COQUES SALADES
Les coques són, tal vegada,
una de les elaboracions més antigues de la nostra gastronomia. Una
massa sense llevat i amb d’aigua,
oli i farina ens remonata al seu orígens de la cuina d’aprofitament
i del dia a dia.
Aquesta pasta pot esser
feta amb varis tipus de farina i cada un l’hi conferirà el seu gust i
textura diferenciadora.:
·
Amb farines fluixes usarem
menys aigua, així hi tot no són les més adequades per a les coques
·
Amb farines fortes , que
són més seques; adquirirà una textura més fàcil d’empastar
·
Les farines integrals
deixaren les masses més fosques i cruixents.
·
Les pastes es poden semi
fullar. I malgrat no necessiten llevat; podem posar-hi per a aconseguir
textures diferenciades.
·
Podem substituir l’oli per
saïm o un altre tipus de greix.
·
Podem substituir l’aigua
per sucs de taronja, vi blanc o altres líquids.
Com veis es poden fer
moltes variacions. La recepta bàsica i més comú seria la de un tassó
d’aigua ( 200 grams), un tassó d’oli ( 200 grams), sal i sa farina que
agafi. Havent de quedar una massa fluixa , lo just per a poder estirar
amb les mans dins sa palangana. No ha de quedar com una massa de pa o de
pizza.
I si hi ha moltes
possibilitats pel que fa a realitzar la pasta;
si pensam en els farciments, aquí la cosa es pot allargat tot el
que volgueu:
Coques
típiques :
·
Trampó : ceba, tomàtiga,
pebre verd, oli i sal .
·
Verdura: bledes, espinacs,
ceba, pebres,tomàtiga , ceba tendre, sal i oli i pebre bord.
·
Pebres vermells torrats i
tomàtiga.
·
Ceba confitada i formatge
de cabra.
·
Ceba i foie.
·
Julivert i ceba. · Verdura amb sardines o arengades
Coques “un poc més
especials”
·
Coca de ceba, sobrassada,
mel i pinyons.
·
Coca de tomàtiga amb
alfabeguera.
·
Coca de pebres torrats amb
esclata-sangs .
·
Coca de pebres torrats i
costelletes de conill ( Tomeu Arbona) .
·
Coques de massa dolça.
·
Coca fullada d’albergínies
escabetxades
·
Coca de gerret ( Caty Juan
de Corral)
·
Coca de sobrassada i xuia (
Caty Juan de Corral)
Sa recepta:
Coca de farina integral de xeixa, amb poma, formatge de cabra i chutney de
poma i ceba
Ingredients:
1 tassó d'oli d'oliva de Sóller, 1
tassó d'aigua i 1 tassó de suc de taronja de Sóller.
Sa farina que agafi.
Sal i pebre
negre.
Dues pomes
verdes ( Granny Smith).
Formatge de
cabra.
Chutney
de poma i ceba de Chatni Dolç.
Uns brots
tendres per a decorar ( rúcola, endívies o lletuga)
Elaboració: Farem sa massa mesclant els líquids i anant
empastant amb sa farina fins que ens quedi una massa homogènia, fluixeta
i que no s'aferri a les mans. Aquesta pasta la posarem be de sal i
pebre. Seguidament l'estirarem ben fina i
la doblegarem damunt ella mateixa per a després tornar a estirar-la.
Aquesta operació la farem tres vegades , d'aquesta manera l'hi aportarem
una textura semi fullada. Es darrer pic que
l'estirem la deixarem fineta i tallarem uns rotllos de 6 cm de diàmetre.
Ho enfornarem a 190ºC uns 2o minuts. Millor si les picam
damunt per a que no s'inflin.
A mitja cocció
( 10 nimuts) hi posarem làmines
de poma sobre cada peça i formatge de cabra damunt , de forma que aquest
es fongui i ho confiti tot.
5 minuts abans d'acabar la cocció
hi posarem una cullerada de chutney per damunt i que tot es confiti.
Es poden decorar, un cop fredes,
amb uns brots tendres de lletuga o algun germinat. Les coques
adquireixen un color i aroma final molt bo si les regam amb oli verge
just abans de servir.
Escola de cuina.
·
Avui
hem xerrat de coques, si entenem per coca
aquest tipus d’elaboracions de
massa estirada fina i cruixent. Però quasi per afinitat i semblança
be hi podríem incloure en aquest grup les coques tapades, que si
be no reben el nom
pròpiament dit de coca. molt s’hi assemblem.
·
Hem refereixo als
pastelons, duqueses , espinagades, panades i altres delícies amb
elaboracions semblants entre uns i els altres.
·
Panades de xot i cabell
d’àngel, panades de carn, panades de sípia, pastelons de llebre,
duqueses de peix, espinagades de mussola, espinagades d’anguila,
espinagades de llom..
uff!... són les 10 del matí quant escric això, no he berenat i fa estona
que estic salivant..
·
I menció també es mereixen
els cocarrois, que aquest si conserven part del nom de “coca”.. crec , i
és opinió meva; , de fet ho he cercat i no ho he trobat; però
dedueixo que el nom de cocarois deu venir de : coca enrollidada.
·
Donsc si havieu quedat amb
gana podeu triar cocarrois de ceba, de beldes i panses, de colflori
|