HISTÒRIA
DE LA GASTRONOMIA(V)


 

Roma.

Continuam  el nostre relat al llarg del periple gastronòmic humà i aviu recalarem al que s’ens dubte a estat l’imperi més gran de Mediterrani.

    Fundada el Segle IX abans de Crist, la seva màxima expansió tingué lloc entre l’any 509 i 31 abans de Crist. Roma dominava tot el món conegut, era un poble sobri, format per agricultors i guerrers, però amb les seves conquestes va anar absorbint totes les característiques dels pobles sotmesos, sobretot de grècia.
    Al principi Roma era un poble pràctic, feien una arquitectura sólida i útil, com per exemple, ponts, viaductes, circs etc.i també era  un poble quasi vegeterià i les cebes i els alls formaven part esencial dins la seva dieta. Les grans famílies romanes solien tenir un mal nom, quasi sempre relacionat amb temes del camp: Cicerone (Cigró), Flavius (Fava), Lentulus (llentia), etc.
Els primers cuiners romans eren els esclaus. No fou fins a les guerres amb Grècia, que tingueren notícies dels bons cuiners grecs.També amb les  guerres descobrien molts  productes abans desconeguts per a ells , com per exemple el peix SCARUS CRETENSIS, ara extint però amb un cert semblant  al nostre Raó. Aquest peix sols es pescava a Creta i era molt apreciat, possiblement pel seu bonic color vermell.
Aquest fet de descobrir una qüantitat tant elevada de  nous productes no es torna a donar fins a la descoberta del Nou Món, per Cristófol Colom, 1500 anys  més tard. Com a conseqüència d’aquesta aclimatació de nous productes es desenvolupa l'agricultura i es realitzen molts de tractats sobre aquest tema, alguns d’ells han arribat al nostres dies; "De Agricultura" de Catò i "Re Rustica" de Varró.
    La gastronomia , que abans no era apreciada, es converteix en un factor de civilització. Es creen vivers d’ostres ( originals de Grècia), i arriben a esser les més famoses les de BARCINO, Barcelona. S’introdueixen les aus domèstiques : gallines de l’ India, faisans i endiots; tots ells molt apreciats posiblement pel seu vistós plomatge, cosa que atreia molt als Romans de l’epoca. El flamenc rosa també era molt comsumit, sobre tot la seva llengua, que era considerada com  un  menjar molt esquisit.

AGRICULTURA :  A Roma ja hi havia oliveres, parres i figueres, però les tècniques del seu cultiu fòren millorades. També eren molt apreciades les pruneres de Damasc, els albercocs,cireres i melons foren importats d’Àsia; la taronja agra aparagué més tard amb els àrabs.

GASTRONOMIA:  Lúcul era un dels més grans gastrònoms, la seva vida fou tan especial com la seva mort, morí per un excés de filtre amorós. Un altre gastrònom Romà fou Apicius, del que ens  han arribat fins als nostres dies  varis  receptaris de
cuina romana. També tingué una mort un tant extranya: Quan un dels seus tesorers li digué que ja no tenien més doblers per a  seguir visquent amb els excesos de l’època, ell, perquè no el catalogassin de pobre, decidí suicidar-se.

    Els romans engreixaven els porcs amb figues i els hi feien beure vi amb mel, aixó creava un porc amb la carn exquisita. Però el que realment sorpren de la cuina romana es la gran qüantitat de matéries primeres que feien servir, la mescla de dolç i
salat, i els excesos que es feien als gran banquets; eren veritables orgies culinàries.

    El principal condiment era el pebre bo, consiterat un prestigui el tenir-ne. L’altre condiment que usaven era el Garum, una salsa d’origen grec feta amb vísceres de peixos, peixets petits i sang de peix, fermentat dins aigua i sal. A més de les aplicacions
culinaries també posseía qualitats curatives; doncs afavoria la gana i curava el raquitisme. El més apreciat era el Garum de Càrtago.  Així com nosaltres, els romans també feien 3 grans menjades al dia: lentaculum, prandium i cena, semblants al nostre berenar, dinar i sopar.

El VI.  Remarcar que ja a l'època dels romans el vi de Mallorca era molt apreciat . Però a més del vi elaborat de raïm també posseïen un extens catàleg de vins variats: vi dolç, vi cuit, vi de moltes fruites, vi perfumat, etc. El vi Romà era la principal mercaderia que creuava tot el mediterrani; per fer-ho , el guardaven dins àmfores segellades hermèticament, i axí es com ens han arribat als nostres dies mostres d'aquesta riquesa vinícola .

LA CUINA. Els cuiners vinguts de Grècia formen una acadèmia a Roma i eren dels més ben pagats de tot l’imperi. El cuiners a Roma  ja  realitzaven escabetxos, salaven olives i feien conserves. Dins la cuina ja hi havia persones amb feines definides amb
diverses partides: hi havia un cap de cuina, un encarregat de compra i d’enmagatzamen; el Coctor, que era l’encarraget de coure; el Focarius, l’encarregat de mantenir els focs encesos; un encarregat de relitzar les salses, un per les begudes, un pel servici
d’aigua i el Praegustato, una de les figures més important a les cases nobles, ja que era el catador d’aliments i begudes dels senyors, així es podien evitar posibles enverinaments a la familia de la casa.
Es pot dir que el més consumt a tot l'imperi Romà era la carn .El gust per la carn a Roma era impressionant: consumien qualsevol animal; conills, porcs, ases, flamencs, oronelles, porcs senglars , elefants , etc.  La Cuina Roma es pot catalogar d’excèntrica .

Bon profit i fins la semana que ve, que seguirem avançant en el temps.


 

Deixa la teva opiniķ sobre aquesta pāgina al correu: 

  parlemdecuina@hotmail.com 

Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright Š d'enįā 2004  [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el: 15-09-2016 17:15:47.