Adeu

Ploren els meus ulls,

ara que no ets amb mi,

es romp el meu cor en mil bocins,

ara que has partit.

Has marxat lluny,

sense una besada d’acomiat,

t’en has anat,

i ja no vols tornar.

I es que encare et veig,asseguda,vora es foc,avivant la foganya,

jugant amb els nins, con ho has fet sempre,com has sabut alegar sa vida a tots els qui t’enrrevolten , a tots ...els qui t’estimen.

Ens has deixat aquí al món, una gabia , una pressó, un pou sense fons.

Tant de temps junts, tantes aventures plegats, tantes sorpeses que m’has donat, tantes alegries que em compartit.

T’en recordes d’aquell viatje, i d’aquella sortida i d’aquell sopar, d’aquella rialla.

Recodes en Biel,... na Maria,..en Joan ...tots.

Ens ho passavem tant bé tu i jo,

erem una sola persona i ara som coix.

Erem una sola boca i ara som mud.

Erem una sola mirada i ara som ceg

Ceg,mud,coix,trist i sol, molt sol...massa sol.

Perqué m’has deixat!,

no em pot fer aixó!

només una raor per entendre-ho!,

només una resposta per favor; torna,torna,torna!

no,no,no.

III

No puc més ,

estic sol,

necessit tornar a sentir la teva renou

i nomes et puc dir adeu,

només puc plorar per tu,

només tenc el teu record,

només et tenc aquí

al cor.

30.10.97.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu: