És l’època en que Barcelona i el seu port tenen molta inportància pel comerç al Mediterrani. Al port, que compta amb una infraestructura molt important, hi ha vaixells de tot el Mediterrani,. Però aquesta bona economia s’esbucà completament al sXV, amb la descoberta del nou món, ja que la imposibilitat de poder comerciar amb Amèrica,( degut a un orde de Isabel la Catòlica), i el trasllat de tot el comerç a les noves rutes, el comerç al mediterrani va entrar en decadència . Cal remarcar que la prohibició de comerciar el països catalans amb Amèrica durà fins l’any 1783.
Fins al sXV Barcelona havia estat autosuficient,
exportava mel i importava formatges de Mallorca. El seu gust principal
fins a les hores era la carn de porc i el peix salat, un dels quals era
l’arengada. Una altre predilecció del poble català al sXV
eren les pastes italiànes, introduide des d'aquell pais pels àrabs.
Els macarrons i els fideus ens arribaren un poc abans, prop del s.XIV,
però des d'Itàlia si no per Al.làndalus. L’arròs,
cereal molt consumit, ens arribà de l’orient Bizantí en el
sVI. L’espícia més emprada era la canyella, i la segona era
la galanga ( una espícia coenta). El safrà també era
emprat al s.XV i era utilitzat també en infusió i contra
simptomes d’embriaguesa. Molt típic català era la picada,
quasi tots els cuinats la portaven. Al s.XV, també, ja ens parlen
de receptes de diversos menjars blancs. El beure fret ( com a refresc)
arribà al s.XVII, amb l’auge de l’orxata.
Segles XVI fins al XVIII.
El culte pel menjar segueix en alça, surten dos receptaris molt importants, el de Ruben de Nola i el de Mártinez Martiño. Molta informació d’aquests segles ens ha arribat gràcies a viatgers. En aquets segles es popularitzà la patata, les taronges i les llimones, la mescla de dolç i salat i el sistema de menús a la francesa ( molts plats petits de degustació). Fins al segle XIX no s’imposa el sistema rus de menú, que és l’ordre que ara encara es conserva.
S’obrin les primeres xocolateries i cafès
al s.XVIII, una de les cuals fou Ca’n Cuaretes (1780), avui convertit en
un restaurant. Els cafès s’imposen a Viena i París al segle
XVII, essent molt importants el Florien de Venècia i el Procope
de París.
A Barcelona els primers cafès amb importància s’obriren
entre els segles XVIII i XIX.
SEGLE XIX.
Un dels representant de l’època fou Antonni Ardizzi de Cerdenya, que obrí el restaurant Becco 1815. Al 1840 s’obri l’hotel Falcons, famós pel seu llom de porc amb mongetes, i a la darrera meitat del segle són moltes les cafeteries, xocolateries, i orxateries que s'obrin .El primer restaurant a Barcelona s’obrí el 1861, a la Plaça Reial, el Justin, conegut per la seva excel.lent bodega. Aquest restaurant intentà educar a tota la societat catalana amb els costum refinats de França.
Fins la setmana que fe que enfilarem la recta final del nostre viatge
gastronòmic per l'història. Bon profit.
Deixa la teva opiniķ sobre aquesta pāgina al correu:
Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright Š d'enįā 2004 [www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el:
15-09-2016 17:15:51.