Ahir  estava a punt de preparar-me el sopar i no sabia que fer-me… ous.. sopeta…amanida; dubtava.  Després d’una estona he vist unes talades de cuixot dolç ben llustroses i m’ha vingut en gana de fer-me un bon sándwich.

I és que el fet de que una recepta o elaboració sigui, aparentment, senzilla; no implica això que no s’ho hagi de posar seny i esment a l’hora de cuinar-la. Igual que una paella  o un aguiat pot sortir malament si no ho feim be, el resultat d’un sándwich també es pot enfonsar més ràpid que despresa. Com ho vaig poder comprovar amb el darrer sándwich que vaig demanar en un bar... com ho poden fer tant malament?.

Aquest “panet” reconegut a nivell internacional , també el podem anomenar bikini. L’origen d’aquest nom estiuenc l’hi ve donat perquè era la elaboració típica de la sala Bikini de Barcelona, allà pels anys 50 . Certament era una versió del croque monsier francés, però el batiaren com a “ l’entepà de la casa” que poc a poc acabà derivant en “ Un Bikini”.

Posant una mica d'atenció a la tècnica de la seva elaboració, utilitzant bons ingredients de qualitat i fent-ho amb amor , ja veureu com fareu un menjar de luxe.

Com tot a la cuina la base d’un bon menjar en són els seus ingredients. Si usam els de millor qualitat ( que hauria d’esser sempre així) ens garantim un 50% ja de l’èxit final. En aquest cas són quatre els ingredients que farem servir per fer un sándwich   o sandvitx mixt. El pa de motlle, la mantega, el cuixot cuit dolç o de York i el formatge.

El pa de motlle, el podeu comprar o fer vosaltres ( aquí teniu la recepta http://www.cuinant.com/pamotlle.htm)

El pa de motlle ideal seria el pa de motlle casolà, però si triem un pa de motlle industrial, tenim moltes opcions. Si és comercial , personalment, jo prefereixo utilitzar els que tenen crosta i la tallada és un poc més gruixada. El tema de la crosta sempre crea certa controvèrsia. Amb crosta o sense crosta?

És un tema de gustos, i sempre ens queda l'opció de retallar les crostes del sandvitx una vegada preparat, però atès que cercam  una cobertura cruixent i sucosa, la meva recomanació és que feu servir sempre pa amb crosta per a aquestes elaboracions calentes, deixant el pa de motlle sense crosta per a panets o aperitius  freds o  similars.

Mantega

Per aconseguir un torrat doradet i a l’hora sucós, hem d'untar les llesques de pa de motlle amb mantega. Procurau fer servir una bona mantega. Per a una bona distribució i a més per reduir la quantitat, és preferible tenir la mantega a temperatura ambient durant uns 20 minuts abans de fer els sandvitxos. Així podrem untar bé les llesques sense afectar-ne la forma i a més podrem posar una quantitat mínima a cada cara ( sempre n’hem de posar a totes les cares).Sí, és convenient donar mantega al pa tant a la cara exterior, que entrarà en contacte amb la planxa, com a la cara interior del sandvitx mixt.

El formatge per fondre

És important utilitzar formatges que fonguin  bé com el gouda, l'emmental, l'havarti o el gruyère. Aquí si entrarà  molt en joc la qüalitat del formatge escollit.  En un sandvitx mixt, si usam formatge de poca qualitat aquestes llesques pràcticament desapareixeran  i es convertiran  en un líquid que pot provocar cremades sense aportar els deliciosos fils fundents de les varietats de formatge que us he aconsellat.

La meva recomanació és posar formatge a les dues cares del pa. Així haurem format un sandvitx de mantega, pa, mantega, formatge, cuixot, formatge, mantega, pa i mantega. D'aquesta manera, el formatge embolicarà el cuixot  tant per dalt com per baix, en una proporció perfecta.

Ara anam  amb el cuixot dolç

És l’altre  l'ingredient principal d'aquesta elaboració pel que és important que compreu un bon cuixot  cuit o de York, el millor que us pugueu permetre. No feu servir “fiambre”  de sandwich  o qualsevol altre preparat càrnic ,  sinó cuixot cuit de veritat. Per si no ho sabíeu el cuixot dolç és precisament això .. una cuixa de xot bullida

A l'hora de comprar-lo, demanau al carnisser  que el talli molt fi. És preferible posar tres o quatre rodanxes molt fines que una gruixuda, la qual no aportarà avantatges. En col·locar el cuixot , podeu formar ones amb les diferents rodanxes per donar volum al sandvitx i fer que sembli més carregat. El resultat serà un sandvitx més sucós.

