Xocolata a Sóller. Articles

Publicat en el dia 20 d'agost de 2005

Sóller i la xocolata. "Chocolates Pastor"

Al llarg del segle XIX es multiplicaven el productors de xocolata la pedra, a tot Mallorca, però principalment a Sóller, on existia una important indústria xocolatera, que havien portat de Puerto Rico els inmigrants que allà partiren . Cap a l’any 1870, l’Arxiduc Lluís Salvador (Florència, 1847, Bohèmia, 1915) fa un recompte de indústries alimentàries i anota l’existència de 4 fàbriques d’aquest producte i uns 47 artesans xocolaters, amb un total de 90 empleats , que elaboraven xocolata ala pedra i per a beure, que solia acompanyar a les ensaïmades, quartos, madritxos i fins hi tot al pa torrat. Aquest producte s’esdevé berenada obligada a les cases senyorials, arribant a instaurar l’hora de la xocolata.

A ciutat la primera xocolateria fou Can Joan de S’aigo, oberta l’any 1700. A Sóller les principals fàbriques de xocolata foren :

Can Pinya , al carrer de Sa Lluna, nº 36, elaborant " Chocolates Piña" ( 1900-1957)

Can Ceba al carrer de la Rectoria, on ara hi ha una peixateria, i que elaboraven el "Chocolate Deià".(1900-1973)

En Joy , al carrer de Bon Any , on ara hi ha la tenda de Cavall Verd, elaborant "Chocolates Joy"(1910-1973)

En Cortés, a la plaça de l’estació, on ara hi ha la cafeteria; i que elaboraven els "Chocolates la Cigüeña".(1940-1964)

Can Pastor, també a la plaça de Dels Caiguts, on ara hi ha un forn de pa; i que elaboraven "Chocolates Pastor". (1870-1980)

Cal a dir que les de Can Ceba i En Joy (+/- 1950) es fusionaren muntant els tallers al carrer de Santa Teresa.

Anem a conèixer un poc més aquesta època daurada del xocolata a Sóller de la veu de Francesc Pastor de Can Pastor .

Com era la fabricació i la feina de la xocolata a Sóller?

A Sóller hi havia 5 fàbriques de xocolata i la nostra fou una de les primeres, cap allà l’any 1870 de la ma de meu padrí Pere Joan Pastor i la darrera en tancar devers l’any 1980 amb el meu germà en Jaume.

L’any 1870 la feina amb el xocolata era molt dura, es feia tot a mà , torrat, moldre, empastar, encapsar i gaire be en un dia sols es podien fer 12 pastilles, d’una lliura ( uns 400 grs) .

Devers l’any 1900 el meu pare en Pere Joan Pastor va incorporar un molí amb una bístia i la darrera reforma fou cap a l’any 1950 quant adquirírem una mescladora centrifugadora i una refinadora que ens permetia fer uns 100 kg d’una sola tongada .

La xocolata es venia a Sóller i s’exportava a altres llocs de l’illa con Palma, Felanitx, Inca etc.

Quins tipus de xocolata feieu?

Principalment xocolata a la pedra aromatitzat amb canyella o vainilla, però el meu pare va partir a França un temps i va aprendre a fer bombons i els feiem d’avellanes, anous, de pells de taronja.

La matèria prima arribava de la Guinea espanyola o de Brasil , principalment i la nostra fórmula contenia un 90% de cacau i un 10 % de farina de blat.

La feina es basava en Cuites que cada una venia a ésser un 60 /70 Kg, i en feiem 3 0 4 cada setmana , durant tot l’any

Jo vaig fer feina amb el xocolata fins que vaig anar a fer el servei militar , però el meu germà seguí fins que varen tancar l’any 1980

Que queda del xocolata a Sóller?

Molts bons records, a més tota la maquinària encara la conservo en bon estat i alguns dels envoltoris de les pastilles de xocolata (em regala un) i els vídeo de la Wilma.

Si, cont’ans alguna cosa d’aquell vídeo i de la Wilma.

La Wilma fou una productora de vídeo que muntàrem a Sóller alguns amics i feiem pel·lícules i documentals , jo n’era el director.

Un dels documentals fou sobre l’elaboració del xocolata i en ell es veu tot el procés d’elaboració artesanal, els protagonistes són el meu germà en Jaume i Na Rosa i el filmàrem devers l’any 1975 o 1976. És un bon record

Moltes gràcies per tots i fins aviat.

