Curiositats del mon de la cuina

• Sabíeu que...? El plat pla  fou conegut i usat des dels temps més antics, però cap a l’edat mitjana  baixa va entrar en desús  i fou reemplaçat per les escudelles més fondes. No fou fins a la boda de Francesc I de França  i Eleonora de Habsburgo (d’Àustria) agost de 1530 , on els contraents manaren que per al banquets nupcials fabriquessin plats de plat .  De llavors ençà es tornà a popularitzar el seu ús .
• Sabíeu que...? Pel que fa a les forquetes, és te coneixement que cap a l’any 4000 abans de Crist , a Turquia, s’usava un estri molt semblant ; des d’aquella època fins al segle XIV , no es tenen constància d’elles, i fou precisament Leonardo da Vincí qui va començar a esbossar el que seria la forqueta i el seu ús i forma definitiva. L’ús definitiu dels coberts individuals es pot considerar acceptat a partir de finals de segle XVIII.
• Sabíeu que...? El destapador de taps de suro es va començar a usar en el segle XVII, moment en que es començaren a fabricar les primeres botelles amb taps hermètics. El destapador de pern o rosca fou inventat pel ciutadà anglès  Sr., Hershaw en 1795.
• Sabíeu que...? Conten que el torró fou inventat pel pastisser Pau Turrons, en el segle XVIII, durant l’assajament a Catalunya, on sols tenien per a alimentar-se mel i ametlles. Altres fonts li atribueixen un origen Àrab, de fet els habitants de Xixona ( Alacant) , conten que ells ja el fabricaven molt abans que el pastisser Català.
• Sabíeu que...? Les històries que envolten l’origen de les patates xips són nombrosos i variats. Un dels origen més acceptats és que fou George Crumble, xef d’un Restaurant a Saratoga , qui després de rebre les queixes d’un client que trobava les patates fregides massa gruixudes, les tallà ben finetes sorprenent al client i aconseguint un producte que avui en dia representa l’snack més consumit arreu del mon.
• Sabíeu que...? Un dels formatges més grossos que tradicionalment és fabriquen es l’Emmental Suïs. Cada peça de formatge pot arribar a pesar més  70 quilograms
• Sabíeu que...? Els espanyols portaren la tomàtiga d’Amèrica en el segle XVI, però al principi era considerada una planta ornamental i tòxica. Tingueren que passar 200 anys per a ésser acceptat com a aliment.
• Sabíeu que...? La tomàtiga pertany a la família de les solanàcees  amb més de 2000 espècies, juntament amb l’albergínia, la patata i el pebre. Però també el tabac, i la belladona (una de les plantes més tòxiques). De fet totes les solanàcees contenen unes  substàncies tòxiques denominades alcaloides (com la nicotina o l’atropina);  però generalment és concentren a les fulles i als fruits verds (no madurats).
• Sabíeu que...? A Japó fa més de 10.000 anys que s’usen les algues marines en l’alimentació humana. Y que a Europa el Celtes i el Víkings ( cap al segle X) també les consumien. Avui en dia a Europa, poc a poc,  es van implantant com una aliment més, i és que les seves propietats organolèptiques ( una gran abundància de vitamines, minerals i proteïnes, d’on podem destacar l’aport de calci, magnesi, fòsfor, ferro, iode i de  vitamina B12rics ens sodi) no passen desapercebudes.
• Sabíeu que...? El “crosissant” ,malgrat ésser el dolç típic de Francés, té el seu origen a Viena a finals del segle XVII. Conten que durant l’any 1683 la capital Austríaca estava assetjada pels turcs que intentaren entrar fent un túnel per davall les murades. El lloc escollit estava al costat d’una pastisseria ,i els treballadors donaren la veu d’alarma , salvant a la ciutat. Llavors , i  com a gratitud, el Govern del País va donar l’exclusivitat a n’aquella pastisseria de poder elaborar els seus dolços en forma de mitja lluna, que era l’emblema dels turcs.

Més curiositats de cuina a www.cuinant.com. Envia les teves col·laboracions a parlemdecuina@hotmail.com