REFANYS DITES I CULTURA POPULAR

Especial Sant Bartomeu 2007

Dites, gloses, refranys i demés apunts de la nostra cultura gastronòmica. (II part)

Dites, gloses, refranys i demés apunts de la nostra cultura gastronòmica. (III part)

Per avui us proposo una lectura divertida i diferent. Farem un repàs per les dites, refranys i altres curiositats referents a la cuina i el món de la gastronomia. Una part de la nostra cultura que no ha de caure en l’oblit.

Sobre el vi i altres begudes:

“(...) Com que som bon cristià

no puc renegar des vi

i m’agrada refegir

tant per dinar com sopar (...)”

Pere-Gil

· El pa mudat i el vi usat.

· El pa pel color i el vi per sabor.

· El vi fa sang i l’aigua fa fang.

· Pluja d’agost, més mel i més most.

· Aigua corrent no mata a la gent

· L’aigua fa la vista clara

· Ningú s’emborratxa del vi de casa

· A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli hi han d’ésser.

· Amb la bóta sense vi no emprenguis camí.

· Amb pa i amb vi, es passa millor el camí.

· El que amb aigua viu, amb vi s'ofega.

· No es pot tenir la dóna gata i la bota plena.

Sobre la taula , el menjar i els aliments :

“(...)La meva sang és l’oli,

i vermell del pebre bord

el meu cor és de verdura

i la meva pell torrada i dura(...)”

Cocarroi 2002.

· A l'hivern, bona sopa i vi calent.

· Alls piquen i cebes couen.

· A pa dur, dent aguda.

· El meló al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata.

· De les sobres se'n fan obres.

· Déu dóna fam a qui no té queixals.

· Déu dóna pa a qui no té dents.

· El dinar, reposat; el sopar, passejat.

· El que menja sopes, se les pensa totes.

· El que no mata engreixa.

· Els plats se semblen a les olles.

· En el pot petit hi ha la bona confitura.

· Gallina vella fa bon brou.

· Més cap de sardina que cua de peix.

· No vols brou? Idò tassa i mitja.

· On mengen dos, en mengen tres.

· És més llarg que un dia sense pa.

· Pa amb pa, menjar de beneits.

· Qui bada boca, es queda sense coca.

· Qui té fam somia truites.

· Ell s’ho cuina i ell s’ho menja.

· Ser més viu que la fam.

Altres aplicacions per als productes de la cuina

“(...)Per a ajudar a entrar en gana

pebre verd o de banyeta

- també dit de cirereta -

i a dins s’olla herba-sana(...)”

Pere-Gil

(1) Raves : Bullidures de raves secs per a l’anèmia.

(1) Remolatxa: Posada amb remull amb oli , per a la diabetis.

(1) Colomí / conill: Se xapa de viu en viu i se col·loquen les dues meitats sobre el cap, ben pitjades i la febre fuig tot d’una.

(1) Caragols:

· Se piquen caragols i se fa una pasta que se posa dins la boca per als queixals dolorits. També menjar caragols en nombre senar en dejú, va bé per llevar els tics.

(1) Alls:

· Un rosari d’alls en nombre senar embolicat pel turmell de la part contraria del queixal que fa mal. També un all dins els calçotets dels nins treu els cucs.

Camamilla: Bullida per fer nets els ulls i llevar la conjuntivitis.

Arròs: Deixar reposar arròs xapat dins el morter amb aigua i desprès picat. Sa beu aquesta aigua per a la diarrea. També s’anomena orxates d’arròs cru.

Tomàtiga: Fregada sobre les cremades.

Clau d’espècia: Bullidures per als cabells que cauen.

Sucre: Per taponar la sang dels llavis trencats.

Xocolata: Era habitual que les senyores de Sóller vinguessin a les fàbriques a cercar el paper de xocolata; un paper d’estrassa que s’ emprava per a pesar la xocolata damunt les balances de llautó i que queda impregnat del greix del cacau; per a posar damunt els pits dels al·lots constipats o congestionant, així com ara empram el “Vicks Vaporub” (així m’ho contà el Sr. Marcelino Rullán Colom)

Herba-llüisa i anís estrellat: Per als infants i grans quan tenen mal de panxa.