Gràcies per tot.

Si voleu veure el documental del xocolata de la productora WILMA , tot un legat històric de Sóller, el podeu veure a la web d’aquesta secció www.cuinant.com , la setmana que ve seguirem esbrinant més secrets d’aquest or negre i dolç.

Més informació i articles a www.cuinant.com, el primer portal gastronòmic de Sóller

Publicat en el dia 27 d'agost de 2005

Sóller i la xocolata. "Chocolates Deià"

Seguint amb l’historia de la xocolata a Sóller , avui ens dirigim a casa de Don Joan Deià, de Can Ceba, , un dels darrers mestres xocolaters de Sóller, per a descobrir un poc més d'aquest ofici ja desaparegut a Sóller.

Don Joan Deià ens rep molt amablement i asseguts còmodament en el seu saló ens va relatant i revelant totes les vivències de com eren els Chocolates Deià.

Que ens podeu contar dels Chocolates Deià?

A la primeria la fàbrica ( prop de l'any 1900) estava situada al carrer de la rectoria i devers l'any 1942 o 1943 ens ajuntàrem amb Chocolates Joy , passant els tallers al carrer de Santa Teresa.

La Fàbrica era familiar, així hi tot teníem dos empleats, però bàsicament hi fèiem feina el meu sogre ( Don Joan Ensenyat) , jo i la meva dona. Més tard els meus fills també hi treballaren.

Les primeres màquines que empraven eren un molí , semblant als de les tafones i poc més. Poc a poc hi anàrem afegint altres màquines com la refinadora, la peladora, el mesclador o la conxa; que servia per a llevar l'acidesa al xocolata fi, tardava unes 8 hores a 40ªC. La batedora i el frigorífic completaven l'equip de la fàbrica.

Més o manco fèiem uns 200 kg al dia de xocolata per coure ( a la tassa) i uns 80 kg de xocolata fi ( que era la màxima cabuda de la conxa)

Al principi fèiem només xocolata per coure i després férem xocolates fins amb llet, avellanes , blanc etc.

I aquest xocolata era per a Mallorca o també s'exportava?

Sóller, El Monestir de Lluch ,Mallorca, Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i San Sebastià eren alguns dels destins dels nostres productes, malgrat fèiem una producció petita podem dir que molta gent a tastat el xocolata de Sóller.

Record - diu Don Joan- que a Madrid hi havia un forn anomenat Ensimadas Formentor, que era el que venia els nostres productes i molta gent que el visitava demana d'on eren aquelles xocolates, i més tard venien a casa nostre recomanats de Madrid per a comprar-ne. A Barcelona els enviàvem a la Plaça de Canaletes, però no record el nom de l'establiment.

Com a curiositat, a Sóller, teníem un al·lot amb una bicicleta amb un carretó, que molta gent deu recordar, que repartia la xocolata per tota la vall.

I la matèria prima?

El cacau venia principalment de Guayaquil, la resta d'ingredients, farina, sucre, canyella, avellanes, tot natural. Tardàvem al voltant d'un dia en fer la xocolata i deixar-la llesta per servir. Una de les coses que també fèiem eren unes bosses de xocolata en pols a granel ( tipus cola-caco)

I quant es va fer la darrera barra de xocolata?

Uf!, ja deu fer més de 30 anys, devers l'any 1973, entre canvis de normativa i augment del preu de cacau, no vàrem poder competir amb fàbriques més grans i tancàrem. Fèiem alguna cosa més , però al morir la meva dona, dos anys després ja vàrem tancar definitivament.

Ja per acabar recorda alguna anècdota ?

Si, la meva dóna usava la pell del cacau per a fer foc, no compraven llenya per a les torradores ni per l'aigua calenta.

També que gràcies a veure com funcionava la refinadora , amb varis corrons, vaig idear la " maquinilla", per a la pesca de llagosta; un artilugi que ajudava en las labors de recollida de la pesca, va tenir molt d'èxit i 2 anys després quasi tota la flota mallorquina ja usava aquest invent, i jo sense haver-lo patentat ( riu).

Gràcies per tot

Gràcies a vosaltres per l’interès d'aquest ofici.

