REFLEXIONS EN VEU ALTA:

 

Anar de “xiringuitos”

Unes de les activitats  més comunes a l’estiu  es anar a la platja i menjar als “xiringuitos”. Aquells establiment  de restauració , de temporada, generalment petits , sense sala interior (sols tenen terrassa) i on podem recuperar  forces , refugiar-nos de les hores més dures del Sol  per després continuar la nostra jornada natatòria fins que ens surtin escates o ganyes ( el  que passi primer).

Solen oferir cartes basades en producte fresc i coccions curtes: amanides, carn o peix planxa, pa amb oli,  hamburgueses o pizzes; sense oblidar-nos de la clàssica paella carregada d’escamarlans, muscles i tiretes de pebres torrats...amb una bona llimona al mig......

Els xiriguingits sorgirem juntament amb el boom turístic dels anys 60-70, mentres les primeres línies s’omplien d’hotels per a acollir aquells suecs i sueques ; a  les platges i cales si muntaven barraques de fusta o d’obra  on pendre un refresc, un Lumumba ( cognac amb laccao)  o menjar  un biquini, un pijama o la paella dels diumenges.

Aquells establiments primigenis varen anar evolucionat i les barraques de fusta deixaren pas a “ xiringuitos” que ara s’anomenen Beach Blubs... on les teulades de canyís han deixat pas a les teles blanques  impol·lutes ; la música de cassette s’ha arreconat en vers al tecno-tans-chill-out i la decoració ikeaminimalista s’ha menjar a les xarxes, boies i alguna nacra penjada ( per cert ara hi ha un greu problema amb elles).

Altres establiments han desaparegut , fruit del pas del temps , reformes urbanístiques o jubilacions. Quin o recorda el xiringuito de la Platja Artificial, Can Pipeta/Bar Vicente o el Kioko de Can Repic. I altres com el Canyís ham anat evolucionat i s’han esblert com a restaurants de referencia per a la gastronomia de la zona.

San Franciscos, “melón con jamón” , Sangries, “Creppes Suzette”, “Banana Split” , còctel de gambes, trempons i variats amb molta monesa o  sardines torrades eren els plats típics del les seves cartes.

Jo recordo tenir que fe una hora ( o més) de coa per anar a menjar un trempó de Can Pipeta, que més que un trampó era un “tramponasso”. Això si en acabar un frigo dedo, un frigo pie o un sandwich gelat eren les delícies de petits i grans.

FOTOS  : A dalt esquera ( Bar Vicente i el meu pare amb velomar...), a dalt dreta i a baix dreta El KIOSKO de sa platja  i a baix esquerra El Canyís.

Però malgrat xerri amb un to de certa nostàlgia , encara hi ha llocs que conserven aquell esperit primigeni, amb les corresponents “actualitzacions” però essència de xiringuito 100%. Com el restaurant de Can Lluc a Sa Cala de Deià , on amb una bona Sangria, un plat de sardines i unes costelles de xot torrades , ets sent com l’amo del Mon. Si el lloc és com un paradís el menjar és com el Manà. Un establiment més que recomanable, un tracte acollidor i un preus ajustats a un producte d’alta qualitat.

Avui m’he posat un poc “melòs” recordant quant era petit ( ja ha plogut un poc de llavors ençà), però es que la vida a primera línea sempre ha estat relacionada amb el turisme i més si els teus pares tenen un Souvenir  i una pensió ( Florida)... però hi havia més. Recordo anar a dinar al “ callejon” del Costa Brava, a trescar per les habitacions del Bahia; a llogar velomars a n’en Quenc; recordo  aquell home que venia caramels amb un paner ben gros per la platja o les “foto colore muy bonitos” del Sr Molina.  Tot això regat amb jornades maratonianes de platja, arena al banyador tot el dia i encalçar al·lotes ( nacionals o estrangeres) per ses roques del Marina...per cert , recordau aquells pins que hi havia al davant?

Au! Anam a acabar la jornada gastronòmica d’avui amb una bona sangria freda a la barra del xiringuito

Ingredients per fer uns 2 litres de sangria:

    3/4 de litre de vi negre, 2 melicotons, 1 taronja, una llimona, 1 poma, ½ litre de suc de taronja acabat d’esprémer, el suc d’una llimona , un 1 de canyella en branca, 2 cullerades de sucre i “graciosa”


Abocarem el vi dins una gerra  grossa de vidre ( o test si la volem més rústica) . Tallarem a fruita en daus de 1 cm de cantó i l’abocarem dins el vi. A sobre aquesta mescla hi abocarem el sucs de llimona i de taronja.  Per acabar hi posarem el  sucre i la canyella i amb una cullera de fusta ho mesclarem be tot    Hi ha qui per endolcir la sangria prepara un almívar.  En aquest cas posarem el sucre dins la mateixa quantitat d’aigua i ho farem bullir. Usarem aquest almívar , en esser fred, per donar dolçor a la sangria

Un cop ben mesclada convé deixar reposar la sangria una estona pe tal d’homogeneïtzar els sabors . Just abans de servir hi posarem un poc de gel  .    

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus: 

  parlemdecuina@hotmail.com 

Juan Antonio Fernandez Vila.
Copyright © d'ençà de 2004  [www.cuinant.com].

Reservats tots els drets.