Xoriguer

Entrevista a Tolo Trias Luís i Oscar Martínez Plaza.

El local acollidor i càlid, l’ambient exquisit i familiar , el sevei professional i inmillorable, la cuina fascinant, innovadora, i sorprendent però conservant els perfums de la nostra terra. Tot això te un nom Restaurant Xoriguer i un llinatge: Tolo i Oscar

Començam pel principi. Des de quan aquest binomi Oscar/ Tolo, Tolo/Oscar?
Tots dos: Uf!, des de fa deu anys. Devers l’anys 93 treballàrem plegats al Vistamar a Valldemossa. Allà treballàrem al voltant d’uns 5 anys ( en Tolo un any més) .

Quin és el paper de cadescun?
Tots dos: Ens repartim la feina, fein feina per cicles , per exemple al restaurant estam 3 setmanes al menjador i 3 setmanes dins la cuina, un pic per hom.

I Vos duis bé?
(Riuen)
Tots dos: Tots els matrimonis tenen discusions, i més que discusions: varietat de punts de vista, pero sempre arribam a una decisió comú. No ens hem barallat mai, això no.

Quan i com sorgí l’idea xoriguer?
Tots dos: Coneixíem a l’antic propietari , en Juan Romero i la sa seva filla n’Isabel, quan ens enteràrem de que deixaven el restaurant, li proposàrem agafar-lo nosaltres i amb un vespre ho arreglàrem tot.

Però abans segur que foren altres els locals on treballàreu , no?
Tots dos. Al Vistamar, Sa lontja , Las Olas , entre d’altres.

I a quina edat iniciàreu el vostre camí professional?
Oscar: Als 14 sense nòmina i d’escurador.
Tolo: Vaig treballar de l’any 86 al 91 a Las Olas. També vaig començar d’abaix de tot
A qui recomanarieu que vengués a menjar al Xoriguer?
* Tots dos: A qui no ho hagi provat mai, creim que si t’agrada repeteixes.
Intentam aconseguir amb la nostra cuina i servei un ambient agradable i tranquil.
Oscar: La nostra mitja d’edat dels clients és de 25 a 40 anys, però el millor que saber fer o oferim a tot hom.

I que es pot trobar quant arribí?
Tots dos: Un ambient còmode i tranquil, i a l’hora degustar i assaborir una carta, que per cert camvian molt sovint.

Però parlem un poc més de vosaltres....on estudiàreu , o si heu sortit a fora de l’illa pera estudiar?
Tots dos: Hem realitzat els nostres estidis a les illes ( al Juníper Serra), també rebem molt influència dels bons cuiners Mallorquins. Hem realitzat alguns cursos a fora, destacant els realitzats amb Ferràn Adrià, del Bulli.
Però som 100 % autòctons, treballam els productes de l’illa i els intentam personalitzar, sempre ,però, tingent present les bases de la cuina.

Darrerament heu rebut una sèrie de guardons, Coberts de plata, expliau-mos u poc això?
Tots dos: Vàrem tenir la sort de guanyar el Campionat de Joves cuiners de Balears .Ara preparam la nostra participació a Madrid. Tenim la sort de que al restaurant podem provar els plats de concursos i incluir-los a la carta per saber l’opinió dels nostres clients.

Quín tipus de cuina treballau vosaltres, com la definiríeu?
Tots dos: De mercat , amb tocs personals. Avui en dia tot hom innova molt i deixen de banda les arrels de la feina ben feta. Nosaltres oferim menús degustació amb 7 plats de ½ raccions. La clau la varietat i empar productes d’aquí.

Quines coses podriem trobar dins la vostra senalla d’anar al mercat?
Tots dos: Qualitat, selecció. Peix de sóller. Tenim bons proveedors i ells ja sols en ofereixen el que saben que volem.

I quines no trobariem mai?.
Oscar: Peix congelat.

A veure, qualque consell per als joves que s’inicíen dins els mon de la restauració?
Oscar: Paciència i constància
Tolo: No deixar d’estudiar. Aquesta és la clau.

I vosaltres si poguèsiu tornar a escollir, us trobaríem aquí mateix?
( amb segueretat i clàrament)
Tots dos :Si, la feina ens omple

Quines coses caviaríeu?
Tolo: Pot ser treballar a fora, a altres països, la Xina, Japó, per exemple.
Oscar:Treballar amb Torreblanca, un dels millors pastissers Espanyols.

Un poc d’actualitat.: Imaginau que us reserven una taula per al Sr Aznar , el Sr Bush i el Sr Tony Blair; quin menjar els recomananaríeu?
( Les cares que sels hi han quedat són de foto)
Oscar: Uau, la pregunta del milló.......
Tolo: Ensalada de perdigons.
Oscar: Com a professionals ofeririem el millor que tenim, però això si un postre per a la Pau.
Tolo: Si , un postre per a la Pau

I ja per acabar, de que sopareu avui vespre.......?
Tots dos : Ni idea, ja verem si trobam alguna cosa, no som triats.

L’entrevista es perllongà per espai de més d’una hora. Ells sempre atents, agradables i es nota que entregats al complet a la seva feina, Tot un plaeer parlar amb ells. Gràcies a tots dos i fins aviat.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com