Per què ens agrada els que ens agrada

Per què ens agrada els que ens agrada?.

Al llarg de la nostra vida ingerim una quantitat d’aliments que volta les trenta o quaranta tones. Si fem una perspectiva global d’aquesta quantitat les verdures, fruites, cereals i llegums formen , o haurien de formar, la major part del total.

La combinació dels tipus de menjars que consumin condiciona la nostra vida, els nostre desenvolupament físic i mental, les nostre malalties, es a dir, la nostra qualitat de vida .

La nostra decisió sobre el tipus de menjar és tan important que moltes vegades és el propi cos qui vol o no vol consumir un ingredient que nosaltres li aportam. Per exemple, les ganes de vomitar protegeixen el cos d’aliments en mal estat; la gana és un senyal inequívoc que emet el nostre cos avisant que li manca part del combustible; així com la sensació de ple ajuda a controlar el volum de l’ingesta.

Per a tenir una alimentació equilibrada hauriem de seguir aquest petits consells: del 100% de l’energia diària expressada en calories ( unes 2000-2500 cal/ dia per una persona adulta i sana) , un 50-60% ens la haurien d’aportar els hidrats de carboni, procedents de les patates, farines, pastes, arròs i llegums principalment. El sucre també aporten hidrats de carboni o glúcids, però fora de la seva energia concentrada aporten pocs element aprofitables, pel que s’han de emprar amb moderació.

Un 30% l’hauriem de rebre del lípids o greixos , i millor si podem adquirir-los de greixos vegetals que dels animals i el restant 15-20% de les proteïnes, presents a la carn, peixos, productes làctics i els ous.

Però deixant un poc el tema de dietètica que ja abordarem amb més profunditat un altre dia , anem a veure un poc més els hàbits alimentaris de les persones.

Amb la mateixa naturalitat que s’aprèn el llenguatge matern , el nin també s’acostuma al tipus de menjar del seu país. Un nin Sud-americà menjarà diàriament mongetes i maís, un al·lot japonès ,soja i algues i un nin a Itàlia, pastes i bolonyesa . Simplement perquè és el que han après.

Aquestes primeres experiència alimentàries ens influencien tant que en general conservam sempre els hàbits apresos a la infància i a la joventut i ja no ens desfeim dells en tota la nostra vida.

Per això és mol important que , així com educam en les normes de convivència de la nostra societat, eduquem els hàbits alimentaris dels nostres fills, proporcionant-lis una alimentació variada i equilibrada. És bastant normal que un nin ens posi mala cara els primers pics que li oferim un cuinat de mongetes o un peix al forn, però també ens la posen el primer pic que pugen a una atracció de fira i un cop s’hi han acostumat ja no volen davallar. Així i tot sempre apareixen nous aliments , o més que nous, procedent d’altres països; motiu pel que el procés d’alimentació-aprenentatge és continu al llarg de la nostra vida, i si ja de petits en han acostumat a obrir les nostres papil·les gustatives a variats sabors i textures, de ben segur que de grans agrairem poder enriquir la nostra taula i fer-la més variada

Un exemple de com ens condicionen els hàbits queda reflectit dins la següent història: conten que a pesar de que feia temps que hi havia gana Federic II el Gran , conegut com a el Rei Filòsof ( 1712-1786) , va tenir que recórrer a una estratagema molt curiosa per que la gent del poble volgués menjar un nou producte duit d’Amèrica, però que fins a les hores sols era emprat com a menjar d’animals. Féu que els soldats vigilessin els magatzems de patata i altres tubercles com si d’or es tractes, i això va fer augmentar l’interès per aquells productes per llavors acceptar-los com a aliment.

Més articles a www.cuinant.com , bon profit i fins la setmana que ve .

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:

parlemdecuina@hotmail.com