Avui prepararem croissants,
una massa de bolleria fullada que també ens pot servir per a fer caragoles o
napolitanes entre d’altres elaboracions.
Pot
semblar un poc complicada però intentaré explicar-la molt detalladament pas per
pas.
Presentaré aquesta recepta en dues setmanes, avui preparerem la massa i la
setmana qui ve us explicaré com fullar-la i com formar les peces. Així que
guardau aquest article fins la setmana que ve.
Ingredients per a la pasta:( 20
peces)
500 g. de farina
de força / 10 g. de sal / 50 g. de sucre / 25 g. de saïm
1 ou / 50g. de llet / 220 g. de aigua / 30 g. de llevat.
/ 250 g. de margarina pel
laminat.
Material
necessari:
Taula de fusta o
marbre (Si es possible) Un aprimador de pastisseria, una màquina batedora /
pastadora si no ho volem fer a ma. Una brotxa per a pintar. Un regla o cinta
mètrica. Les plaques de forn i paper de film de plàstic
Elaboració: ( Nota) El millor seria que poguéssiu disposar d’una
batedora-pastadora amb ganxo, tipus Kenwood, malgrat que també es pot preparar a
ma
Poseu el llevat amb la llet, i la desfeu be, afegiu la resta d’ingredients: l´ou,
el sucre, la sal i el saïm fos, i el mescleu tot amb un batedor, Aneu posant la
farina en varies vegades, i pasteu la mescla sense treballar-la excessivament.
Un cop llesta, li donem forma de bolla i la posem a dins un recipient enfarinat
(per a que no s´aferri), i la deixem reposar, tapada amb un film, a la nevera
mitja hora com a mínim..
( nota ) Per el laminat triarem una margarina que sigui consistent i amb
un punt bo de fusa. 40 41 º és una bona temperatura. Venen unes mantegues
especials per a elaborar croissants o pasta de full, així hi tot la mantega
normal també va be.
La següent
operació es preparar la pasta amb la mantega o margarina per després fer el
laminat.
El primer de tot
és empolsar bé la taula amb farina per tal de que la pasta patini bé a sobre.
Treim la bolla de pasta i li fem dos
talls al damunt en forma de creu, i partint d’aquests talls anem estirant la
pasta fins a donar-li la forma de quadrilàter una mica mes gruixut al centre
que als extrems, i aquests han d’ésser una mica allargats. Les mides
aproximades de la peça final serien uns 30 X 30 cm.
Després preparem la margarina. Damunt
la taula ben enfarinada la colpegem i li anem donant forma rectangular. Posem
aquest quadrilàter de margarina a sobre del de pasta i tanquem els extrems de
la pasta sobre la margarina igual que si tanquéssim un sobre, procurant que no
ens quedin bosses d’aire .
Un cop comprovat que quedi ben tancat
li donem la volta i començam a colpejar, amb el rodet agafat amb les dues mans.
Els cops han d’ésser regulars a tota la superfície de la pasta a fi d’anar
repartint regularment la margarina i engrandir lleugerament el rectangle.
Aquesta és la part més delicada del procés. Si deixem ben repartit el greix ,
després el laminat serà molt més regular i la qualitat del full millorarà. És
MOLT IMPORTANT durant tot aquest procés mantenir la taula ben enfarinada. Quan
hi hagi la mínima sensació de que la pasta s’hi aferra o no patina bé, és
millor aturar i empolsar de nou, sobretot per davall.
La superfície ideal per a
treballar pastes de fulls és sens dubte la fusta o el marbre.
Al final ens ha
de tornar quedar un rectangle més o menys finet ( 1-2 cm de gruixa)
Fins la setmana que ve .
Visitau la pagina web de la secció a
www.cuinant.com
Croissants
( II)
Ve de la setmana passada
Anteriorment
us vaig mostrar com elaborar i treballar la massa de croissants, deixant per
aquesta sessió a la tècnica d’aprimat i fer les voltes a la massa fullada.
APRIMAT:
Hi ha que treballar amb l’aprimador, SEMPRE partint del centre cap el davant, o
del centre cap el darrera o els costats, però sempre partir del centre i no
apurar mai ni aprimar els extrems.
Podeu donar-li
la volta sempre que ho trobeu convenient. Per a donar-li la volta a qualsevol
làmina de massa, el millor es envoltar-la
sobre l’aprimador, i després
desenvoltar-la.
Si veis que encongeix molt durant el procés d’aprimat, deixau-la
reposar uns minuts, i veureu que s´estira molt millor. Si estirant
notéssiu que fa cruïlles o es surt la margarina per algun punt, atureu i deixeu
reposar la massa uns minuts en fred i tapada, i després seguiu amb molta cura.
Es importantíssim que quan aprimeu no ens surti la margarina. El més delicat és
el primer estirat
PLEGAT
Hi ha que estirar fins aconseguir un rectangle el més uniforme i regular possible, d'uns
60-70cm de llargada per 30 aprox. I amb la mateixa gruixa per totes bandes. Una
vegada que ho hem aconseguit el raspallem be per damunt, amb l´ajut d´una
brotxa ben neta o un raspall aposta per a fulls, per a retirar-li el sobrant de
farina i procedirem a donar-li la primera
Volta doble.
VOLTA DOBLE
Fem una divisió
imaginària del rectangle en dues meitats, i per cada un dels dos costats pleguem
fins que els extrems es toquin en el centre, aixafem un poc amb l’aprimador , i
pleguem sobre si mateixa la massa de forma que ens quedi un rectangle allargat
de 4 plecs. Girem 90º i comencem a aprimar de bell nou, estirant be fins que ens
quedi un altre cop de uns 60-70, per 30 aprox. Passem el raspall i li donem una volta simple.