Llimona: Molt bona per la picor dels ulls ( Un tassó d’aigua ben fresca amb 3 o 4 gotes de llimona). Antigament quan naixien els infants els rentaven els ulls amb llimona tota sola. També si prenem durant un parell de dies en dejuni, un tassó d’aigua amb llimona, anirà molt bé pels ronyons i per a netejar les vies urinàries.

Vinagre: Aigua amb un ratxet de vinagre és molt bona per a la higiene íntima de les dones quan tenen fongs. També si no en tenen és millor rentar-se amb això que amb sabó. El vinagre també és bo per donar brillo als cabells ( un ratxet de vinagre al moment d’aclarir els cabells) . També suavitza la picor de les cremades del sol.

Menta: Bona pel cansament, les digestions feixugues, dolors menstruals, migranyes . La dosi és una cullereta de menta per un tassó d’aigua. No s’ha de donar menta als nins petits, a les persones que tenen pedres o aquells que tenen sovint refluxos gàstrics.

Alfals( medicago satativa): És molt bona per les infeccions d’orina. Bulliu un litre d’aigua amb una grapada d’alfals ( s’ha de reduir a la meitat) i ho preniu ben fresc de la gelera, fora sucre.

( nota d’aclariment : aquells consells formen part de la cultura tradicional oral mallorquina i han passat de pares a fills des d’antic, no obstant ,s’ha de valorar cada cas personal abans de posar en pràctica aquest remeis )

Agraïments, bibliografia i documentació:

· Sa meva padrina Maria Ferrer i a sa meva tia Carme Vila ( de ses Ses Set Cases).

· Entrevista al Sr Marcelino Rullan Colom de la Xocolateria Joy (setmanari Sóller del 3 de setembre de 2005)

· (1) Cultura Popular mallorquina de Antoni Galmés Riera (1982)

· Fragments de gloses d’en Pere-Gil (Vicens Terrassa Umbert). Extrets del llibre “Mallorca a la cuina”, 1996.

· Fragment del poema “Cocarroi”. Any 2002

Més sobre la nostra cuina i cultura a www.cuinant.com, el primer portal web gastronòmic-educatiu de Sóller.

Dites, gloses, refranys i demés apunts de la nostra cultura gastronòmica. (II part)

Publicat en el Sóller dia 3 de novembre de 2007

A l’especial de Sant Bartomeu d’enguany ( veure Sóller de 24 d’agost a www.cuinant.com) ja vàrem fer un repàs a n’aquesta part de la nostra cultura gastronòmica . Però de gloses, dites, refranys i consells culinaris s’en varen quedar alguns dins el tinter, aquí teniu una nova “fornada”.

Si en coneixeu més podeu enviar-los a parlemdecuina@hotmail.com

“Això és, es negoci de Madò Coloma, que lo que guanyava amb es cul ho fotia amb sa poma!”. - Es diu quan el que se guanya per un costat, se perd per s’altre.
“Això és el negoci de Na peix Frit” – Talment l’anterior.
“D’es teu pa faràs sopes”- S’usa quant algú vol donar a entendre a un altre persona que ella serà l’única responsable de les seves accions
“Agafar l’olla pes cap que crema” –És entendre ses coses pel seu pitjor significat.
“Ja tenim la Seu plena d’ous”- Quan qualque persona fa una cosa que li sembla extraordinària, o quant li ha passat algo que considera molt positiu i a n’es ulls dels altres no és més que un doi.
“Posa suc i lleva vidre”- Es diu quant a qualcú li deixen el tassó de vi a mig omplir o a algú que sempre veu problemes (vidre) i no troba solucions (suc)
“Sortir del foc per anar al caliu”- Passar d’un problema a un altre de pitjor
“Per massa pa no hi ha mal any”- Fa referència a que hi ha coses que val mes passar-se que quedar-se curt.
“Més encès que un misto”- Es diu quant algú està ben enfadat
“Hi ha més dies que llonganisses”- Es diu quant alguna cosa que no ha passat avui, sens dubte, passarà un altre dia.
“Qui tot sol s’ho menja tot sol s’ofega”- Si algú és egoista se li diu això.

