El poble de les Piràmides

HISTÒRIA
DE LA GASTRONOMIA(II)

Després de parlar dels origens de l'home i la seva alimentació, farem una petita aturada per veure el que va esser el primer asentament huma, format al delta del Riu Nil.

Egipte
El egipcis comencaren a panificar el blat, el molien i llavors el mesclaven amb aigua per fer una pasta que covien dins els forns. El pa també el bollien per fer sopa.

A l’orient mitjà ( 400 anys a. de C) ja cultivaven la ceba, la magrana, etc. Podriem dir que fou al delta del Nil, on l'expansió de la ramaderia i l’ensinistrament animal (amb vaques, bous, ases, cabres, camells), tingué un nou impuls cap a la resta de mon conegut.. La cuina egípcia era molt més àmplia que ara, especialment perquè moltes de les espècies, tant de plantes com d’animals, que empraven ja s’han estinguit. Cal remarcar que malgrat ja coneixien el porc, no l’utilitzaven per a menjar, no fou fins més tard i de ma dels grecs qui el descobrien com a aliment i l’exportaren a Europa.
El habitants de tota la zona del Delta del Nil, ja coneixien el foie-gras d'au des del 2500 a. de . C, i gràcies als frescos trobats, sabem que el mètode d’engreixament de l’oca és el mateix que ara encara s’empre a França: col.locaven els alimals dins gàbies molt petites i els sobre-alimentaven per provocar l’hipertrófia del fetge i fer-lo més gros.

Un apunt important dels egipcis es que ja coneixien i conrreaven les oliveres i feien oli d’oliva, però el que no es sap certament es, si l’utilitzaven com a aliment o sols per untar-se el cos amb ell. La beguda nacional a tot l'egipte era la cervessa. Ja coneixien el llevat de cervessa i amb ell feien pa que era l’aliment principal. I ells foren també qui posaren de moda el costum de tenir animals domèstics ,d’origen egipci tenim els moixos i diverses espècies de cans, d'entre ells: el rater, l’eivissenc, etc.

Els Banquets egipcis
    El poble egipci creia que les enfermetats depenien en gran mesura d'allò que consumien, es per això que cuidaven molt els seus hàbits culinaris. La dona era l'encarregada d'organitzar els grans banquets, així com de coordinar el servei a taula i la tasca a la cuina. A més un fet que no es dóna a cap altre poble es que les dones presidien la taula, cosa que contrasta amb altres cultures que no deixaven que la dona menjas ni a la meteixa estància que els homes.
        Els convidats , i sempre parlam de la noblessa de l'època. arribaven portats a esquenes dels esclaus , sobre palanquin. Abans d'entrar es rentaven les mans i els peus, acte que simbolitzava que deixaven a fora totes les impureses i que podien menjar sensa por.
        Abans d'entrar als menjadors s'organitzaven una sèrie de jocs, possiblement de caràcter lúdic-sexual , com a símbol de bona situació social, ja que sols els grans senyors podien jugar.
        Ja als menjadors els convidats eren coronats amb flors, i sempre es realitzaven pregàries abans de menjar..
        Els egipcis menjaven d'ajeguts , així com tampoc disposaven de taula; els aliments eren dipositats a terra col.locats dins cistelles. Durant tot el banquet hi havia música i ballarines, acròbats i mims.
        I ja per acabar aquest recorregut pel món de les piràmides una cosa que per ventura si ho fessim ara sorpendria a més d'un: El amfitions de les diverses festes, i per incitar als convidats a menjar més i disfrutar del banquet, treien un esquelet humà i el passejaven per la sala com a referència del que passaria si el convidats no menjaven ni gaudien de l'acte .
        No deixa d'esser curiós.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com