LEONARDO DA VINCI

LEONARDO DA VINCI, Cuiner ( Primera part)

Leonardo neix el 15 d’abril de 1452 a Vinci, molt a prop de Florència; fill no desitjat de l’unió del Notari Ser Piero Da Vinci i la dama Caterina, els que mai varen arribar a casar-se , ja que poc abans de néixer el seu pare es casà amb una al·lota Florentina de 17 anys i la seva mare també es casà amb un resposter anomenat Accatabriga di Piero del Vacca. Leonardo creix entre dues cases, malgrat fa més vida amb sa mare i el seu padrastre , que degut al seu ofici de reboster crea en Leonardo una forta addicció cap el món del dolç, fent de Leonardo un nin bastant gras.

El 1469 entra d’aprenent de Verrocchio juntament amb un altre aprenent anomenat Botticelli. El dames ja és per tots de sobra conegut, però el que per ventura la part més desconeguda del geni, és la seva faceta com a cuiner, vertader impulsor de la “Nouvelle Cusine”.

Tres anys més tard , i per a pagar les despeses de la vida a Florència, entra a fer feina com a cambrer a la taverna “LOS TRES CARACOLES” , però després de la misteriosa mort per enverinament de tots els seus cuiners, Leonardo passà a ésser el cap de cuina, deixant el taller de Verrocchio. Dins aquesta nova etapa intenta revolucionar la cuina tradicional i inventa allò que coneixem per “Nouvelle Cusine” i ingènia plats glamorosament presentats i servits en petites porcions sobre trossets de polenta ( pasta de base de patata) , cosa que no estaven acostumats els seus conciutadans , que volien el menjar fins que n’hi capigués dins els plats.

L’experiència no resulta positiva i torna al taller del Mestre, però prest retorna al Tres Caracoles, negoci del que hagué de sortir correguent de nou, degut a un incendi que es va produir després d’una baralla al local. Ràpidament torna a obrir el negoci ,al mateix lloc on era, però aquest cop amb l’ajuda del seu amic Botticcelli i li baraten el nom per el de “La Enseña de las tres Ranas”, local molt en decorat amb pintures de Leonardo i Botticceli, però poc freqüentat per clients, ja que aquests no volien pagar per menjar un bocí de pastanaga i una anxova perduda dins un plat, per molt ingeniosament decorades que estiguessin ( era habitual ornamentar els plats amb flors, bocins de tela o espelmes) . Com és lògic han de tornar tancar i els tres anys següents els passa, podrien dir, en l’atur ; ja que no hi ha cap restaurant que vulgui algú amb idees tant estranyes. Llavors Leonardo es guanyava la vida pintant i tocant el Llaüt pels carrers de Florència.

Com Leonardo es devia avorrir , aprofita el moment històric, que Lorenzo de Medici, senyor de Florència, manté una petita guerra amb el Papa; per a enviar-li al Medici unes maquetes de màquines de guerra fetes amb massapà, material habitualment emprat per Leonardo. Però el Medici enfora de valorar-les com a màquines de guerra els va oferir en un dels seus nombrosos banquets, lloant a Leonardo, la seva ma dins la cuina. Lorenzo de Medici va veure l’error i per arreglar-ho recomana Leonardo al seu amic Ludovico Sforza, anomenat “ El Moro” , el qual anomena a Leonardo conseller de fortificacions i mestre d’àpats i banquets de la cort .

La seva primera oportunitat com a cuiner i creador d’estris de cuina sorgeix a rel de la boda d’una Neboda de Ludovico, però això ja ho verem la setmana que ve, on descobrirem la seva màquina de picar vaques o el seu ingeni de llevar granotes de l’aigua de beure.

Bon profit. Més a www.cuinant.com. Escriu a parlemdecuina@hotmail.com

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com