Al Carrer

Des de finestra et veig,

passes ràpid pel meu carrer,

ignores el que t’envolta,

i fas com si res.

Una al.lota s’atraca

i et demana calers,

tu li gires la cara:

-si treballasis no estaries al carrer-.

Però no saps res d’ella

i no la pots jutjar,

ella podries ser tu,

ningú a pogut triar.

El lloc on vas néixer

calor et va donar,

una mare i un pare

i sempre els millor regals.

Pallises, plors i reixes,

un pare sempre gat,

la mare fent feina al carrer,

i res a taula per sopar,

et dona poc en que pensar;

sols com arribaràs a demà.

Des de finestra et veig,

passes ràpid pel meu carrer,

ignores el que t’envolta,

i fas com si res.

A casa t’espera la dona,

ella no sap tans sols si sopa,

demà aniras al treball,

ella potser el Sol ja no veurà.

Crec que hauriem de fer un pensament,

i ens ho haurien de rumiar,

si realment feim

tot allò que podriem fer.

Sempre t’escuses diguent

-i jo que hi puc fer-

i per ventura es cert,

però pens que

amb molts de grans d’arena

es poden fer castells.

I no parl de doblers,

sinò d’allo que tenim més,

però avegades /

no ho sabem,

d’allo

que no ens costa gens,

i

que ho necessita tanta gent

avegades un sonrriure...

dona forces...

per seguir visquent.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: 

  parlemdecuina@hotmail.com 

Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © D'encà de 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el: 27-09-2022 23:35:28.