Abans d'acabar vull agrair la seva ajuda en aquest article als fills de Don Joan ,na Carmen i en Toni, que han ajudat aportant dades i vivències de primera ma.

La setmana qui ve seguirem descobrint més sobre la xocolata.

Més xocolata , fotos, vídeos i suggerents receptes a www.cuinant.com

Publicat en el dia 3 de setembre

Sóller i la xocolata. "Chocolates Joy"

Seguint amb el nostre particular recorregut per les xocolateries de Sóller, avui visitam al Sr Marcelino Rullán Colom ( 83 anys) de la Xocolateria Joy, situada al carrer de Bon Any, on ara trobam Cavall Verd. Marcelino ens rep a casa seva, i poc a poc comença a desgranar la història de la xocolateria de Can Joy , una història plena de bon records i sobre tot bons sabors.

Ens podria contar la història de “ Chocolates Joy”

La xocolateria fou fundada devers l’any 1910 de la ma del padrí de ma Mare el senyor Juan Joy, més tard seguiria el seu fill ( el meu padrí) Pep Joy ; i uns anys després, ma mare i jo , que devia tenir a les hores uns 23 o 25 anys.

Principalment elaboràvem , com quasi totes les xocolateries, xocolata per coure, a la tassa, però apart també fèiem xocolates fines ; amb llet , avellanes o amb mantega de cacau. Algunes curiositats en els nostres productes , era el que anomenàvem xocolata de noces, que fèiem per aquests aconteixaments afegint-hi un poc de farina de maís que donava un gust especial. Aquesta xocolata era millor si la deixàvem un dia en repòs i després l’encalentíem.

Era molt dura la feina?

L’Empresa , podríem dir , que era familiar , i pel que fa a la feina, amb un dia realitzàvem tot el procés. Començàvem amb el procés de torrat del gra de cacau, que a les hores ens arribava de l’Illa de Fernando Po (avui anomenada Bioko, a la Guinea Equatorial, Àfrica). Un cop tamisat, es a dir separar el gra de la pell el passàvem al molí on les pedres calentes extreien tot el greix . Després afegíem el sucre i els aromes, es pastava i es deixaven reposar les barres.

La proporció que usàvem eren de 4 parts de cacau, 8 de sucre i 2 de farina.

I com va sorgir la idea de fusionar-se amb “Chocolates Deià”?

Doncs devers l’any 1945, o 1950, no ho recordo bé, ens reunirem els 5 productors de xocolata per intentar crear una comunitat o cooperativa, però per unes raons o unes altres, sols ens ajuntarem en Joan “ Ceba” (Sr Joan Deià), obrint uns nous tallers al carrer de Sta. Teresa, usant les màquines d’ambdues empreses. I així seguírem fins que tancàrem devers l’any 1973, aproximadament.

I la raó d’haver de tancar?

Molts foren els motius però principalment la pèrdua de les colònies i la manca de matèria prima degut a l’elevat preu, no ens va poder fer competitius front a altres empreses i un darrera l’altre tots tancarem; i això que ma mare tenia accions en una finca productora de cacau , però les vàrem tenir que vendre.

També ens afectà el règim franquista i els “cupos” que ens assignàvem , es adir , ens donàvem una certa quantitat de cacau per a elaborar, però ens 15 dies ja l’havíem acabat . A vegades ens repartíem entre la resta de xocolaters, el “cupos” per a poder vendre a altres parts de l’illa , un pic per hom, però no era suficient. Un cop havent pagat el “cupo” sols n’obteníem un 20% de benefici , i això quan n’hi havia. Crec que els “cupos” a Sóller estaven repartits així: Nosaltres ( Joy / Deià) en teníem 11 sacs, en Cortés 3, i en Pinya i En Pastor 5 cada un.

També record que en aquell temps, la gent s’estimava més usar les cartilles de racionament comprant arròs , farina o llegums que adquirint xocolata.

I ja per acabar, recorda alguna anècdota ?

Era habitual que les senyores de Sóller vinguessin a les fàbriques a cercar el paper de xocolata; un paper d’estrassa que empràvem per a pesar la xocolata damunt les balances de llautó i que queda impregnat del greix del cacau; per a posar damunt els pits dels al·lots constipats o congestionant, així com ara empram el “Vicks Vaporub”

També a les apotecaries venien unes barretes fetes amb el greix del cacau, per a posar-se sobre els morros tallats.