VOLTA SIMPLE
Ara en lloc de 4 son 3 parts imaginàries, que plegarem una sobre l’altre Una
vegada feta la volta simple, convenientment plegat el rectangle, el deixem reposar en fred, ben
tapat amb un film de plàstic, mitja hora com a mínim, per després
tornar a estirar i donar-li un altre volta simple.
Reposem la pasta
i ara ja podem estirar fins a formar un rectangle gran de ½cm de gruixa aprox.
que dividirem en 2 a tot el llarg. De cada una de les 2 parts
tallarem 10 triangles iguals, i un poc allargats.
Per a formar
les
peces:
col.locam cadascun dels triangles amb la base estreta mirant
cap a nosaltres,
i fem un petit tall al centre d´aquesta
banda. Si ens han sobrat retalls de
pasta, podem col.locar
un bocí al damunt del tall i servirà per a donar-li
un poc més de gruixa al croissant. Agafam ara un dels els dos vértex inferiors i
els obrim un poc estirant lleugerament, i començam a embolicat sobre si mateix i
cap a devant , procurant que la punta ens quedi a
la part de sota (Amb això aconseguirem que el croissant no s'ens desenvolupi
pel centre i mantengui una bona forma) i doblegam les banyes (les del
croissant) cap envant. I una vegada formats els anem col.locant dins una placa
de forn convenientment engreixada procurant pressionar un poc les puntes sobre
la placa amb els polzes, com si els volgurem aferrar
Tovar
Si hem treballat amb margarina, la temperatura de fermentació serà de 40/
45º
Si
hem emprat mantega de vaca procurar que la temperatura no passi de 25º.C
El procés
de fermentació pot
durar ½ hora o més segons el
llevat.
Sabreu
que el croissant ha
tovat quan
dupliqui
el
seu
volum i si fem pressió amb el dit manté
la marca. Per si de cas , enfornau primer una sola peça i veis els resultats. Si
vos pareix que no s'infla com toca, deixau-los tovar un poc més
COCCIÓ
El forn ha
d'estar
prèviament encalentit
a 180º
i
pintarem amb ou batut amb l´ajut d´una brotxa suau
les peces, just el moment abans de entrar en el
forn. Procurau
no pintar damunt dels doblegs, doncs és posible que no desenvolupi bé. Inmediatament que
surtin del forn, si vos agrada que resultin brillants , es pinten amb un xarop
amb el mateix pes d’aigua i sucre, encara que es millor el xarop de les
fruites confitades de pot.
ANOTACIÓ FINAL: Un consell, una vegada que traguem del frigorífic
el
bloc de mantega. es convenient deixar-lo un temps a temperatura
ambient (5-10 min.)
També afegir que
la massa es pot congelar en bloc, per fer això és millor fer-ho abans de donar
el darrer plec, que li donarem un cop descongelada . També es poden congelar els
croissants abans de tovar.
( part publicada al Sóller al mes de setembre de 2018)
Altres
peces amb la mateixa massa
Caragoles
Estenem la pasta, després de dir haver-li donat l'últim plegat, i formem
un rectangle una mica més allargat que el dels croissants, i per a facilitar
la manipulació el dividirem en 2 parts a l'ample i a els col·loquem cada
1 sobre un paper de forn
per a que no s'aferrin.
Estenem sobre les peces una capa fina de crema
pastissera i sobre ella
empolvorem un bona quantitat de panses sense llavor, i ajudant-nos amb el
paper, enrotllem el pasta sobre si mateixa, com si féssim un braç de gitano i
el tallem, amb ajuda d'un bon ganivet de serra, a rodanxes gruixudes que anirem
col·locant sobre la placa de forn. (És convenient abans de tallar posar a refredar la peça per a fer el tall més
net). Pintarem les caragoles amb rovells
d’ou i amb els dits les obrirem una mica i
posteriorment aixafem suaument amb la ma, i ja podem posar-les a fermentar.
A partir d'aquí mateixos passos
que per als croissants.
Napolitanes:
Tallarem rectangles al vostre gust de mida, i amb ajuda d'una màniga
pastissera posar-lis una tira de crema pastissera al mig
a la qual li hem
mesclat una
mica de cobertura fossa de xocolata.
Pintar amb ou i tancar la peça com si fos un caneló. Tovar, pintar amb rovell
d’ou i coure a foc suau ( 175ºC) com les anteriors.
Temps de cocció un 35 minuts. Després es poden ensucrar o pintar amb gelatines o
almívars.
Canyes:
Un poc més allargades que els napolitanes i farcides
de cabell d’àngel. Una vegada formades (rectangles llargs)
, pintarem un cantó i els tancarem
formant un cilindre. Després pel lateral que hem tancat hi practicarem un talls
perpendiculars d’un centímetre de
llarg i doblegarem la peça en forma de ferradura ( El talls queden per la part
exterior). Tovar, pintar amb rovell d’ou i coure a foc suau ( 175ºC) com les
anteriors
Palmeres:
Tenint la massa estirada estenem una capa de
crema pastissera, i sobre la crema una poc de cabell d'àngel. Ara partint des a
els 2 extrems (per llarg) anam
enrodillant un contra s’altre fins aconseguir una forma formada per dos
cilindres ( un en cada sentit) . Ara tallam les peces i amb la ma les esclafam
un poc. Coure directament a 200ºC un 5 minuts
No oblideu visitar
www.cuinant.com
CUINANT.COM 04-09
|