Una forma diferent d’entendre, veure i morir per la gastronomia.
Viatjant per internet vaig descobrir un cuiner un poc especial, especial en el sentit de que els seus comensals no tornen mai, per mot bé que cuini i per molt que s’hi esforci en presentar les millors viandes.
M’explico, es tracta de Brian Price, un cuiner Texà que l’any 1989 fou comdemnat per un delicte d’agressions i fou enviat a presó , allà va començar a cuinar pels altres presos i més concretament pels comdemnats a mort. De fet durant onze anys el seu principal comès fou satisfer el tradicional darrer sopar dels comdemnats. Ara ha publicat un llibre anomenat “Meals To Die For” ( en anglès) , on desgrana aquesta versant poc agraïda de la cuina .
Conta que els gustos dels qui saben que van a morir varien des de un senzill pot de cogombres amb vinagre, fins a “enchiladas” o gustoses carns amb les mes variades salses. En el llibre explica la història dels reclusos, el que pensen i evidentment el que menjen, fins hi tot transcriu les peticions de puny i lletra dels comdemnats a mort i presenta receptes amb noms tan “especials” com: la sopa de patates “postmortem”, el pollastre de la cambra de gas, o l’arròs “rigormortis” ; i així fins a un total de 40 receptes.
Price conta que no és del tot cert el que la gent que ha de morir demani fastuosos banquets, sinó que es refugien en el més senzill i en allò que els recorda algun passatge de la seva vida.
També conta que les limitacions són elevades, no es pot consumir alcohol ni tabac; les famílies no poden portar menjar i els cuiners han de treballar amb el que hi hagi en aquell moment a la cafeteria de la presó. Diu que poques vegades es serveix exactament el que es demana, si un pres vol gambes, per ventura el que més si assembli són uns entrecots o una escalopa. Això si el que més li demanaven eren patates fregides.
Price va preparar el menjar per a un 200 ajusticiats ( del 330 que es varen executar durant el temps que ell va estar presoner)
El llibre es pot comprar per 18 € a través d’Amazon.com ( la gran llibreria d’internet).
Cercant informació sobre el tema he trobar una pàgina web on es van relatant els menjars demanats pels que seran ajusticiats; acompanyats pels detalls culinaris en xifres sobre l’aplicació de la pena de mort als EEUU. ( http://www.deadmaneating.com)
Aquí trobam xifres tant esgarrifoses com que d’ençà de 1976 , al EEUU, han mort per la pena capital 1003 persones i sols en 2005 han estat 59. En aquesta pàgina coneixem la història de cada uns d’aquests comdemnats i el que va ésser el darrer àpat .
Un dels presos abans de morir va escriure:
“My judgment is merciful; I hope and pray that all those involved, as well as the judgment upon ya'll, will one day be more merciful than mine God bless you all. I love you. Remain strong. Ask God to have mercy. I Love you all, too, I'm Very Sorry. I've got to go now. I love you”
Seguidament demanà:
“1 T-bone Steak. Salad-French Onion dresing. Rolls. Frech Fries-Ketchup. 5 Soft Tacos. Angel Food Cake. White chocolate almond ice cream. 10 pack pepsis”
I li serviren:
“ Nornal Steak. Rolls. Frech Fries-Ketchup. Cake. Ice cream”
Fonts:
http://www.amazon.com/Meals-Die-Brian-D-Price/dp/0974916595
Revista Magazine. “ Las últimas cenas “ de Quim Monzò
Meals to die for. De Bian D. Price. Ed: Dyna-Paige Corporation. 2ond edition 2007.
Bona setmana i bon profit
Més curiositats gastronòmiques a www.cuinant.com
Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:
parlemdecuina@hotmail.com o bé a webmaster@cuinant.com
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-07 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
06-06-2007 07:07:45.