Especial Sant Bartomeu : Cuina de carmanyola.

 

Normalment, a molts dels especials d’aquest setmanari, us he anant recomanat receptes, més o manco elaborades per a gaudir els dies de festa. Menús per a servir a taula i quedar d’allò més be.

Però també és cert que molta gent, els dies de festa, no els empra per a quedar a casa cuinant i opten per altres alternatives com sortir a la platja ( ara que fa una calor que te mors , és la millor opció ) ; o be partir a trescar per la muntanya d’excursió o d’acampada ( quant les altes temperatures així o permeten) . Sigui com sigui, ambdues opcions precisen d’una planificació prèvia per garantir els subministres alimenticis a tota la nostra “expedició”.

Un panet de truita i una amanida de pasta ..i a córrer... Aquesta s’ha esdevingut l’opció més clàssica i quasi tòpica dels menjars fora de casa. Però les opcions són molt més variades  i no per tractar-se de menjar de carmanyola es pot improvisar 5 minuts abans de partir.  De fet requereix d’una planificació , tal vegada,  més acurada, que la de la resta  la resta d’àpats , diguem-ne:  “tradicionals”.

El primer que hem de tenir clar i ho vull remarcar be abans d’endinsar-nos de cap al receptari ;  és que menjar fora de casa ; traginant el menjar per amunt i per avall , és una cosa molt complexa i hem de garantir la salubritat del menjar durant tota la jornada.  Si a casa no deixarem un bistec arrebossat  hores mortes al Sol abans de servir-lo ; tampoc ho hem de fer amb un tupper de nuggets al Sol de Llucalcari o d’ Illetes.

El menú que triem per a l’activitat ha d’anar condicionat per varis factors:

·         Si tenim, o no,  gelera o algun altre  sistema de conservació.

·         Si aquí on anam podem posar les coses a sombra, rebost o frigorífic.

·         El temps que estarem fora de casa

·         El contingut , presentació i característiques de consum del productes o recepta escollida.

Com veis posar-se a fer cuina de carmanyola no és senzill.

Primer cosa a tenir en compte que , dins la mesura de lo possible no hem de perdre la cadena de fred de l’aliment. Es a dir ha d’arribar al moment del consum a una temperatura el més semblant possible a la de refrigeració ( 2-4ªC) . Això ho aconseguim usant geleretes o caixes isotèrmiques amb gel a dintre. No obstant  pensau que la conservació en aquests aparells sols es limita a unes 2 -4 hores ( mirau les especificacions tècniques). Per això convé que els plats que hagin de menester fred, siguin els primer que es consumeixin  durant la jornada. També no està de més abans de partir mirar on es troben les benzineres o supermercats per a reposar el gel fos. Si us toca coordinar el menjar de la jornada , dons també us tocarà deixar una estona la platja i pegar un bot ( a vegades podeu anar a algun bar proper) a cercar gel.

L’opció de gelereta és la més recomanable, així tenim el menjar  i l’agua ( important) freda tota la jornada.  Hi ha galeretes de picnic elèctriques que podem endollar  al cotxe o al lloc on arribem, si hi ha corrent elèctrica.

L’altre situació, i la menys pràctica i segura; és la de partir sense gelereta i posar el menjar dins la motxilla. Òbviament el “menú” ha de canviar.

En aquest cas optarem per menjars el més secs possibles, productes de llauna que podem preparar al moment ( per exemple un pa amb paté untat al moment). Res de croquetes, truites i per suposat res que porti maonesa, encara que sigui de pot. Aquí si que convé fer un plànnig de la ruta per a cercar comerços, bars o supermercats on cercar avituallament. Desviar-se un poc de la ruta per a comprar menjar fresc us ferà quedar com un bon Sherpa.

Algunes  idees per si teniu gelereta ; sempre en fred i consumit el més aviat possible. No serveix fer una truita a les 7 del matí  , posar-la dins sa gelera i treure-la per sopar sense haver estat pendent d’ella i haver estat, malgrat sigui d’avall un pi, a Can Picafort.

Amanida de pasta  ( amb l’oli i el vinagre a part , per trempar a darrera hora)

Formatges secs o curats ( amb el pa a part i fets al darrer moment)

Arrebossats ( sempre finets, perquè quedin secs). Ben escorreguts.

Fruites senceres .

Amanida d’arròs amb tonyina de llauna ( com sempre trempat al darrer moment)

Panades . Coques de verdura no ho recomano que sempre solen quedar flonges.

Snacks com patates fregides de bossa, fruits secs, etc.

Algunes galletes

Truita de patates ( la poso perquè és un clàssic, però me sembla un dels productes més complicats de manipular en aquesta situació). Si la feis que sigui fineta i que estigui ben ben cuinada. Res de deixar-la sucosa per dintre.

Quiche ( també és un clàssic però hem d’anar alerta)

Hummus, sandwiches,

Per sa motxilla

Fuet, quelitas, pa, galletes, tonyina de llauna, pebres vermells torrats de llauna, si no anam molt enfora  una amanida de pasta, ametlles.

