta, buida, al meu replà. Les capses són per ficar-hi coses, hi pot posar la roba d’hivern, i pot posar el llaunes de menjar, fins hi tot hi capses per posar-hi persones. Però aquella capsa pareixia que era fet per no posar-hi res... una capsa buida...be tampoc ho sabia cert.
Podria esser que hi hagés qualque tipus de gas, els gasos a les capses, no les fan pesades, ni sonen quan les remenes.
Peró no te cap sentit omplir una capsa de gas, perque quan l’obrisis el gas en qüestió sortiria i ja está, no podries fer res amb ell...a no ser que Deu meu....el gas podra esser tòxic. He lletgit que hi ha grups terroristes que utilitzen gassos en els seus atemptats...i si això ho fos.
No ho crec jo no sóc cap polític influient ni cap rei ni cap príncep, tenc un cosí carter però crec que no conte.
Be desestimada l’opció d’atemptat.
Van començar les notícies, però vaig trobar més important la capsa i vaig apagar la televisió.
La capsa em començava a produïr mal de cap, una capsa enmig de casa, pareixia que hi dugués tota la vida allà.
Vaig mirar si duia qualque obertura, qualque pany o sembalnt per obrir-la. No, no hi havia res, encara que crec que vosaltres ja vos ho imaginaveu.
Una capsa que no té cap obertura, es una capsa inútil; si no pots treure lo que hi ha dintre, no serveix de res, i el més fort si no pots treure el contingut com pots ficar-hi qualque cosa?
Per ventura era una capsa màgica d’aquelles que surten a les películes que tenen portes secretes... i si resulta que en te una i obri una porta en el temps i em du amb el dinosauris o a qualque nau ultra-mega-maxi-sideral...no quin desgavell, no podria anar a fer feina i m’acomiadarien, i no podria pagar la casa que encara dec... bé per altre banda si sóc amb Sòcrates, Nerò o Napoleó, tampoc nesecitaria la casa, ni anar a fer feina.
Així i tot crec que no estic preparat per fer un viatge en el temps.
Vull saber que és aquesta capsa!.
Començava a estar desesperat. També podria esser que fos un regal per mi, de qualcú que em vol felicitar...a veura : els pares, no ja em varen regalar una corbata; la tia Emma, no ja em va regalar un pot de colonia...els...la...en...bé ja no ha ningú possible.
Si no es una capsa de regal, una capsa màgica o una capsa atemptat, qué és ?.
De sobte tocaren a la porta, uns homes varen entrar, em varen dir que s’havien equivocat d’adressa i que la capsa no era meva.
L’agafaren i se l’endugueren, s’emportaren la capsa, la meva capsa, la capsa misteriosa.
Bé crec que si faig via encare arribaré a temps de veure les noticies.
Aixó ha estat com aquell dia que vaig trobat un llibre a la porta de casa...però aixó és una altre història.
Feia fosca quan en Lluís s’aixecà, aquell vespre no havia pogut domir massa, no sabia perquè, però estava intranquil.
Es posà les sabatilles i devallà l’escala cap a la cuina, de passada mirà el rellotge de l’entrada; marcava prop de les cinc del dematí. Pensà que era un poc prest per aixecar-se, però que si menjava qualque cosa podria agafar un altre cop el son.
Entrà a la cuina i sense obrir el llum, tantetjà els mobles fins a la gelera, l’obrí i en tregué la botella de llet; mirà si hi havia res per picar.Però com que res el satisfaguè tornà a tancar la porta.
La cuina il.luminada pel llum de la gelera, tornà a ésser fosca. En Lluís es quedà uns segons devant la porta de l’electrodomèstic, però ràpidament es deixà caure sobre una cadira amb la botella a la ma.
Estava inquiet, es portà la botella a la boca, i en prenguè un glop. Tornà a la gelera, i el llum, aquest cop, quasi el cegà. En Lluís va tornar la botella al seu lloc.
La cuina era ben plena d’ombres estranyes, ell mirà al seu voltant; no pareixia la mateixa cuina de cada dia amb aquell petit llum.En Lluís, impulsivament, s’atracà a la petita bombeta de la gelera, la mirà fixament i com si es tractàs d’acaronar un nin d’ué, la tocà suaument amb el dit. era una sensació nova, mai no s’hi havia fitxat en ella. Era sempre al mateix lloc, i mai s’ha n’havia adonat.
En Lluís va fer un gran badall, i fregant-se els ulls, va pensar que el son li tornava; així que va tencar la porta de la gelera i sortí de la cuina.
Quan era a mitja escala,de camí cap al dormitori, pensà amb la seva nova amiga, la bombeta de la gelera, va pensar a veure si era possible que quan es tancava la porta de la gelera, ella, encara fos oberta, il.luminant per ningú.
Tornà d’un bot cap a la gelera i es quedà parat devant l’aparell; obrí la porta molt suaument, poc a poc, i vegè bombeta oberta. Va tornar tancar de cop.
Com ho podia fer per averiguar si la bombeta romania oberta amb la porta tancada?. I amb aquestes meditacions sentí un gall cantar.
-Uep!- va dir ell-haviat serà de dia i no podré resoldre aquests problema, si es fa de dia, ja no hi haurà aquesta màgia de la llum encisadora.
El sol començava a despertar-se i els primers rajos, golpejaven la petita finestra de la cuina.
En Lluís tornà a obrir la gelera, però com l’altre pic, no pogué esbrinar res; així que va pensà que era millor ficar-se a dins per averiguar la sol.lució.
Tragué de la gelera totes les coses, la llet, els iogurts, l’ensiam..., i després tots els prestatges.
Es va ficar a dintre i posà un tros de diari entre la porta, per poder obrir des de dins.
El sol cada cop era més viu, i el temps se li acursava.
Tancà la porta, però el diari no la va deixar tancar bé i la bombeta era encare encesa, amb la porta sense poder tancar-se del tot.
Cada cop feia mes claror, els primers cotxes ja es sentien. En Lluis es posà molt nerviós, volia trobar la resposta a tan incerta pregunta: La bombeta amb la porta tancada, era encesa o apagada?. Aixó el posava a cent. Ja quasi ere de dia, el temps per esbrinar-ho s’acabava.
En Lluís no pogué més, i retirà el diari de la porta; tancà de cop la gelera...
En Luís no sortí mai de l’aparell, axí que no se si la bombeta es va tancar amb la porta o no.Si qualcú ho vol esbrinar, pot ser tengui més sort que’n Lluís.
Fi.
Nota de l’autor: aquest conte està realitzat per especialistes, no intenteu fer-ho a casa vostra, si no es baix la supervió d’un adult,l’autor no es responsabilitza del susto que li donareu a la vostre mare si us troba fent companyia a la bombeta de la gelera.
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © D'encà de 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
25-09-2022 21:29:24.