|
Sentir aprop teu, la pasió boja sense fre, alló que denominam plaer; com dos joves enamorats, com la mar i el cel, com el cel i l'ocell, com l'ocell i el vent, com el vent i les fulles, d'aquell arbre etern que mai envelleix conservant per sempre eterna joventud; sense por a n'es temps, que marca el rellotje de l'amor, que batega segons, emocions, que dicta el cor d'una joiosa flor, que es mou en la ruixada; d'aigua; que corre per terra, fent un rierol de vida, per allŕ on passa; I més enllŕ, aquell riu, aquell llac, aquella mar.
Deixa la teva opinió sobre aquesta pŕgina al correu: Juan Antonio Fernández Vila. |