Una altre cosa és que si ens sobrava excedent del “cupo”, el portàvem a l’ajuntament on es creava un fondo d’aliments i si algú necessitat, per ordre mèdica, havia de menester alguna cosa ho podia anar a cerca allà.

Moltes gràcies, ha estat un plaer parlar amb vostè

Gràcies a tu per al teu interès, casa meva és casa vostre.

Si voleu saber més sobre la xocolata, veure el vídeo de l’elaboració artesana filmat a Sóller l’any 1975 per la WILMA, podeu visitar el portal web d’aquest secció a www.cuinant.com el primer portal gastronòmic de Sóller. També podeu enviar les vostres suggerències , receptes o tot allò que voleu publicar en aquestes pàgines podeu escriure a parlemdecuina@hotmail.com .

La setmana qui ve descobrirem “ Chocolates Piña”. Fins llavors .

Publicat en el dia 10 de setembre

Sóller i la xocolata. "Chocolates Piña"

El nostre particular viatge per món de les xocolateries a Sóller ens porta a visitar la fàbrica de “Chocolates Piña” (1900-1956) , situada al carrer de Sa Lluna nº 36 i per a aquesta visita parlam amb el Sr. Pep Pinya i la seva esposa Sra. Margalida, que ens conten els secrets més dolços d’aquella època.

Contin’s els orígens de “Chocolates Pinya”

Vàrem començar prop de l’any 1900 , amb el meu padrí Miquel Forteza i amb el començament de l’electrificació , de fet crec que Sóller degué ésser un dels primers pobles amb electricitat , després d’Alaró i Ciutat.

Tot el temps el negoci va ésser familiar, al carrer de Sa lluna nº 36, i a més de la xocolata teníem també una tenda de queviures i de fruits secs torrats.

I el producte?

Be, la matèria prima el cacau, ens arribava primer d’Amèrica i el fruit de cacau rebia el nom del port on era embarcat, així rebíem cacau de Guayaquil, de Bahia, de Santos.

Posteriorment quasi totes les xocolateries de Sóller rebíem el cacau de l’illa de Fernando Po a la Guinea Espanyola ( Àfrica )

En podíem elaborar uns 75 o 100 kg per dia i tot el procés durava més o manco un dia.

Ens podrien contar algunes coses sobre el procés d’elaboració de la xocolata?

Era un procés delicat, sobre tot pel que fa a la temperatura que no podia superar els 36ºC, cosa que si succeïa la xocolata “ es tacava” i no resultava brillant. Per a controlar això el mestre xocolater catava un poc de xocolata amb el seu llavi inferior i podia establir quin era el seu punt més òptim.

Elaboràvem xocolates amb essències, vainilla , canyella, etc.; i per extreure-les, la vainilla per exemple, les deixàvem dins un pots amb sucre i aquell sucre n’absorbia tot el sabor. També trèiem essències amb alcohol.

Pel que era l’elaboració, primer dedicàvem un dia a torrar el gra, ja que era millor elaborar-lo si el gra no estava calent , i un cop era fred ja es podia moldre i extreure el greix que mesclàvem amb el sucre i la farina d’arròs.

Enyorau aquella època?.

No massa, no eren temps excessivament fàcils, el que si enyor o del que tinc més nostàlgia, diu el Sr Pep Pinya, és de les qualitats i la puresa d’aquelles xocolates; saber que el que menges eren cacau , sucre, vainilla i res més.

Alguna curiositat o anècdota

Tant nosaltres com en Pastor ( de “Chocolates Pastor”), veníem una canyella que li dèiem d’Holanda, que era molt demandada. Es tractava d’una canyella que ens arribava en unes branques molt grosses i la molíem molt fina, quasi pols, molta gent en venia a cercar.

- ( aquí sortim al patí i em mostren el morter de ferro que empraven per aquesta tasca)-

També els qui venien eren la gent del poble ,enviada pels apotecaris o el metge, que necessitaven xocolata com reconstituent o per alleugerar la congestió, per això darrer s’enduien el paper de pesar o d’embolicar la xocolata que havia quedat impregnat de greix .