Que no hem de dur en cap  cas Cuinats amb salsa, ensaladilles amb maonesa, patates fregides casolanes, brous, bolonyesa, amanides de lletuga ja tallada des de casa  ( i molt manco trempades des de casa) . Marisc o peix cru,  fumat o marinat. En definitiva evitarem ses elaboracions amb salses i tot allò que no puguem mantenir les seves qualitats organolèptiques pròpies fins al moment del seu consum.Ara si, aquí teniu algunes idees :

Amanida  Marinera de pasta .

ingredients

        300 g de pasta fresca bullida i  posteriorment ben refredada
        2 llaunes de musclos de llauna al natural i una d’ escabetxats
        2 llaunes de  tonyina
        1 ceba tendra picadeta
        2 ous durs (bullits 10 minuts, refredats  i sempre en fred fins al consum)
        3 cullerades oli d'oliva verge extra i una de vinagre  dins un pot o tupper apart)
        Julivert i un poc d’àpit picat. Un poc de sal
Posarem la pasta la ceba i les herbes , tot curiós dins un tupper. A l’hora de dinar  li afegirem la tonyina i els musclos i ho tremparem be. Els ous els posarem per sobre per a decorar.

 

 

Amanida de pebres torrats i tomàtiga.

Ingredients :

 2 endívies

2 tomàtigues petites

1 pot de pebres vermells torrats

Julivert picat

All i picat

Oli, sal, pebre bord dolç ( tot ben mesclat i dins un pot apart

 

Posarem les fulles de les endívies netes  dins un plat. Tallarem  les tomàtigues com per fer un trampó i les mesclarem amb les tires de pebres torrats, l’all i el julivert picat . Tot ben trempat. Podem posar a sobre un filets d’anxova.

 

 

 

 

 

 

 

 

Mini quiches Lorraine de bacó i ceba

Per facilitar la seva conservació i transport usarem motlles petits de tartaletes.
    

Ingredients:   Bacó 200 grams , 1 ceba, 1 porro, 200 grams de formatge tendre, 200 grams de formatge blau, oli d’oliva, sal, 5 dl de nata líquida, 5 ous.

 
Per a la pasta: 200 grams de farina, 100 grams de mantega i 1 ou

Primer farem la pasta treballant tots els ingredients amb suavitat i deixant-la reposar dues hores abans d’estirar i folrar amb ella l’interior dels motlles.

Dins una pella sofregirem  el bacó , la ceba i el porro tot ben picat. Quant comenci a agafar color li afegirem el formatge i li pegarem una remenadeta ràpida. Repartarim aquest farciment dins els motlles i seguidament els omplirem amb la crema Royal que haurem fet amb la nata i els ous. Tot ben mesclat ( no emulsionat) .

Posarem els motlles al forn a un 180ºC unes 25 minuts.  Deixarem fredar dins els motlles i els col·locarem dins un tàper .

 

Hummus de ciurons. ( per menjar  amb pa o fer muetes amb quelitas)

ingredients

    1 pot de ciurons  ja preparats per utilitzar (400g de pes escorreguts), el suc d’una llimona, sal, oli, pebre be vermell, un poc d’all picat, una ceba picada i un iogurt natural sense sucre que posarem al darrer  moment.

farem un puré amb el ciurons passant-los pel passa purés. Els mesclarem amb la resta d’ingredients picats i en el darrer monet li afegirem el iogurt ( si no en tenim podem prescindir  d’ ell i posar-li dues culleradetes d’aigua). Ho tremparem a gust.


Una altra opció és fer-ho de diferents sabors afegint a la mescla ingredients com coriandre picat, pebre vermell coent , i muar-hi  hortalisses com palets de pastanaga, de cogombre o d'api.

 

 

I unes  bones  postres ( a part de fruita fresca)  per a dur a la platja o a la muntanya poden esser unes galetes tipus Napolitanas


Ingredients per a 25 galetes

100 g de mantega a temperatura ambient
100 g de sucre
1 ou
2 culleradetes de canyella en pols
250 g de farina
6 g de llevat de rebosteria -tipus Royal-


Per cobrir les galetes ( tot ben mesclat)

4 cullerades de sucre normal
2 cullerades de canyella en pols

Posarem a encalentir el forn a un 180ºC amb vent

Dins un bol batrem la mantega i el sucre fins que comenci a emulsionar ( millor fer-ho amb la batedora planetària) . Afegirem l’ou i ho seguirem baten uns 5 minuts més
Ara afegirem , poc a poc, la farina (fluixa)  i el llevat fins que es formi una massa homogènia.

La bola resultant la deixarem reposar dins la gelera 30 minuts .

Per a estirar-la, posarem  la massa entre dos plàstics transparents i l’ aplanarem amb un corró uns 2 / 3 mm de gruix. Tallarem les galetes de forma rectangular . Les col·locarem dins una bandeja de forn i les empolsarem be de sucre i canyella mesclada. Han de quedar ben cobertes. Seguidament les posarem 10 minuts en el congelador per seguidament enfornar-les uns 10 -12 minuts a 180ºC ( en forn ja està calent) .

Un cop cuinades les deixarem refredar  damunt una reixa i preparar-les  per a l’endemà partir amb la carmanyola a trescar el Món .


Bones festes de Sant Bartomeu.

Juan Antonio Fernández Vila.