Gastronomia a la música folklòrica.

Que la gastronomia està present, d'una manera o altra, en molts d'àmbits (per no dir tots) de la cultura i la vida de qualsevol societat és una cosa òbvia. Ja sigui en la poesia, el cinema, el teatre, freses fetes, gloses, actes quotidians i, com no, a la música.

La cuina, i per afegitó l' alimentació, ha estat un pilar fonamental de l'evolució de la humanitat, i això a marcat molts d'aspectes de la vida tal i com la coneixem.

El ball popular o la música folklòrica no és menys i ara que acaba el mes de maig i que tenim els nostres camps plens podem dir que d'albercocs i cireres, bona vianda. Bona vianda, sí, perquè quan són madures, omplen sa panxa, perquè quan són madures omplen sa panxa.

Però tan aviat com arriben els albercocs i les cireres, encara podem fer algunes faves escaldines; això si, sempre portades pen Toni Fava , que va anar a comprar figues de moro per berenar, l'amo l'hi troba li afua es ca i des mateix susto i olé, es va acubar.

Però si sou més de tardor que de primavera podeu optar per deixar es camps i pujar d'alt dels marges de la Serra per collir olives. Com aquella que va anar a collir olives en es poble d'Orient i no va menjar calent, però això que s'ha amagrida.

Però no només de verdures i fruita viu l'home, així que si voleu un plat fort, vet aquí quatre cèntims i compraren macarrons, un i mig de mongetes, dos i mig de ciurons.

Però centrem-nos en plats més elaborats i optem per ses panades, que tot sigui dit encara en tenc alguna de congelada i de tant en tant per berenar, ben be van , malgrat que no sigui Santa la setmana. I si vols un poc de truita pots xerrar amb mu mare que te un gendre per la camisa i el fa pelar patates dins la païssa

Ja està bé de tant menjar, ara anam a cremar un poc i caminar per anar a veure l'amo son Carabassa, que com sabeu es va anegar dins una bassa. I pel camí, dalt de sa muntanya més alta hi ha un romaní florit, i a les dotze de sa nit hi ha un rossinyol que canta.

Això sembla que m'ha fuit de les mans, però no puc aturar fins arribar a sa caseta on menjarem pa amb sobrassada, un poc de xuia torrada, i camaiot si n'hi ha.

I ja per acabar dir-vos que tenc un pebrer que fa peres, un albercoquer fa pomes i una figuera albercocs. També hi ha una murtera empeltada de servera que fa figues bordissot. I a sa rota hi tenc un pi que fa albercocs i cireres i síndries i meloneres, al·lota , que hi vols venir? I si no anirem a vendre s'ase per comprar torró o sempre ens quedarà sa tomatiguera de tio Ramon que va esser sa primera que hi va haver en el mon.

Sa darrera i no en cant més ,

sa darrera i no en can d'altra.

Perdonau-me, cavallers,

si he comès alguna falta.

Té festegera, na Joaneta nostra.

Quatre pessetes, per comprar caramel·los.

'Tura't, 'tura't, al·lota,ben aviada,

perquè si no t'atures, seràs 'turada.

Coca d´albercocs i cireres

3 ous grossos
4 cullerades grosses, soperes, de sucre
110 grams de saïm
250 grams de llet tèbia
30/40 grams de llevat de pa
800 grams de farina de força
Llimona i canyella en pols

Diluir el llevat amb la llet tèbia, incorporar els ous i el sucre, mesclar bé i afegir-hi la farina, la llimona i la canyella.
Pastar bé. Tallar-la 3 vegades en trossos i tornar a ajuntar-los. Deixar-la un poc blana , tovar tapada amb un drap de fil unes dues hores o fins que dupliqui el seu volum.
Un cop tovada rompre el tou i tornar a pastar-la mestres anam afegint-hi el saïm. Deixar la tovar 30 minuts més.
Untar el motlle amb saïm i estirar-hi la pasta fins a 3/4 del volum. Un cop tovada col·locar-hi els albercocs i les cireres sense el pinyol. Ensucrar i coure a forn mitjà.( 170ºC uns 50 minuts)

Un consell; provau d'omplir els forats dels pinyols de les fruites amb cabell d'àngel.

Per evitar que els albercocs s’enfonsin, passau -los per farina abans de posar-los damunt la pasta.

Jota de ses panades, s'escandalari, bolero de Sant Pere, fandango de l'amo de son Carabassa, jota de collir olives, jota de sa caseta, bolero d'en Toni Fava, jota de sa potada i copeo de muntanya.

Agrair a Joan Carles Simó i Nico Amengual la col·laboració en aquestes línies.

Correcció: Toni Nigorra

Bona setmana i fins d'aquí a 7 dies

Sóller, 24 de maig de 2017