-(L’entrevista és va perllongar per espai de tres quarts d’hora on hen varen deleitar amb una amena conversació, sobre la xocolata ,la cuina iun poc de l’ història de Sóller, a més vaig poder comprovar la fascinació de la Sra Margalida Florit per les conserves i la cuina dolça , però això serà per a un altre article)-

Publicat en el dia 17 de setembre

Sóller i la xocolata. "Chocolates La cigüeña"

Seguint amb aquesta " gustosa" descoberta de les xocolateries a Sóller, per a la jornada d'avui descobrirem com era i que fèiem a Xocolates Cortés i els " Chocolates La Cigüeña" . El viatge el farem de la ma del record de Francisca Cortés filla del Mestre xocolater Lluís Cortés Segura, que amb l’ajut de la seva mare i alguns documents familiars ha rescatat un poc de la història xocolatera de la seva família.

Com s'inicia la tradició xocolatera a la vostra família?

El germà del meu pare , n'Alfons, i mon pare treballaren al la xocolateria de Can Joy , però prest el meu pare, l'any 36, partí a la gerra civil.

Del front tornà ferit i ja a Sóller,- i encara no sabem com -, el meu pare i el seu germà, s'enadonaren que a Menorca es venien unes màquines de fer xocolata i de seguida s'embarcaren per a comprar-les i muntar la xocolateria a la casa on vivien, prop de l'estació ; a finals de l'any 39 o principis del 40.

Com era la feina, i quins tipus de productes elaboràveu?.

Ma mare, que per aquell temps festejava al meu pare, recorda que la feina començava torrant el cacau que venia de Guinea i el meu pare pujava al porxo , on hi havia l'estufa per torrar , amb un llibre per llegir mentre anava torrant el cacau en un procés lent i constant .

Elaboràvem , principalment, xocolata per coure, però també fèiem xocolates fines d’avellanes, alguns bombons de raïm; que el meu pare feia per la seva al·lota ( ma mare) . Un dels dolces més demandats eren les Avellanetes, uns fruits secs recoberts de xocolata cruixenta.

Per cert, i com a curiositat; per que el nom de "La Cigüeña"?

Aquest també és un fet que ens va cridar l'atenció aquest dies passat mentre cercàvem informació de la xocolateria. Creim que el nom vingué donat per una gran cigonya que hi ha a la vidriera de casa de la meva germana ( que era la casa de la xocolateria) , però no n’estem del tot segurs.

Tot el que fèieu ,era per vendre a Sóller?.

Quasi tot si, així hi tot el Forn de Sant Eulàlia , a Palma, ens comparava molts de productes . També exportaven alguna cosa , però no era un mercat tant important com el que teníem amb els Sollerics i la resta de Mallorca.

I fins quant funcionà la fàbrica?

L'any 64 tancàrem, ja que el meu pare estava malalt i la resta de família no podia seguir amb el negoci, després el meu pare passà a vendre carburant per a les barques i més tard muntà la benzinera de Sóller. Realment no sabem com li sortí aquest dèria xocolatera, ja que la seva família sempre havia treballat l'argent, eren argenters; pot ser un seguit de sortoses casualitats dugueren al meu pare al mon de la xocolata.

Recordau alguna anècdota o vivència més?

Ara, no fa massa , fent obra per la casa trobàrem algunes peces i motlles de la fàbrica , però el més curiós fou trobar un sac de cacau , amb uns 40 anys, que ningú l'havia vista mai, i havia estat en aquell racó tot aquest temps.

Per acabar ens agradaria recordar a alguns del que treballaren a la fàbrica com foren el germà del meu pare n'Alfons , la seva germana, sa Tia Teresa, en Lluís, en Cristino ,el fill de n'Alfons en Rafel i n'Andreu Xumet que amb la seva bicicleta armada amb un carretó repartia la xocolata per tot Sóller.

Moltes gràcies pel seu temps?

Gràcies per rescatar un poc de l’historia de Sóller, aquí teniu casa vostre.

- Na Francisca Cortés em lliurà un bon grapat de documents de l'antiga fàbrica , envoltòris de xocolata( que il·lustren aquest article), llibres de comptes i divers material com son catàlegs, llistats de preus o reglamentació de l'època. Uns documents molt interessant que podreu veure a www.cuinant.com ; el primer portal gastronòmic de Sóller-

Si voleu saber més sobre la xocolata, veure el vídeo de l’elaboració artesana filmat a Sóller l’any 1975 per la WILMA, podeu visitar el portal web d’aquest secció a www.cuinant.com . També podeu enviar les vostres suggerències , receptes o tot allò que voleu publicar en aquestes pàgines podeu escriure a parlemdecuina@hotmail.com .

