Cuina afrodisíaca

Cuina afrodisíaca

Des dels inicis de l’existència de l’ésser humà, aquest sempre ha intentat satisfer al màxim les seves necessitats , essent unes de les més imprescindibles l’alimentació i la sexualitat. Quasi totes les cultures han relacionat amb dues facetes humanes d’alguna manera, ja sigui donant nom d’aliments a parts del cos usades en l’acte sexual o dotant de noms sexuals a plats o altres aspectes relacionat amb l’alimentació.

Màgia, ficció, realitat o fantasia, sempre s’han relacionat el poder d’alguns aliments en fer més satisfactòria la pràctica amatòria. De tots és conegut el poder afrodisíac del marisc, els espàrrecs, la nou moscada o el cava.

Des dels temps més immemorables en han arribat autèntiques faules que aporten propietats sexuals als aliments, fins hi tot l’Antic Testament ens parla d’aquests aliments i les seves “propietats”, però la veritat és que aquestes possibles propietats “alimentícies” que ens afecten després de l’ingesta estan més unides a les creences personals que a les científiques.

Personatges influents del passat han jugat a n’aquest joc alimento-sexual , com Cleopatra que es banyava dins llet de cabra i somera per a tenir millor aspecte i delectava als seus amants amb fina confitura de mel i ametlles, tot repartit per parts “estratègiques “ del seu cos d’adolescent.

També l’altre costat del mon ens ha mostrat les propietats que adquirien els Orientals menjant sopa d’aleta de tauró, pols de banya de rinoceront o consumint els genitals del tigre.

Durant l’edat mitjana, la cuina encaminada a aixecar l’ànim carnal, estava íntimament relacionada amb la condimentació dels plats. Aliments com l’api o la ceba entre d’altres feien que el cos augmentés la seva temperatura corporal provocant suor i palpitacions. Una reacció perfectament normal en el nostre organisme al consumir productes picants o molts àcids; però que cap al segle XVI , és varen revelar com un atac a la moral i pecat de luxúria.

L’etimologia de la paraula ens atraca al mite d’ Afrodita , la deessa de l’amor pel poble Hel·lènic. Més tard els Romans augmentaren la relació aliments-sexe en les famoses orgies en honor el Deu Bacco ( Bacanals) ; però avui dia saber que una bona i copiosa panxada no és compatible amb els actes amatoris posteriors; molt en contra del que proposava el Marques de Sade que deia que “menjar abundantment pot provocar sensacions voluptuoses”. Resumint; la libido i l’estómac ple no son bons companys d’alcova.

Existeixen de debò els aliments afrodisíacs?

La forma dels aliments sempre desperta la imaginació per a veure més enllà de les propietats organolèptiques, nutrient i calories, formes que recorden als òrgans reproductius tant masculins com femenins. El llistat de productes suggerents és immens, plàtans, pastanagues, nabs, carabassó, albergínia ; per un costat. Ostres, musclos, o carxofes per l’altre, això sense passar a parlar dels les múltiples accepcions dels noms certs productes alimentaris com el conill, la perdiu o la colflori, per posar-ne alguns exemples.

Fugint de la cultura popular el que si és cert que certs productes ajuden a la producció d’aminoàcids o sintetitzadors que participen en l’activitat del sistema nerviós, com són l’alcohol ( amb moderació), el sucre, la xocolata , i les fruites però no és pot recórrer a ells com a salvació per a reactivar la libido. Al cap i a la fi, la imaginació és l’afrodisíac més potent.

Les fotografies que il·lustren aquest article mostren algunes decoracions (casi és pot considerat art) , practicades a vegetals; amb una certa inclinació cap al món de l’erotisme. ( Great Garnishes, de Huang Su-Huei. Ed. Wei-Chuan’s CookBook)

Enviau les vostres receptes, comentaris o preguntes gastronomòmiques a parlemdecuina@hotmail.com, o visitau la web www.cuinant.com

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:

parlemdecuina@hotmail.com o bé a webmaster@cuinant.com