historia11

HISTÒRIA
DE LA GASTRONOMIA(XI)

Catalunya, Illes Balears i València.

Fins ara, al llarg dels articles anteriors, hem parlat de tota l'evolució de la cuina arreu del món, ane'm ara a veure el que ha passat a ca nostra.

Els primers documents que parlen de la cuina catalana són escrits en grec i llatí, i tracten el tema des del punt de vista gastronòmic dels homes de lletres i viatgers que els havien escrit.

Aquest primers escrits ens diven dels habitant de les terres catalanes , de València i de les Illes; que l’adoren el peix, sobre tot el peix d’Ampúries, que és el primer lloc on s’establiren el grecs. Tot el golf de Roses era un gran viver de peixos i a tota la Costa Brava, hi havia grans zones de captura; els més apreciats eren els galls o peixos de San Pere, tonyines i ostres. L’ostra la cultivaven els grecs a l’illa de Lesbos, Burdeus, Itàlia i a l’estuari del Tajo, ara sols queden vivers d’ostres a Burdeus. El peix, pel qual es tenia vertadera devoció era pel salat, molt apreciat a tot catalunya. Els primers documents també ens parlen que s’emprava el garum, i molt apreciat el de Tarraconensis que li deien muria.

Pel que fa al camp, s’hi cultivava blat, safrà, oliveres i es realitzava vi. L’oli i vi produït a Catalunya i Mallorca era molt apreciat per tot el Mediterrani. Plini el Vell, ens parla dels vins de Tarragona, i els compara amb els de Balears i els Andalusos. A l’interior hi havia una ramaderia molt incipinent, bous, vaques, ovelles, conills. El tema dels conills, però, va arribar a esdevenir una gran plaga per a tota la Península, tant es així, que el nom de Espanya, deriva de a paraula Hispania i aquesta de la frase, illa de conills.
Es consumien moltes farinetes de blat o civada, faves seques, cigrons ( molt mal vists a tota la resta d’Europa), però el menjar més comú , com ja he dit,era el peix salat.

    Al 1.150 tenim documentat una crònica en hebreu, realitzada per un viatger, Benjamí de Tudela; que ens diu que a Barcelona la gran majoria son jueus, savis i grans prínceps. La gastronomía jueva fou molt important fins al sXV. Aquestes colònies de Jueus també s'estableixen a València i a les Illes Balears. Tota aquesta influència jueva condiciona l’evolució culinària de la nostra terra. Cal remarcar la prohibició de cuinar en dissabte ( sabat), que feia que la gent realitzés els cuinats el divendres i sols s’hagués d’encalentir el menjar pel dia següent, cosa que accentuava més els sabors dels cuinats ( escudelles, olles, etc); tampoc es podia realitzar pa amb llevat ( derivant-hi la panada), i no es podia menjar porc ni peix sense escata.
    Durant aquesta època s’havien de pagar els sensos amb espícies als comptes de Barcelona, i gràcies a aquest pagaments, Fransesc Eiximenis, ens deixà escrit tot el que es menjava i que es pagava als nobles.
     La caça sempre ha estat un dret senyorial, cosa que feia que el poble cuasi no en consumís, però aquesta era molt abundant: ossos, llebres, galls salvatges, isard, etc. La carn d’os era molt apreciada. La pesca de riu també era exclusiva dels senyors.
    Pel que fa a Mallorca sempre que es parlava de carn, es referien a la de porc, les demés estaven sempre en segón lloc, excepte l’aviram que sempre a estat considerant un menjar exquisit. Es consumien formatges de vaca i ovella Els productes dels camp no erem molt apreciats, sols els consumien els pobres, i d'entre ells cal destacar pel seu majoritari consum: pastangues, julivert, figues, cireres, pomes i peres, codonys, prunes i raim. Es realitzava pa de blat i d’ordi, i apartir del s XIII ja es realitzava pa blanc. El vi era la beguda ordinaria dels nobles, i la beguda més consumida era l’hidromel (aigua amb mel) i el piment ( vi especiat). Les neules ja eren consumides el 1098 i els solien acompanyar amb piment, al SXV es transformaren en un postre de Nadal arribant fins als nostres dies.

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina al correu:

parlemdecuina@hotmail.com