Xocolata a Sóller (IX) Publicat en el Sóller dia 15 d'octubre de 2005

Visita a la fàbrica de xocolata de Can Pastor.

Arrel de les entrevistes realitzades, el Sr Francesc Pastor ( “ Chocolates Pastor”) hem va convidar a visitar l’antiga fàbrica a la plaça dels Caiguts. La visita fou com un viatge al passat, com retornar a n’aquells temps l’aroma de la xocolata recent feta impregnava els carrers de la Vall.

La visita comença baixant al subsòl de l’edifici , per una escala de ma, que si més no contribuïa a n’aquella especial atmosfera . En Francesc Pastor em mostrà totes les màquines i hem descrigué el seu funcionament com si hagués estat ahir el darrer dia de feina . Tota la maquinària estava en el seu emplaçament habitual i fins hi tot les taules i cadires de fusta semblaven no haver-se mogut de lloc en 30 anys.

Recordant el vídeo que filmà Francesc Pastor l’any 1975) , i amb les imatges de les màquines en funcionament encara fresques a la retina, més augmentava la meva fascinació. ( El vídeo es pot veure a www.cuinant.com)

Seguin les fotografies que acompanyen aquest article intentaré mostrar-vos com era una fàbrica de xocolata a Sóller.

(Primera fila ,a l’esquerra de la fotografia) Podeu observar el morter de pedra , usat per a moldre la canyella i aquelles essències que conformaven el flaire de les pastilles de xocolata.

( Primera fila, al centre) Pedra semi curvada i corrons de pedra , per a moldre el gra de cacau de forma manual. Al vídeo de la xocolata es veu el seu sistema de funcionament..

( Primera fila, a la dreta de la imatge) Motlles de xocolata. ( Cortesia de Can Pinya.)

( Segona fila, a l’esquerra de la fotografia). Una refinadora per a deixar ben fi el sucre, l’ametlla o qualsevol altre ingredient del procés d’elaboració de la xocolata.

( Segona fila, a la dreta) La imatge correspon a una mescladora que homogeneïtzava la mescla de tots els productes. Abans de la industrialització aquest procés d’empastat es feia a ma. ( veure el video)

( Tercer grup d’imatges, l’esquerra) Batedora. Aquest aparell copejava de forma repetitiva els motlles plens i en repartia uniformement el seu contingut. Tenia cabuda per vàries tandes de motlles

(Tercer grup d’imatges, segona imatge per l’esquerra). Apart de la xocolata , a Can pastor també feien altres serveis. Un d’ells era picar l’ametlla, que portava la gent, per als dolços Nadalencs. Aquesta era, doncs, una de les múltiples funcions d’aquesta picadora

( Tercer grup d’imatges, tercera imatge per l’esquerra,) El molí de xocolata . Un cop pelat i torrat, el gra es transformava en una pasta melosa amb aquesta màquina

( Tercera fila a la dreta) Descascarilladora . Amb aquest artilugi es separava la closca del bessó del cacau.

Apart de la maquinària, en Francesc Pastor em mostrà antics motlles, envoltòris i un segui de petits estris usats per aquesta tasca tan dolça.

La visita acabà com havia començat, accedint als pisos superiors a través de la petita escala de ma , moment en que el contacte amb la llum hem retornà a l’actualitat.

Vull agrair a tots el que han ajudat per a la realització d'aquests articles, aportant consells, idees, informació i experiències: Sa meva dona na Virgínia, sa meva padrina Maria Ferrer, als meus pares Toni i Xisca, al Sr Joan Deià ( "Chocolates Deià"), al Sr Francesc Pastor ("Chocolates Pastor"), al Sr Marcelí Rullàn ( "Chocolates Joy"), al Sr Pep Pinya i esposa , Sra Margalida Florit ("Chocolates Piña"); Carmen i Toni (De can Deià), Sr Genaro (De Can Joy), a Toni Pinya Florit i Miquel Socies i a tots aquells que d'una manera o d'altra han col·laborat Gràcies a tots .

Juan Antonio Fernández Vila ( agost 2005)