Història culinària.
La cuina Romana.


 

Avui us presentaré  una sèrie de plats que es varen servir en el banquet sacerdotal  de la presa de poder del Pontífici Màxim, allà cap a els anys 74/63 abans de Jesucrist
Per a nar fent boca, com a entremesos teniu :eriçons de mar i ostres fresques, a voler; dues castes d’escopinyes fresques, tords amb espàrregs, gallines bollides i  pastissos d’ostres i mariscs
Com a primer plat, mariscs frescs, acabats de pescar , petits ocellets fregits, ronyons de cèrvol  i porc senglar , a més d’aus arrebossades
Si encara teniu gana aquí van els plats forts. Pit de porc rostit, pastís de pit de porc, pastissos de porc senglar i de  peix amb diverses salses; llebres i aus torrades.
Ara venen el plat més esperat d’aquest tiberi : L’Escud de Minerva ( un plat d’enormes dimensions en el que trobarem ,degudament ben mesclat, fetges i cervells de faisans, llengues rosades de flamenc i ous d’anguila)

En aquest banquet no es varen servir postres, però hi havia menjar a tec i té.

Anem a veure els constums gastronòmics de Roma en temps dels Emperadors.

Els romans feien tres o cuatre menjades al dia:

 El berenar anomenat “LENTACULUM” , consistia en fruita,formatge, llet ous, pa banyat en vi i un pastissets de vi anomenats “PASSUM”.

 Cap a la  meitat del dia feien el dinar o “PRANDIUM” , que solia consistir en les restes del berenar i el dinar dia anterior. Com relata Seneca, aquesta menjada es feia sense preparar i en finalitzar no feia falta rentar-se les mans.
 El berenar, típic dels camperols i de les castes socials més baixes era semblant al del matí.

Però l’acte gastrònomic més important del dia era ,sens dubte, el sopar , anomenat “CENA” , que a més de constituir una necessitat bàsica d’alimentació, tenia un gran ressó social.

Aquest acte es feia en una sala especial , el “TRICLINIUM” i tombats sobre divans ; costum importada de Grècia , que en principi sols practicàven els homes adults, mentres que els més joves i les dones menjaven  d’asseguts. Però poc a poc arribarem a menjar tots tombats. S’ha de dir que el sopar era l’única menjada calenta del dia .

 El sopar, normalment s’acompanyaven amb vi mesclat amb mel;  començava  amb uns aperitius o GUSTATIO consistents amb ous durs, olives, ostres, carxofes, croquetes, eriçons de mar, espàrregs, raves ,etc.

Tot seguit venia LA PRIMA MENSA que estava formada per varis plats i constituien les menjes importants del sopar. El plat principal era denominat CAPUT CENAE O FUNDAMENTUM  CENA , que podia esser porc senglar, cabrit, peix, pollastre , cuixot.... o tots junts

Ja per acabar venia la SECUNDA MENSA, constituida pels dolços, generalment fuites i pastissets.

Tots aquest tiberis eren servits dins la vaixella de taula , composta per plats de porcelana  , copes de plata o de vidre i culleres de plata; sempre en funció del poder adquisitiu de la familia. No feien servir forquetes, invent molt més modern. Tamco empraven ganivet ja que els aliments venien ja tallats a taula.

El que si que empraven eren  els torcaboques, però amb un ús diferent del nostre: feien un bolic amb les sobres del  sopar per emportarse-les a casa.

La setmana que ve us explpicaré dues receptes de cuina romana.

Recorda que si tens algun dubte, suggerència o recepta per a publicar escriu a parlemdecuina@hotmail.com o a la redacció del setmanari.


 

Deixa la teva opinió sobre aquesta pàgina als correus: 

  parlemdecuina@hotmail.com

Juan Antonio Fernández Vila.
Copyright © 2004-09[www.cuinant.com]. Reservats tots els drets.
Revisat el: 07-10-2009 19:30:11.