SOPA DE CARABASSA
Amb una tradició d’utilització de fa més de 10.000 anys , la carabassa és cultivada a tot el món marcant les bases de moltes receptes i formant part de multitud d’elaboracions .
Són 5 les espècies botàniques que es cultiven i per ventura la més emprada és la carabassa confitera ( cucurbita maxina), que com be indica el seu nom llatí, és la de més grossa de totes ,havent-se recol·lectat exemplars de més de 75 kg .
La carabassa amb un 95% de contingut en aigua, aporta hidrats de carboni, albúmina, calci, ferro, vitamina C i vitamina B. Com a curiositat cal a dir que de les llavors de la carabassa s’extreu un oli obscur, aromàtic i apropiat per a amanides, molt apreciat a gran part d’Europa.
L’hortalissa que emprarem per avui és la carabassa comú (cucurbita pepo), una planta originaria de Mèxic on creix de forma salvatge i que portà Colon al Vell Continent. Tot seguit l’ús de la planta es va estendre de tal forma que sols 50 anys més tard ja es cultivava a tota Europa
Sopa de carabassa (cucurbita pepo)
Pelau i tallau la carabassa en trossos. Apart heu de fondre 60 grs de mantega dins una casserola i daurar dins ella la carabassa i la ceba ( també tallada a trossos irregulars) , per espai de 10 minuts
Afegiu al sofregit la meitat del brou i deixeu-ho coure fins que la carabassa sigui tendre .
Afegiu-hi la meitat de la llet i posteriorment passau-la per un colador
Posau a fondre la resta de mantega i un cos fosa afegiu-hi la farina ( com si féssim una beixamel) . Deixau coure aquesta pasta (roux) 1 minutet i afegiu-hi la carabassa triturada .
Tot seguit afegiu-hi , a poc a poc, la resta de llet i de brou i deixau coure l’elaboració uns 10 minuts .
Rectificau de gust amb la sal el pebre bo i la nou moscada
Just abans de servir la sopa addicioneu-hi el Novell d’ou i la nata .
Podeu servir-la espolvorejant per sobre un poc de nou moscada en polsi amb un ratxet de nata líquida.
Bon profit .
Portal Gastronòmic de la Vall de Sóller