GUARNICIONS
Algunes vegades ens quedam un poc aturats a l'hora de pensar una guarnició per algún plat, per això vos propòs aquest petit llistat de guarnicions per a que us pogueu orintar a l'hora de pensar com complimentar el plat que elaborau. En finalitzar el llistat teniu una sèrie de consells que us ajudaran escollir la guarnició més adient, tant pel seu valor organolèptic com per la seva combinació de colors, textures o sabors. No és la meva intenció que us centreu en aquestes guarnicions sinò que el llistat us orienti i us ajudi un poc, però que sigueu vosaltres els qui poseu la cirereta final a les vostres creacions.
Bon profit.
Tronxos de bleda blanquejats i arrebossats.
Espinacs saltejats amb bacò i panses ( Florentina).
Aros de Ceba Orly ( Pasta de farina i aigua amb un poc de llevat o un blanc d'ou pujat)
Altres verdures Orly.
Bolets saltejats amb un poc d'all i julivert.
Pastes saltejades amb mantega i picadillo.
Cruixents de verduretes ( verdures tallades a rodanxes fines i fregides)
Espàrregs blancs amb cuixot salat ( fet al forn)
Espàrregs blanc i pebres de piquillo torrats.
Endivies glasetjades
Patates fregides ( palla, parisienne)
Puré de patata arrebossat.
Patates xip al forn amb nata.
Tomàtigues Grillè ( tomàtiga, oli, picadillo i pa rallat)
Creppes de patata.
Colflori arrebossada
CONSELLS
1) La guarnició complimenta al plat tant pel que va als aports energètics com al color , per exemple.
2) la guarniciò no ha d'eclipsar mai el plat principal, ni per tamany , volum, textura, valor energètic o dificultat d'elaboració, però tampoc s'ha de quedar enrrera. Es a dir plats senzills / guarnicions senzilles - plats elaborats/ guarnicions elaborades.
3) A l'hora de montar el plat, la guarnició no ha de sortir mai dels llímits d'aquest , i ha de guardar armonia amb la resta d'ingredients de la composició del plat
4) Les guarnicions s'han de planificar tant com el plat principal.
5) És molt important que les guarnicions donin sensació de volum al plat.
6)Leonardo Da Vinci va desenvolupar la teoria del color 541, en la que definia un màxim de tres colors a un plat .
El plat o elaboració hauria de tenir un 50% del color dominat
El recipient ( molt important) un 40%
La decoració o guarnició un 10 %
Per aplicar aquesta teoria i armonitzar els nostres plats pensau amb els colors primaris i els seus oposats , ja que uns i els altres combinen be a 180º ( el recipient) 0 i 90º( la guarnició)
Primaris: vermell, Groc i Blau
7) Colors càlids i colors freds.
Càlids: Vermell, groc or, blau marí
Freds; Vermell rubí, groc llimona, Blau turquesa
Blanc resalta, negre contrasta.