· “Tens gana...idò menja’t una cama”- Expressió amb cert to infantil que es diu als nins petits un poc pessadets. Crec que a tothom qualque vegada ens ho han dit qualque pic.

· “Tenir és mànec per sa pella” - Dominar la situació

· “Qui té es mànec de sa pella fa anar s'oli allà on vol”- Igual que l’anterior

· “Festes passades, coques menjades”- Fa referència a algú que teu un tema de discussió que ja està passat

· “Qui vol menjar peix, que es banyi es cul”- Qui vol alguna cosa l’ha de lluitar.

· “ On no hi ha pa ni farina, tampoc falta la xamusquina”- Vol dir que si no hi ha pa ( aplicable també a la salut o els diners) , tampoc hi ha felicitat, es adir la situació fa olor a “xamusquina” , a cremat.

· “El qui no guarda quant té, no menja quan vol”- No s’ha d’ésser un mans foradades

Acabam la trobada d’aquesta setmana amb unes gloses gastronòmiques, que també n’hi ha un bon grapat:

“Una figa, per ser bona

Ha de tenir tres senyals:

clivellada, secaiona

i bequejada de pardal.”

(aquesta sempre la diu el meu amic Enric , d’Algaida)

“Bon arbre és es garrover
que té garroves tot l’any!
Quan li cauen ses d’enguany
ja té ses de l’any que vé!”

Bona setmana i bon profit.

Podeu enviar els vostres comentaris a n’aquesta secció al correu electrònic parlemdecuina@hotmail.com

Dites, gloses, refranys i demés apunts de la nostra cultura gastronòmica. (III part)

Publicat en el Sóller dia 10-11-07

Seguint el fil de la setmana passada, aquí teniu una nova “fornada” de cultura gastronòmica de les nostres Illes en forma de dites, refrany i altres herbes.

“El qui canta a taula i pixa en el llit, no te el seny complit”
- Parla de qui fa coses que no pertoquen ni al lloc i a la persona
“Aigua corrent no mata a la gent”
- Val mes que de certes coses en sobrin que no que en faltin.
“Botella nova, aigua fresca”
- Es diu quan apareixen persones o idees noves amb aires de canvi.
“ No s’ha de vendre el blat, fins que no sigui dins el sac”
- Es com “passar s’arada davant es bou”- Fer massa pressa per fer les coses o anticipar-se a una situació i aconseguir un resultat no desitjat
“Si son pare es lleu i sa mare freixura, així és la criatura!”
- Es com el refrany ; “ de dos no en fan un de bó”
“ De les sopes de l’infantesa, bons records a la vellesa”
- Cada persona recolleix allò que a “sembrat”
“Estam o no estam!, ni figa ni raïm”
- Un refrany bo pels indecisos o per aquells que volen fer tantes coses juntes que cap els surt bé.
“Qui sopa de cassalla, berena d’aigua”
- Talment el refrany de “qui la fa la paga”.
“ No s’han de mesclar ous amb caragols”
- Voler fer tantes coses juntes que cap els surt bé.
“Fermar els cans amb llonganisses”
- Trobar una resposta pitjor que el problema
“Això és, encalçar na Maria pe sa cuina”

trobar solucions que fan voltes al problema però no el resolen

“ Ja hem begut oli!”
- S’usa per expressar un situació extrema i sense remei
“Si no hi ha sang no hi ha botifarrons”
- Vol a dir que a vegades s’han de fer concessions per a obtindre alguna cosa.
“Qui no mata es porc , no té sobressada”
- Igual significat que l’anterior.
“ Cada fava te el seu cors, i de vegades dos”
- Fa referència a que les coses poden no ésser perfectes malgrat ho semblin
“Val més ésser cap de gerret , que no cua de pagell”
- A vegades és millor ésser el primer del mitjaners que el darrer dels millors. Ens hem de conformar amb el que tenim, ja que tenir-ne un poc més no sempre pot ésser millor.
“Tenir mes fam que un soldat de Tarragona”
- S’usa per a donar a entendre que tenim molta gana.

Bona setmana i bon profit.

Podeu enviar els vostres comentaris , les vostres dites o refranys a n’aquesta secció al correu electrònic parlemdecuina@hotmail.com

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus:

parlemdecuina@hotmail.com