La tècnica per fer el sandvitx

 On fer el sandvitx? Podem utilitzar una sandvitxera elèctrica, una planxa o una pella. Si usam la sanwichera, n'hi ha moltes que donen bons resultats, encara que al meu entendre cal usar-la amb el termòstat al mínim perquè abans que es torri el pa de més, hagi donat temps que es fongui el formatge a l'interior.

Si optam per fer servir una planxa, una pella hem de cuinar el sandvitx en una cocció molt lenta. Farem servir la graella si volem obtenir sandvitxos amb el ratllat característic, encara que aquest utensili de cuina no deixa els sandvitxos homogèniament torrats.

Per mi, els millors resultats es produeixen utilitzant la planxa, amb el foc al mínim, donant temps que el pa es torri de manera uniforme i que els ingredients es facin lentament fins aconseguir el sandvitx mixt perfecte.

Si fem el sandvitx molt a poc a poc, amb el foc molt baix, alhora que es va torrant el pa anirem fonent el formatge situat més a prop de la planxa. En donar la volta al sandvitx per torrar l'altra cara, l'altra rodanxa de formatge es fondrà també, embolicant  bé el cuixot pels dos costats.

Si utilitzem un foc molt alt, els nostres sandvitxos estaran fets abans però veurem més cremat el sandvitx al seu exterior  i no obstant estarà menys cuinat per dins... així m’el varen donar a mi... el pa cremat i sec i l’interior cruu que casi era viu el poc... i fat... posau-hi una punteta de sal sempre.

És tradició servir el sandvitx tallat per la meitat, -en diagonal, si són pans de motlles quadrats- perquè el comensal pugui veure el tall amb abundant cuixot  i perquè en prémer-lo amb les mans, observi com surt el formatge fos a l'exterior.... si hem triat un  bon formatge al premer-lo sortirà formatge i no greix o oli  com en el cas de formatges low cost.

Si es vol donar un toc més d'elegància, es poden embolicar les meitats de sandvitx en servilletes de paper perquè siguin més còmodes de menjar. El sandvitx mixt es pot menjar amb ganivet i forqueta  però al meu entendre, i é com m’agrada més ... es gaudeix molt més menjant-ho amb les mans.

 Sa recepta

Ingredients

Pa de motlle en llesques    

Mantega a temperatura ambient

Formatge Gouda a rodanxes generoses (o emmental o gruyère)

 Cuixot cuit tallat a rodanxes fines

Una punteta de sal.

Tallam el pa a llesques d'un dit de gruix, conservant la crosta . Untam ambdues cares de les dues llesques amb la mantega tova, repartint-la generosament per tota la superfície.

Muntam el  sandvitx com ja us he explicat abans  i el cuinam dins sansvitxera ,una planxa antiadherent o graella acanalada amb marques de grill, a temperatura molt baixa, i col·locam el sandvitx, pressionant suaument perquè es vagi torrant i fonent el formatge. Si es fa servir sandvitxera, posarem el termòstat al mínim.

Mantenim la potència suau i donam la volta al pa amb l'espàtula per daurar-lo per l'altra cara i acabar de fondre el formatge. Servim immediatament, tallant el sandvitx per la meitat, en diagonal si és quadrat.

Escola de cuina:

·         Altres sandwichs amb nom propi: Sandwich  Club, vegetal, de tonyina, pollastre, cubano, croque-monsieur, francesinha.

·         Tradicionalment el  sandvitx s’acompanya de patates  o amb una mica d'amanida, però en general, només cal servir el sandvitx mixt tot sol , sense més guarnició.

·         Hi ha diverses fonts bibliogràfiques que assenyalen el seu origen a l'Anglaterra del segle XVIII quan John Montagu, comte de Sandwich i jugador habitual de cartes , va demanar que li servissin unes rodanxes de roast beef entre dues llesques de pa. Així podria menjar sense interrompre la partida.

·         Croque- Monsieur. Aquest clàssic dels cafès parisencs és una sofisticació del sandvitx mixt. S'elabora amb pa de motlle, cuixot  dolç i formatge emmental o gruyere. La diferència és que també es posa formatge fora de la llesca i es gratina al forn. Això li dóna una consistència més  cruixent.