Galletes d'oli
(Galletes d'inca o Quelitas)
Extreta del llibre  "Llibre de plats dolços mallorquins" de Lluis Ripoll. Palma 1978. 2ªedició.Col.lecció Siurell


" GALLETES FORTES ( Galletes d'Inca)

1 tassa d'oli
1 tassa d'aigo
Es a dir cantidats iguals d'aigo i d'oli.
Un poc de sal i sa farina que prenga ( no arriba a 1 quilo) i es corresponent llevat de pa ( aprox. 200gr)

MODO DE FER-SE:

Se mescla s'aigo i s'oli, i se debat ben debatut; s'hi afegeix es llevat de pa i després sa sal.
Toven , i se duen en es forn. "


    Lluís Ripoll en el seu llibre  "Llibre de plats dolços mallorquins" pag 53/54 , ens conta la forma d'elaborar el que possiblement sigui el producte més consumit ,a qualselvol hora i en cualsevol ocasió  , pels mallorquins: les galletes d'inca o galletes d'oli; o com també es coneixen , gràcies a l'empresa Quely: Quelitas o Quelis.
    Analitzant la recepta de Lluís Ripoll veim dos detalls que ens criden l'atenció: el primer és que dins l'elaboració no detalla l'utilització de la farina que els més segur és afegir-la després del llevat i abans de la sal. I l'altre és la quatitat de llevat que empra ( 200grs) per ventura un poc excesiu pels tipus de llevat que s'empren avui dia, jo ho he provat amb 125 i 30 minuts de fermentació a 28ªC  i ja és suficient.
    Molts són , a part de l'empresa establerta a Inca, els forns qui elaboren aquest preciat tresor de la nostra illa, sobre tot al Pla de Mallorca. Producte  que a hores d'ara ja és exportat a quasi tots els acons de la Península i a gran part de l'extranger.
    Riques en greixos vegetals procedents de l'oli d'oliva, les galletes d'Inca són uns aliments elaborats  amb una mescla de farina, greixos comestibles i aigua, addicionades o no amb sucres, sotmeses a un procés de pastament i a un posterior tractament tèrmic, que origina un producte caracteritzat per la seva textura molt cruixent i pel seu baix contingut en aigua.
    la forma tradicional és ovalada amb un petit clotet en el mig picat amb una forqueta, deixant els carecteristits piquets tant coneguts. No arriben al cm. de gruixa i gràcies a la seva composició pobre en aigua la seva durada és considerablement llarga, poguent arribar als 30 dies o més conservades dins un pot o bossa ben tancada i protegides de l'humitat, principal enimic daquest producte.
    Aquesta pasta ja era coneguda a l'època medieval, però el seu consum és va popularitzar durant el segle XVIII amb l'expansió de la navegació, a les hores eren conegudes com a " pa de barco" o " bescuit de mar", ja que els vaixells sempre anaven ben aprovisionats d'aquest producte.
    Com a anècdota ,fa 150 anys, quan l'armada britànica fondejava a la badia de Palma , encarregada als forns de Ciutat l'elaboració de "ship biscuits", galletes d'oli.
    De la seva utilització dins la cuina podem destacar que es poden emprar com a sustracte de productes salats tals com formate, embotits, patés, carns-fredes , mantegues, entre d'altres ; i per a productes dolços:  codony, fruites, melmelades, etc. Però la que sens dubte és la seva combinació estrella és amb sobressada, s'ha de provar per a poder expresar els seus matissos i sabors. Ara sí,  si el que voleu és assolir un nivel superior, quasi d'èxtassis, provau de disposar dins una palangana un parell de galletes d'inca, a sobre uns bocinets de sobrassada i  tot ho regau amb mel i ho enfornau a foc fort , 200ºC, uns 5 minuts, senzillamnent inmillorable. Bon profit.



 

Deixa la teva opinió sobre aquesta pŕgina als correus: 

  parlemdecuina@hotmail.com  o bé a webmaster@cuinant.com

Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-05 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el: 30-08-2005 22:58:21.